16 de setembre 2007

Donna Summers

Com tot en aquesta vida , la música és una cosa que cada un vincula moments determinats de la seva existència, prescindint de qualsevol catalogació musical popular, social o de Billboards del mon. Simplement, te la sua el fet de que sigui bona, dolenta, regular o regulin, et porta uns records probablement inoblidables, pel simple fet de que sonava, estava de moda o la estaves ballant, escoltant en aquell moment íntim , importantíssim, únic que per cada un de nosaltres va significar ( per milers de raons personals i individuals ) un succés puntual de qualsevol índole, que et va marcar i que es recorda sempre ( Una mirada profunda, el primer petó, la primera bufetada rebuda, la primera experiència, un ball especial, el primer estat etílic, la primera juerga, la segona, tercera o quarta...es igual !!, la recordes i punt. )...be, això és com ho veig jo, sempre amb una o altre música pel mig, des de la musica de Heidi, Marco, los Chiripitifláuticos, Dr: Who i los Payasos de la Tele fins a "La cançó Popular Nadalenca", el Cànon de Pachebel, el “Without Without You” de U2, el “Hands Up” i el “Kalimba de Luna” de Boney M, el “Wordy Rappinghood” de Tom Tom Club, el “Time Bomb” de Rancid, el desconegudíssim “ Rock and Roll Generalitat “ de en Pere Tàpies o el “ Y Nos Dieron las 10 “ de Sabina y Rocio Durcal ( Ups ! no us penseu ara que els meus records es limiten a aquests noms, us asseguro que la llista seria interminable !!! ). Cantants i peces de ,potser, dubtós gust musical però mai exempt de records inesborrables dins del meu cor, i com que he començat parlant de records, doncs ja està tot dit.
La música disco , que aquí generalment es vincula als anys 80 sobretot, però certament data de mitjans dels 70 aproximadament, es un tipus de música que jo vinculo a la meva adolescència primera ( ara vaig per la segona ). Llavors, en aquella època, tots ballàvem a la nostra manera a les discos d’abans: Up and Down, Don Chufo, Matchbox, Baccarra, René Bruner, Studio 54 i d’altres; temes del Spaghetti Disco principalment, però també del Mataroní Gary Low Colegiala” i “ I Want You” (1983), els Village People, Modern Talking, Eurthmycs i el seu clàssic “Sweet Dreams”, Rick Astley (1985), Michael Jackson, el tunisenc F.R. DavidWords ” (1983) i “ Pick Up the Phone” (1982), o... Objetivo Birmània...!!! .

Sense saber-ho, probablement, havíem ballat a CerroneSupernature”, BohannonDisco Stomp”, B-MovieNowhere Girl” o Colonel AbramsTrapped” (1985). I segur a la meva, (també teva ? ) autèntica Diva del gènera: Donna Summer, que es aquí a on volia anar a parar. Ostres tu !!, es que realment ho te tot, escoltant-la descobrim una música que no cansa per repetitiva ( estrofa-tornada-estrofa-tornada-estrofa-tornada final ), son autèntiques narracions amb una veu multi disciplinar; Pot anar de dolça, eròtica i sensual “Love To Love To Baby” (1975) a melòdica i casi trista “On The Radio” (1979). Potent i enèrgica “This Time I Know It’s For Real” o tosca i lleugerament aspre a “ I’m So Exited” i “Hot Stuff” (1979), però sempre genial, crec de tot cor que estem davant “La veu” femenina per excel·lència, amb una qualitat (per a mi) inigualable, recordar tant sols el Grammy com a millor Veu femenina de Rhythm and Blues del 1978. La veritat es que donada la meva formació coral durant molts anys, no em puc imaginar haver-la contemplat al davant als assajos , com a contralt, no, no, no imaginem...

En quant a la banda, el so, els sublims cors, la composició en general, és sens dubte una música que et fa ballar sense voler, casi una orquestra amb inclusions magistrals de instruments de vent ( Estar al costat de Giorgio Moroder i Pete Bellotte , els compositors més prolífics de Disco Music, te molt a veure...). Tots els seus títols arribaren a Nº 1 de les llistes dels EE.UU, en especial “ McArthur Park Suite” (1979),un excepcional exemple de música disco i un monumental tema de 17:49 minuts que aquí no va arribar a cap llista si es que va sonar, però que era d’obligada audició per a qualsevol discoteca Nord Americana que volgués estar de entre les millors –allà la competència entre discos era , literalment, ferotge-. “Let’s dance” (1977), la impressionant i reversionada “ I Feel Love” (1978) o la meravellosa “Bad Girls” de Joe Exposito (1979), la més que coneguda “She Work’s Hard for The Money” (1983) son títols que sovint escolto, perquè aquesta dona em transporta a tota la època en qüestió i no pas a moments concrets, cosa que tant sols aconsegueix la seva música,... o hauria de dir ella ?

17 comentaris:

Brian Syup ha dit...

Ahhhh! a mi una de les cançons que m´excita la pituitària és "TarzanBoy" de Baltimora; potser aquest italià (crec que era italià) ara està a la garjola o traficant amb drogues, però, ja sé que és bastant lamentable i no té ser de melòman, però a mi aquesta cançó em mola.


Vé de l´anterior comment:
Inculte de la vida, em tranquilitza veure que no sóc l´únic que no ha estès ni "papa" del del últim comentari.

@Orbison

Les 6 de la matinada d´un diumenge no són hores per escriure al blog, ja que no crec que en aquell moment s´estiguès llevant per anar a fer esport, precisament.

Guso ha dit...

Hola amigo, gracias por tu visita! ya regrese de mi viaje, de nuevo me reconectare a la blogesfera! por cierto, donna summers es toda una diva y una gran artista! saludos desde mi patria!

Eva ha dit...

bé, veig que ja has aconseguit posar la musiqueta jejeje
hi ha mil servidors que te'n proporcionen, si no ves a widgetbox.com i allí trobaràs un munt de coses

ddriver ha dit...

La colegiala es l unica d en gary Low que sempre em vaig negar a punxar,et deixes tants,...P.lion,miko mision<,silver pozzoli,gazebo....
Dona Summer,la diva de Casablanca records!!Ha estat la millor,mes que la Gloria Gaynor crec jo,jo tinc tots els seus discos.
Quan punxava,els diumenges tarda teniem que posar lentes,(a les 8 era)i per sortir de les lentes la millor cançao era On the Radio,tots seguien abraçadets fins que explotava the disco sound ....joder quins records sempre en aquet bloc

Anna , la Fdez. O. ha dit...

Wow,…Donna Summers , quin trós d’artista !!... Jo , als anys vuitanta, també practicava la disciplina del cant …Je,je,…El meu tocadiscs portàtil treia fum i el cap dels meus veïns em sembla que també!... Però els veïns van estar de sort perquè, a finals dels vuitanta, em vaig aficionar a altres disciplines artístiques , deixant el cant només pels galls que fèiem quan ballàvem al mig de la pista ...

Ah! i ,per cert, gràcies per considerar els meus dibuixos i pintures de perfectes, però no tinc el “caché” d’una “professional” com la Montserrat Gudiol….Per això, penso que el blog és una manera de mostrar el nostre art i que així , d’alguna manera, no quedi en l’anonimat.

Orbison ha dit...

@ ddriver
Si, Si que m'en deixo jo també en tinc un grapat de música disco, em porta molts records aquella època...

@ Anna
Sens dubte, una "artista", no et preocupis pels galls TOTS els cantants n'han fet, lo important és expresarse i punt !!

@ Syrup
Se, de bona tinta, que Baltimora freqüenta de tant en quant bars pirates....i les seves bodegues...

Enric ha dit...

La qüestió, sobre el tema de les plantilles, és primer de tot trobar-ne una que t'agradi (tan simple com anar al Google i posar "plantillas blogger").
Un cop la tens has d'entrar dins del Panell del teu blog i anar a "Configuración" allà fas click al botó "Plantilla" i és en aquesta secció (exactament a "Seleccionar plantilla nueva") on pots posar la que tu vulguis.
Això si, fes una copia de l'antiga per si les mosques i compte amb els "Elements de pàgina" ja que potser els has de modificar o posar de nou.

Salut!!!

P.D: Em quedo amb Donna Summer - I Feel love (Club mix) ;)

L'ATROLABI ha dit...

Amic de la infància: El teu blog és entranyable. Recordo aquells gloriosos 80. Els divendres, després de classe, anàvem al Much More, al Bacarra, al Up&Down..., amb els millors vestits de l'armari, sabates enllustrades, etc. Ara la moda és més informal i variada. Abans -ni millor, ni pitjor- era més restringida i molt pija: les nàutiques, jersei a l'esquena, Lacoste, etc.

Tinc un dubte: Kalimba de Luna, de Boney M? Segur? Pensava que era d'un altre grup.


Pel Google trobes llistes de les millors cançons dels 80, algunes de les quals tu ja has citat. Esclar que no les pots posar totes. Potser Donna Summers és més de finals dels 70.

I, per acabar, quant el comentari de bryan syrup, jo conec al compositor de la magnífica TARZAN BOY, i quan vulgui li presento. Quan li hi demano, la toca amb la guitara acústica i, caram, realment és una cançó extraordinària.

Salut

L'ATROLABI ha dit...

Kalimba de Luna és un tema de Tony Esposito, de l'any 1984, que Boney M va versionar.

http://www.youtube.com/watch?v=clpEyoPEXKQ

Per més informació:

http://correiasongs.blogspot.com/2007/02/kalimba-de-luna-tony-esposito.html

Brian Syrup ha dit...

Oh! senyor Astronauta, quina enveja em dóna; li prenc la paraula,això d´escoltar al compositor de TarzanBoy. Interpreto que, per tant, déu ser com a mínim gracienc, però el senyor Baltimora no era italià?

Brian Syrup ha dit...

Bé senyor Astronauta, espero que m´ho aclareixi, ja que mirant al la Wikipedia he vist que aquest Baltimora era d´Irlanda del Nort i que va morir per la SIDA l´any 95 (perdia oli, o al menys va ser una icona gai); efectivament, els compositors de les seves cançons eren italians..., com jo recordava.

M´està prenent el pèl, doncs?

ddriver ha dit...

i en Gary Low es en LLuis,Lluis Romero

Brian Syrup ha dit...

Dels Romero de tota la vida?

Orbison ha dit...

@Astrolabi
Que siiiiiiiii,....ÉS de Exposito ( de fet la que es pot sentir és seva), però jo em referia a la de B.M, que la tinc però no l'he trovat....val, bon AMIIIIIC ???.
Ens ho varem passar be aquella época , eh piratilla ?

@Syrup

OJO !!!! amb wikipedia, que és una enciclopedia popular !!!, o sigui si vosté diu que Clint Eastwood ERA una Ballarina de claqué dels anys 30 i ningú ho posa en dubte , alló es publica....!!Cooooompteeeee !. Jo tambè he saludat a Baltimora, se a ón però no quant, ni tampoc com !!!!...coses !
@ddriver
Jo em pixave de riure amb la lletra de "colegiala"...mare meva, creativitat = 0 !!!

Brian Syrup ha dit...

@Orbison

És que com deia el meu pare, un savi com vostè sap, "sóc petit i no hi arribo", però vigili, que encara començaré a trencar cares (això no ho deia el meu pare, ho dic jo).

L'ATROLABI ha dit...

Brian syrup: res de prendre el pèl. Sóc amic del músic/productor d'aquests i de molts altres temes que segur has sentit. Una cosa és l'intèrpret (Baltimora o la mare que el va parir) i l'altre el compositor de la cancó, el seu creador. Es aquest cas és un músic excepcional de San Diego (Califòrnia) que tocava amb els Eagles, etc, i viu des de fa uns anys a Barcelona. Si tens molt d'interès, us organitzo una cita i que te la toqui, la cançó , esclar.

Anna , la Fdez. O. ha dit...

Llegint, llegint, … Baltimora? Tarzan Boy?.... Wow, he entrat a youtube i he al.lucinat amb quina facilitat un es pot transportar a aquells anys vuitanta. He començat pels “meus” ABC - http://www.youtube.com/watch?v=ZUDBzVg_-u0 , he continuat amb Thompson Twins -http://www.youtube.com/watch?v=YMgVoaQcL9U&mode=related&search=
i... he acabat repasant tota la discografia de Spandau Ballet -http://www.youtube.com/watch?v=gSq8ZBdSxNU, des de la seva primera etapa “new wave” durant els anys que qui volia seguir aquesta tendencia anava a Studio 54,… fins a l’etapa més romantica i comercial…

Gràcies, Orbison, perque crec que el teu blog serà una manera molt entretinguda de fer un viatge a racons de les nostres vides!