22 d’agost 2007

Els Quatre de Liverpool

No descobriré ara que qualsevol geni que ha existit s’ha basat amb estudis, referències o treballs de altres persones, famoses en el seu camp o no, i que a resultes de l’estudi d’aquells uns han abraçat la fama i d’altres no, això va així. A ninguna persona se li pot passar pel cap que Bell un bon dia es va llevar tot dient: “va !!, inventaré el telèfon !!”, o que Marconi cansat de parlar sol li dones per inventar ( o Patentar ) la radio d’un dia a l’altre. Tots ells, grans o no, porten darrera milers d’hores d’estudis, assajos i proves basats en estudis, assajos i proves d’uns quants més, sovint desconeguts totals però sempre bàsics en descobriments futurs.

De la mateixa manera doncs, és fàcil imaginar que aquests quatre no varen començar a tocar i... Zas !!: “Love me Do”, “Yellow Submarine”, “Get Back”, “A Hard Day’s Night”, “Help”,”When I’m Sixty Four”...i etc.... Molts oients observen en ells les influencies més reconegudes, més típiques si voleu ( Elvis Presley, Chuck Berry, Roy Orbison, Little Richard, Buddy Holly,Fats Domino, Bo Diddley, Ray Charles....), però es curiós observar en deteniment i cercar desprès, amb cura, a determinats grups, bandes o artistes i descobrir gratament la enorme influencia que per John, Paul, Ringo i George varen significar aquells sons.

The Ames Brothers era un quartet de quatre germans ( Joe, Gene, Vic i Ed Urick ) que des de el 1948 fins a ben be el 1959 varen delectar les oïdes de multitud de Nord americans prendats d’aquelles harmonies vocals dolces i romàntiques, però també varen arribar a mans d’aquests quatre ...
The Bonzo Dog Doo-Dah Band eren com una espècie de banda musical i actors de teatre que combinaven ambdues característiques a dalt de l’escenari amb un brutal èxit entre 1962 i 1972 , si topeu algun cop amb alguna cançó seva escolteu-la amb detall ( “I’m The Urban Spaceman” -1967- , es la que jo escolto ara mateix ). A més de influenciar als Beatles, aquests els varen voler homenatjar fent-los sortir a la seva películ•la “ Magical Mystery Tour” tot interpretant: “ Death Cab For Cutie”...
The Donays era un grup de molts especialitzats en Doo-Wop ( ja en parlarem...),format exclusivament per dones que gracies al seu únic single ( si, si només un !! ) “(There is A) Devil in His Heart -1956- , hem pogut gaudir de “Don’t Let me Down” dels Beatles, gracies a la MELOMANIA del gran John Lennon, que malaltissament possés arraconava per ell tots els singles que en una petita botiga de discos de Liverpool, ( -North End Road Music Store- ( NEMS), regentada per un tal Brian Epstein )no trobaven comprador ni a la de tres. Lennon ( i també Paul ), remenava i comprava aquells discos per a sentir-los i comentar-los ( practicar-los) desprès amb el seus tres amiguets. Fora així, d’aquesta peculiar manera que arribaren a mans dels genis obres de artistes tant desconeguts, o no, com : Ral Doner, Craig Douglas, Donnie Elbert, Georgie Fame, Emile Ford & The Checkmates, Chas McDevitt Skiffle Group, Ethel Merman, The Vipers Skiffle Group, The Miracles, The Rooftop Singers, i una llista casi interminable.

A diferència de molts d’altres , els Beatles, sempre varen reconèixer aquestes influencies, rescatant del oblit a molts d’aquests musics quant ja eren una banda consagrada, amb aparicions a programes televisius de la època, a declaracions, Produint i arrengant obres menors, reeditant i col•laborant amb homenatges pòstums, etc... la veritat mai ho han amagat, suposo que això encara els fa més grans...si es pot !!!.

Per Molt interessats en el tema recomano, a més, la lectura de: “Los Beatles y sus héroes Musicales” de Ivan Moldes, Ed. Milenio.
Jo no us el penso deixar...!

7 comentaris:

Orbison ha dit...

Es que a un li agrada fer proves fins i tot en els comments, no es egocentrisme...eh ?. Per cert: molt maco el blogg !!!

Incult musical(entre altres) ha dit...

Hola.
I la influència de les drogues?
Perquè molts músics d'aleshores feien evident el sexe, drogues an R'R , o es que l'Elvis va morir d'un sobre esforç netejant w.c. ?

Orbison ha dit...

Uf !!!...el tema de les drogues es realment espectacular....evidentment que hi penso parlar...bàsicament TOTHOM es drogave llavors....i ara !!!

Elvis era el Nº 1 en drogues, com en moltres altres coses....es clar...

No tant incult, pel que veig !!!

Guso ha dit...

Saludos desde venezuela, no entiendo mucho lo que escribes pero al parecer hablas en los dos últimos post del rock and roll y de los grandiosos beatles!

Mr. Glasshead ha dit...

Sempre m'ha agradat que els Beatles reconeguessin clarament les seves influències, és una clara senyal d'amor i de passió per la música. Apart d'aquestes que cites, no tan conegudes, jo també hi afegiria les dels grups de noies, especialment les Shirelles (reconegut per John), que també els van influir en buscar les armonies vocals i una melodia més dolça.

Incult musical (entre altres) ha dit...

Penso que no caldrà comprar-me el llibre perquè llegint el que escrius aprendre directament de la font i m'estaalviaré destriar el gra de la palla.
Ai las quina bonica expressió.

Orbison ha dit...

@Glasshead.

Si senyor !!!...mítiques Shirelles !!!...Buuu