24 de setembre 2007

Chubby Checker

Octubre de 1958, Elvis Presley comença el servei militar a Alemanya fins el març del 1960. El boig de Little Richard reordena la seva “vida” el 1957, cap el sagrament de l’església de Alabama per estudiar teologia i ordenar-se ministre (?). De 1959 a 1963, Chuck Berry és detingut i engarjolat per presumptes abusos a una menor, tràfic sexual i incitació a la prostitució, amb l’afegit que la noia en qüestió era una immigrant il•legal –Embolica que fa fort-. El 3 de febrer de 1959, i després d’una actuació a Clear Lake, Iowa, Buddy Holly, Big Bopper i Ritchie Valens s’enlairen a una avioneta per a poder arribar abans al proper concert i descansar un xic més, no hi arribarien mai, l’accident acaba amb la vida de les tres figures emergents del Rock ‘n’ Roll. el 21 de març de 1956 Carl Perkins pateix un brutal accident de cotxe que a punt estar de costar-li les cames i la vida, entre la convalescència i la rehabilitació Carl va perdre el “tren” del Rock and Roll.

-Per cert, corre el rumor de que la cançó “Blue Suede Shoes” (1956) va ser apropiada per Elvis aprofitant l’accident....FALS !. Elvis, no tant sols el visita assíduament a l’hospital, sinó que li proposa a Perkins cantar la seva cançó, Carl ( emocionat ) hi cedeix. Cal dir, a més a més , que Elvis paga la rehabilitació i llarga estada del seu amic al hospital a part de preocupar-se de la precària situació econòmica de la família d’en Carl Perkins.....home !!.-

El 3 de abril de 1960 el gran Eddie Cochran es mata en un accident de cotxe a Chippenham a prop de Londres, Eddie va entrar en una profunda depressió per la mort del seu amic íntim Buddy Holly, perdre un amic mai és fàcil de pair.
Roy Orbison havia variat les composicions del seu repertori cap a tonades i midi-tempos més melòdics, apropiats a la seva veu ( quina tonteria ! ), producte de la impossibilitat de aconseguir èxits sonats amb temes de Rock ‘n’ Roll ( una altre tonteria ! ). Elvis s’ho “menjava” tot, (això ja no és tanta tonteria...).
Amb aquest panorama que assolava la industria discogràfica de llavors, els magnats de les companyies veien perillar els seus espectaculars ingressos. La moda ja havia fet que gent com Bill Halley i les Big Bands de Tommy Dorsey, Artie Shaw, Glenn Miller o Benny Goodman passessin a circuits secundaris ....que fer ?. Rescatar i promocionar noves promeses, amb un moviment que és va anomenar Teen Idols o Hight School tret de les bandes escolars dels instituts, bàsicament.
A dins d’aquesta parafernàlia, es fa aparèixer un xaval anomenat Ernest Evans que interpretant un clàssic desconegut (llavors), de Hank Ballard and The Midnighters (1958) “The Twist”, va fer saltar i ballar a la joventut americana, (Home !, qui no hagi escoltat aquesta cançó casi sense voler, és preocupant...!, no ?). Com podeu imaginar l’èxit va ser brutal, el bo d’en Ernest, a més, acompanyava les seves actuacions amb el ball de rigor, que òbviament és va -tornar- a posar de moda. Per explotar més el doble filó que això produïa varen començar a composar i coreografiar per ell un seguit de peces i balls; “The Fly” ( amb imitació inclosa del vol d’una mosca...!!! ) , “Pony Time”, "The Hucklebuck” (1961), “The Slow twisting”, “Limbo Rock”, “Popeye The Hitchhiker” (1962) o el “Twist it Up” (1963), i com no el famosíssim “Let’s Twist Again”. Chubby Checker va ser el nom artístic que la dona d’en Dirk Clark, ( presentador del famosíssim programa de televisió de llavors: American Bandstand ) va pensar per ell, i sorgit de la admiració que aquesta tenia per a Fats Domino ( la “imaginació” que li va posar...):

Fat = gord, Domino = joc de taula /Chubby = rabassut , Checker = escacs

No he vist mai cap foto d’en Chubby Checker que no surti rient, personalment crec que era un catxondo. A més, una persona que es casa (1964) amb una Miss mon ( Catharina Lodders ) que coneix a la Oktoberfest al mateix octubre del 1964 i que se’n va a casa seva a demanar-l’hi la ma a la seva família, te pinta de ser un bon tio.

He volgut dedicar-li aquest post, perquè a pesar de que no és pas per a mi un dels grans, si és cert que va tenir molta importància i va influir a molts d’altres. No m’imagino com hagués estat el panorama musical si no hagués existit “The Twist”: que haguéssim ballat etílicament a les bodes ??. Hi ha alguna recopilació de R ‘n’ R que no hi surti ?. Ningú ha ballat mai un Twist....”again” ?
Jo, però, el tema que em te més captivat és “The Hucklebuck”...Algú de vosaltres ha sentit mai la paraula “SACROILÍAC” en una cançó ????.
...doncs això, un catxondo !!

8 comentaris:

Clint ha dit...

let's twist again...salut!

Brian Syrup ha dit...

L´artculació sacroilíaca és justament el lloc a partir del qual l´esquena perd el seu nom; articula, tal com el nom indica, l´òs sacre (dit pels castellanoparlants "rabadilla" i que fa molt mal si et dónes un cop) i el ílion, un dels tres ossos que formen el maluc (ílion, ísquion i pubis -ummm-). No serveix de gaire cosa, tan sols fa molt de mal quan et fots un hostion i en gats sol luxar-se quan esdevé un accident de cotxe o similar.

La resta del comment m´ha fet mandra llegir-lo; pot ser demà el comentaré.

L'ATROLABI ha dit...

Es veu que Hank Ballard estava en la piscina d'un hotel i va sentir per la ràdio que The twist era número ú. Primer va pensar que era la seva versió... Però era la de Chubby Checker! Ho explicava amb un somriure d'orella a orella, per la fortuna que va guanyar com autor d'aquesta bomba. No tenen pèrdua els twist que van treure els músics patris. Crec que el Dúo Dinámico també en va fer un, oi?

Per cert, tinc un directe de Hank Ballard a Londres bastant bo, però el que m'encanta és Joe Tex, que feia un country soul excel·lent...

Apa, ens veiem per aquí...

I quines fotos del 1974... Encara estic flipant...

Orbison ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Orbison ha dit...

@ Astrolabi
Passaré per alt el teu comentari sobre el "duo", em fa bastant mal tant sols llegir-ho.
Soposso que en aquella época o et sabies vendre o estave perdut, perque Hank Ballard era bonísssim....les modes !, ja en sabia de la teva bona tria musical.

@Syrup
Les Serps esquàlides tenen ossos ??

ddriver ha dit...

quin panorama mes desolador d aquells anys a la musica amb tanta desgracia...
Als 80 i habia un mix que punxava jo alguna nit a ultimisima hora que es deia let´s twist again..

Eva ha dit...

vaja, que això de les super estrelles abusant de menors no és una cosa d'ara....vaya tela! a vegades la fama és tan perniciosa....

Sancho ha dit...

Chubby Checker....Chubby Guay...