17 d’agost 2007

Novetats Discogràfiques

És peculiar observar detingudament a las grans superfícies comercials , a la secció de música, el que es denomina com a novetats musicals. Peculiar, perquè malgrat el concepte “Novetat” sempre l’he interpretat con a quelcom molt personal (una definició molt íntima de cadascun ), sempre és interessant esbrinar i comprovar el que per la botiga en qüestió significa.
Ahir, sense anar més lluny, em vaig deixar caure per la FNAC.
Tot i que la considero una bona referència en quant a títols del meu gust no vaig poder evitar el riure amagadament tot observant les novetats que allí s’hi exposaven. No era música, era màrqueting.
Pràcticament tot estava dedicat a reedicions de velles glories del passat ( Roy Orbison inclòs ), personatges de Operación triunfo i d’altres que ja he oblidat. Es cert que les dates no son les millors com per a treure novetats, però igualment ho es el fet de que, sigui quina sigui la època, la orientació no canvia gaire.

Està morint la música ?. Més aviat s’està acabant la creativitat i de la mateixa manera s’està reorientant, amb un esforç considerable de tots els massmedia i la indústria discogràfica més potent, els gustos musicals de les noves generacions...en general.
Ara resulta que ni ha prou amb tenir un bon cos, moure’s be i simplement tenir veu per a resultar ser una estrella de la música. Des de Shakira fins a Rosa, de operación triunfo ( com ha canviat aquesta noia, eh ? ) tot es màrqueting, el problema, o millor dit la sort per a molts i per ells, es que les noves generacions es tornen boixos per aquestes...estrelles ?. I no tant sols em refereixo a les vendes dels seus treballs, també a tota la parafernàlia que moltes empreses distribueixen aprofitant el “producte”. Sintonies per els mòbils, promocions de revistes, concursos televisius, Internet, ; Tot !.

Me’n alegro de tot cor; el mercat es mou, som un país de progrés, hi ha gustos per a tot i , òbviament, n’hi ha 4 ó 5 que s’estan forrant. En el fons em sembla molt be, la veritat; quant més es dispersi i es reorienti aquesta actitud musical, més facilitat tindré jo per a adquirir la meva música, menys competència que se’n diu. La llàstima és que això no es del tot ben cert.
Així, per exemple, tot i que pels meus gustos musicals no es que hi hagi moltes novetats ( de fet cap: Roy Orbison ja no traurà cap LP ), em trobo que per aconseguir la edició especial del 50è aniversari de la gravació que Elvis Presley, Jerry Lee Lewis, Carl Perkins i Johnny Cash varen fer al desembre del 1956 als estudis de la Sun Records, i que es va batejar com “The Million Dollar Quartet” ( -Million Dolars- dels de abans , eh ?. Que ara la cosa fa riure ) a part de deixar-hi uns quants calers, casi has de fer cua !!!.
En quant a la reedició de velles glories es cert que molt, molt, molt de vegades en quant , pots trobar-te quelcom interessant ( un altre concepte molt personal ! ); Òbviament vaig repassar el CD d’en Roy Orbison, però com si de cromos es tractés vaig anar repassant totes les 16 cançons que hi sortien. Totes “Tengui” !!, així doncs: cap novetat.

Ah si !!.Aquesta industria discogràfica que tant ens estima i tant cuida de nosaltres !!!. I és que està clar que a l’hora de les novetats, senyores i senyors, com heu vist; n’hi ha de tots els gustos i colors.