16 d’agost 2007

Presentació

Que ets boig ???.

Amb tota seguretat, i m’encanta !!!..., qui sàpiga de mi, ho sospita. Qui em conegui ho creu i els amics no ho posarien en dubte mai a la vida. De veritat us penseu que ara matisaré aquestes paraules ?, va home va !!!.

Però que pretens ???.

Principalment polemitzar i expressar; fer públics els sentiments i pensaments que la música en general m’ha produït sempre, sensacions molt personals i casi íntimes que al escoltar determinades cançons passen pel meu cos en general, i, pel meu cor i cap en particular; probablement sense cap base científica sòlida tret de les meves experiències mundanes i pròpies. Contrastar amb els possibles lectors aquestes sensacions : aprendre.
I secundàriament desmitificar i desdramatitzar ( amb una miqueta més de base científica ) rumors, evidencies, creences, idees i comentaris que el temps i la gent ha fet com a certs quan potser, -tant sols potser-, no ho eren tant.

Per què ?.

Bàsicament perquè em dona la gana...però...
La veritat es que no puc resistir-me a la terrible novetat que suposa el poder expressar i donar aire a les meves inquietuds musicals i a l’hora aprofitar les noves tecnologies.
L’avorriment i el fet de devorar llibres musicals i cançons malaltissament fa , també, que embarqui en aquesta aventura sense saber ben be a quin port arribaré....si es que hi arribo....que importa més: arribar o embarcar-se ?

Podries haver buscat un altre tema,... no ?

Doncs no !!!, realment se me’n fot bastant que tothom parli de música com si d’un expert es tractés, en el fons tots som experts i ignorants al mateix temps, i més sobre un tema tant infinitament extens com la música.
Qui domini a la perfecció aquest art des de la composició i harmonia, el coneixement de tots els instruments, formacions, bandes i estils; tècniques vocàliques i acústiques; Biografies al detall, amor i odi entre músics, estils i grups; hagi escoltat totes les discografies completes des de Mozart i Paganini fins a Guapacha Combo o Iggy Pop; Dirigit i orquestrat corals, orquestres, operes i misses; escrit, contrastat i entrevistat a tots els mànagers, gerents , executius i representants musicals de totes les discogràfiques que han existit: Si vos plau, que aixequi la ma !!!.

Jo, personalment, crec que la música encara que no ho vulguem, es constantment amb nosaltres: al metro, a la televisió, al cinema, a la radio, als telèfons, al dentista, a l’església, al bar, a l’ordinador, al futbol, a la dutxa, en els llibres,...a l’espai !!!.
Senyores i senyors som davant d’una autèntica plaga, i jo n’estic ben infectat !!!.

3 comentaris:

Tu ja saps qui sóc ha dit...

A l'espai ??
Com es propaga el so per l'espai on el buit és gairebe complet, amb explosions de supernova o raigs gammas.

Que has fumat ?

La vida no està plena de música , jo sóc un clar exemple instrumental de vent.

tu ja saps qui sóc ha dit...

Volia dir que si que la vitae està plena de música , jo sóc un clar exemple instrumental de vent .
Quan m'aixeco i vaig al w.c. les trompetes de Jericó resonen pel pati de llums del bloc de pisos on visc. Aleshores esmorzo i un tsunami es desentortolliga en els meus budells al ritme d'un so de cordes indescriptible i així tot el dia , fent música.

Orbison ha dit...

Sensacional !!! M'imagino la Banda Sonora del teu despertar...!!!

Roll Over Bethooven va ser llançada a l'espai com a presentació del planeta terra als Aliens de l'espai....i es que els americans....