27 de març 2009

Cançó de Comiat

Varis factors fan que aquest post sigui una mica de comiat, o més ben dit de relaxament i dedicació preferencial a altres tasques laborals del tot desitjables, això si, que em retallaran el temps que per postejar i visitar-vos tenia. Ja fa temps que vaig decidir que a casa no hi tindria ordinador de cap tipus, doncs és a plaers de la vida que vull dedicar els meus caps de setmana, malgrat que indirectament me’ls passo “treballant” en format d’assistència a concerts de tota índole i matèria que, per la meva feina però per plaer també, he de fer acte de presencia:

Ring My Bell Anita Ward-

El fet de que m’hagi tocat la loteria en format de feina, producte d’incomptables gestions que jo em se, farà que el meu temps lliure sigui menys i el que tinc destinat a la meva feina més atapeït, dedicació exclusiva a un tema que els propers vuit mesos em portarà molta més feina de gestió sense deixar de fer la feina habitual que desenvolupo; es podria dir que m’ha sonat la campana....

Rock & Roll High School Ramones-

Un projecte en format de llibre m’han ofert; una futura editorial vol que em dediqui a escriure sobre música, el temari que sigui, quant sigui i com sigui. La proposta en si, entre Guinnes, ja va ser prou engrescadora, la metodologia: sense preses ni pressions ( tampoc pretensions)és molt meva, i va amb la meva manera de ser. Naturalment que tinc intenció d’escriure del Rock & Roll dels 50 -60...principalment i si que em demanen que no hi tingui res publicat en cap format del que escrigui. Així que els innumerables mestres que d’aquest estil que encara hi ha i m’havia reservat me’ls guardo a la butxaca per aquest futur projecte.

Can’t Stop Rockin’ ZZ Top-

La cosa no acaba aquí ,una col•laboració amb una revista digital literària, Barcelona Review, que pretén ampliar continguts, m’ha ofert el mateix amb les idèntiques premisses, i es clar, que no pari el Rock & Roll....

Red River Rock Johnny & The Hurricanes-

Perquè tal com diu la tonada cantada d’aquesta famosa cançó, no és un adeu per sempre, tant sols per un instant; tinc intenció de seguir postejant, però en quant pugui i amb molt de filtre, cosa que no estic molt acostumat. Òbviament que seguiré navegant i tafanejant per els vostres blogs, opinant i llegint com a mi m’agrada, però sense mètode ni exactitud, simplement en quant li pugui dedicar unes horetes, i ara per ara no se quant això serà....

Rock & Roll is King-ELO-

Certament el Rock & Roll i tots vosaltres sou els meus Reis... Fins sempre!