03 de setembre 2007

Money, Money, Money

L'altre dia vaig tenir una d’aquelles converses musicals força interessant, mentre sopava a casa d’un d’aquells amics que es tenen des de fa molts, molts i molts anys. La veritat es que sempre que em passo a sopar en aquella casa el debat musical surt a la llum. Ell és dels que defensen que el Rock ‘n’ Roll no és pas tant important i que, sobretot, ja no ven, que no s’hi guanyen diners....Òbviament entenc perfectament la seva postura, defensada amb una extensa discografia de grups i bandes “Poppies” tipus Oasis, Pulp, Suede, Blur, Cars, a més d’una impressionant col•lecció de infinitat de grups espanyols de noms raríssims tipus Las Escarlatinas, Los Soberanos, Blas y Las, Tachenko, La Costa Brava, Kiki d’Akí, Nosotrash, La Pequeña Suiza, Las Astrales, Niños Mutantes, Sr: Chinarro, La Habitación Roja, Mercromina i semblants, destacar algunes joies tipus Beatles, Love, Who, Pixies, T-Rex, The Troggs, Velvet Underground, Ramones i The Doors ( discs d’obligada audició per tot MELÒMAN que es preï...) que, tot sigui dit, em va estranyar de trobar entre tanta multitud de desconeguts en una casa on s’adora a Los Planetas i es rendeix deferència a Oasis. Sobte, de la mateixa manera , no trobar res de música clàssica, Bandes Sonores , Elvis Presley o Roy Orbison. A ell aquests, no li diuen res: Sacríleg !!!!..
Sopar a casa d’en “Sancho” m’aporta coneixements de bandes i estils que certament ignoro, o millor dit, no em diuen gaire cosa, a més, d’endur-me uns quants exemples a casa per escoltar-los mentre escric ( per exemple) malgrat, he de reconèixer que en alguns casos no puc acabar-me el Cd, no m’entra. Tot i haver-me empassat tota la discografia de Oasis, Blur, Pulp i semblants ( gracies precisament a ell ) no els tinc entre els meus escollits i tampoc entre la meva discografia, frontalment oposada a la seva.

La meva condició de solter i sense fills em permet d’escoltar molta més música que un casat amb bessonada guerrera, son prioritats diferents.
Comença la batalla... En “Sancho”, sovint em diu, i amb raó, que no puc criticar res sinó ho he escoltat abans – al•ludint a la tirallonga de títols anteriors- certament no ho faig doncs bàsicament es que no m’interessen en absolut ( Ho sento !...un que és així ! ), es qüestió de preferències. Prefereixo escoltar el “ Last Time Around” de Buffalo Springfield que no pas a Fresones Rebeldes per exemple, a l’hora que crec més musicalment bàsica una audició de Eddie Cochran o Elvis que no pas de El Niño Gusano o Pauline en la Playa, també per exemple. Les eleccions , en tot, sempre son personals i, sobretot, totes respectables.

És quant es toca el tema de vendre i dels diners, barrejat amb la “facilitat” de trobar tots els clàssics per el maleït Emule quant entro més en el meu terreny...el contraatac es fa evident i casi mortal al reptar-lo a trobar per la red el “Pantomime” o el “ You’ll Never Be Sixteen Again” de Roy Orbison amb un resultat nul i rematant-lo tot seguit amb la impossibilitat de trobar en el mercat discogràfic espanyol peces com el doble cd Amazing Grace de Elvis Presley ( Brutal obra mestre de gospel Preslerià ) , que va veure llum a les botigues al 1995 i està literalment descatalogat, la reedició en format cd del doble The All Greatest Hits ( El millor i més encertat recull de cançons del Rei, que s’ha fet mai ) que ha desaparegut de les botigues quant fa poc més de 2 anys que va sortir o el recull de concerts en directe de Roy Orbison (Birmingham, Alabama 1980 – Stockton, England 1980 – Hornchurch, England 1975 i Batley, England 1969 ), i no parlem de vinils...!!!.

Ara amb Internet és “relativament” fàcil trobar-los , però estar clar que quant surten al mercat productes com aquests, alguna cosa ha de passar perquè durin un parell de mesos als estants de totes les botigues de discos i salta a la vista, amb els preus a que surten, que hi ha algú que s’està omplint les butxaques, i molt !. Resulta obvi doncs que el Rock ‘n’ Roll SI ven: GAME OVER.

25 comentaris:

Brian Syrup ha dit...

Dos comentaris al teu maniaticcommnet d´avui (bé, tres):

1. Com en tot a la vida, un cert prejudici és necessari; no sóc dels que pensa que tots els prejudicis són dolents, hi haurà uns que seran certs i d´altres que no... per tant potser no perdo tant si no escolto res de Marea, per exemple, si la mandra d´escoltar-los em supera.
2. Mort a l´emule! gràcies a Déu no em vé de 15-20 €, de manera que si vull escoltar músia la compro i punt!. Em vé al cap, amb això de fer diners, el motiu que van donar els meus estimats Pixies per retrobar-se l´any 2004. Explicaven que quan van fer les seves obres d´art a finals dels 80 i primers 90, com que van quedar restringits a un públic minoritari, no van fer el caler que haguessin volgut i per això van fer el Tour mundial del 2004, directament per guanyar pasta i van entrar als circuits dels grans festivals. Lucratiu? sí Superficial? potser sí, però gràcies a la seva inquietud monetària els vaig poder veure en directe (no vaig poder-ho fer les tres vegades que van venir a BCN aleshores, cosa que sí va fer el cabron del Cinto)
3. Grans festes i petets al local de Granvia del sancho pare.

Orbison ha dit...

@ Bryan Syrup
No es que l'Emule estigui acabat, es com aquell petit reducte gal: " està tot en Emule "conquistat" ?...NO, sempre hi ha un petit reducte que NO "
Jo, a part, també me'ls gasto...
-Si, el Cinto és un Cabró...
El problema es que aquestes "joies" que cito no valen precisament 20 ni 30 €...!!!!. Cabrons !!
- Tu, almenys, les recordes aquelles festes, a mi el Sr. Justerini i Brooks, el Sr: Daniels i els germans Damm sempre em passaven una mala jugada...semblants a les teves expèriències amb Mr: Cuervo...

Eva ha dit...

ei, t'he deixat un meme al meu blog ;)

Brian Syrup ha dit...

Sí MrCuervo,... l´altre dia em vaig portar el "chasco" de la setmana; al Mercadona ...AL MERCADONA!!! tenen MrCuervo TequilaJal normal i també el Especial!!!!, l´or líquid daurat destilat. Encara recordo un any a les festes de Blanes buscant per tot el poble, amb un amic genetista, com a bojos el nèctar de l´agave i només vam trobar Sauza, que no era pas dolent (en qualsevol cas millor que el Takilas fet a Badalona); en aquella època daurada Laudrup encara jugava a Barcelona.

Eclipse ha dit...

Tinc concordància amb tu en el tema de "senzillament no m'interessen". A més, quan em diuen si he escoltat Los Planetas jo sempre responc amb sinceritat dient "no, no perdo el temps escoltant aquestes coses quan sé que n'he d'escoltar altres que sé que m'agradaran segur". El mateix em passa amb discos actuals. A menys que siguin d'un gran artista no els escolto perquè prou coses hi ha que estan fetes fa dècades i he de descobrir...

I, francament, on hi hagi un bon "At Folsom Prison" en comptes d'un directe d'Estopa...

Incult musical (entre altres) ha dit...

Bé , bé , bé. (bé de cosa corecte o de bé l'animal que segueix al ramat)

Jo no escolto,...jo tinc preferences.....
Txorrades.

Estás predisposat geneticament i culturalment.
El primer perqué el teu cos vibra en resposta a un estínul sonor i no a un altre produïnt plaer.
El segon perque la totpoderosa nació mercantilista ha trobat la manera de fer de la cultura=musica un negoci i és capaç d'oferirte un ventall de posibilitats per a fer calerons.
El que compte es que et produeixi plaer , com a mi la musica que es desprén de les goles de la gent en el seu darrer alé.

Incult musical (entre altres) ha dit...

Ai, las , com seria aquest teu ultim alé ?

Orbison ha dit...

@ Eclipse

Doncs imagina...que a mi em varen convidar a un concert de Planetas i hi vaig anar...i creu-me , no vaig aguantar 2 hores, vaig esperar a fora de Zeleste a l'altre company.
més com be dius tu, en molts casos es clavat a artistes i sons de fa temps i que no aporten ( almenys a mi) gaire cosa a les meves inquietuds musicals ...
Salut !!

Orbison ha dit...

@ Syrup

Uuuff...el genetista..perillossisim on els hi hagi !!!.
Em sembla que el bo d'en Laudrup a Getafe no se yo si te las de perdre, jo crec que son gentussa home !!!!...se'l rifaran !!

Sancho ha dit...

en fi...tot el món ..crec jo, ha escoltat a Elvis(l'emule et dóna la possibilitat, sense gastar-te els 30 € ...imaginat...si després t'atabala o et cansa) i saben qui és... però.... mira ...no es venen els seus discos ...i no crec que la culpa la tingui l'emule...Reconec que Elvis va ser una mica excepcional , va aportar alguna cosa nova...tenia una gran veu, i el seu ball tan peculiar...i a mes a mes era maquet...això, els anys 50 va significar una revolució...també cal dir que eren els anys 50 i no havia molta cosa...però ...crec que va evolucionar molt poc...i era mes del mateix ...gràcies ha Déu.. i a Elvis... i ha alguns mes... van venir els Beatles i crec que ells si que van aportar coses noves i van evolucionar musicalment amb el temps ...com els cotxes ,les motos, la medicina...etc. És inevitable ..però la humanitat avança ens tornem mes intel•ligents..etc. I donat conta...la musica també ...aportant nous sons ..nous instruments ... i una varietat mes àmplia amb la qual puguem escollir...i que ens pugui aportar mes que dues cosetes i no sigui tan previsible...com sonic yoth , flaming lips , Mercury rev , pixies, weezer, strokes , Els Planetes , SR. Chinarro , i algun grup que van penjar les seves cançons en internet, i gràcies ha això han estat molt reconeguts com els artic monkeys...etc.Crec que cada persona és diferent i avui en dia hi ha mes grups amb els quals identificar-te i per a un moment determinat. Encara sort que la majoria hem progressat ,a un costat o a un altre ,dóna igual ...però hem progressat ... i sempre hauran coses noves ...i interessants ...i la gent es va oblidant un poc del passat ...per que poc pot aportar ja...un mort . I els diners que ho guanyi el qual ho treballi i treballi per a agradar a la gent..aportant la seva genialitat com noel gallagher i "whatever" ..primera i única cançó que m'ha posat la carn de gallina...

Sancho ha dit...

PS .si t'haguessis ajupit haguessis trobat a Bach el meu clàssic preferit. jeje

Orbison ha dit...

@ Sancho
Bueeeennnno !....ara resulta que els morts no aporten res ?...homeeee. Aporten sensacions, que és el més important. Roy Orbison va guanyar un grammy després de mort, Johnn Lennon no aporta res ?...Bach es pren canyetes al bar ?...
Els Beatles van ser una revolució. CERT .....igual que anys enrera ho va ser El REI, ambdos van ajuntar ritmes i van crear-ne un altre....jo desde llavors no he vist cap "revolució" musical, apart de recordar-te que els Beatles no haguessin existit ( com els coneixem, si més no ) si no hagués existit el REI. Johnn Lennon, després de conèixe'l, va dir literalment que ara ja es podia morir tranquilament ( i segur que ho va fer ! )
- Ah ?...Noel Gallagher ( que va despotricar publicament dels Beatles i ningú el va agredir violentíssimament!!! )....no està mort fa anys ?.
PD: Ja saps que tinc reuma....no em puc ajupir tant.
Cuidat cerdo !!

sancho ha dit...

a qui si no li haguessin donat un grammy despues de mort ?..doncs a Ell....que tenia totes les paperetes.... de totes maneres per al que feia a l'escenari ....

Clint ha dit...

Que li diguin a la filla del rei si el r'n'r no ven!

Però tot i això algun dels grups que has dit que escolta el teu amic tenen cançons bones tot i que la majoria sonen igual...

danichan ha dit...

les eternes frases de discusió musical que sempre hi seran: música bona és la que ven? la música comercial vol dir que és música bassura? un grup musical s'acaba quan ja no té més idees que aportar? què és millor, un grup que es manté fidel als seus origens musicals o bé el mateix grup que canvia l'estil adduint que "madura musicalment"? Tothom pot dir-hi la seva, en això de la música. Pel que fa a mi, m'agrada la música que m'entra per les orelles i em fa gaudir, així de simple. Vingui d'on vingui. I tingui la història que tingui.

Orbison ha dit...

@ Danichan

tu preguntes i tu respons, és la clau, que t'entri vingui d'on vingui..
Molt em penso que acabaràs essent un MELÒMAN empedernit si és que encara no ets !!!.
Salut !

L'ATROLABI ha dit...

Estimat amic meu, de l'infantesa. El que ens passa és molt senzill: Hem arribat als 40. Per sort, hi hem arribat solters i sense fills. N'hi ha, pobres, que no hi han arribat, que Déu els tingui en la glòria. I què vull dir amb tot això? Doncs que Los Planetas, Oasis, Blur, etc, no pertanyen a la nostra generació, sinó que són posteriors. D'acord que la música i la generació necessàriament no han d'anar del braçet. Per exemple, Bach m'encanta però és una obvietat que som d'èpoques diferents. Tampoc sóc contemporàni de Machín o de Nat King Cole. Però recordo que en el menjador de can Culapi, el senyor Soria agafava el micro i deia: "Silencio". Quan els cambrers ens servien el primer plat, el mestre posava música, discos de Machín, Cole, etc. No obstant tot això, tampoc negarem que cada generació està vinculada a un estil de fer música. Nosaltres vàrem créixer amb la música dels 60/70 (jo tinc germans que tenen 50 anys), i la dels 80 ens va agafar de ple. The Police, Dire Straits, Depeche, Smiths, etc...

Los Planetas i companyía? Bé, escoltar-los no fa mal. Són bons? Comparant-los amb els músics dels 80, són una puta merda. I la prova inequívoca d'això és el moment retro-revival que tenim.

Bé, estimat amic, ets un glamurós i un carca. Però tens bon gust.
El pirata Grinyó.

L'ATROLABI ha dit...

Per cert: Et deixo uns links que potser t'interessaran:

www.myspace.com/pakirriisnotdead

www.myspace.com/pipaylupainvestigators

www.myspace.com/fulanafea (aquest és el meu alter ego)

Orbison ha dit...

@ Pirata grinyó...

Però que gran ets !!!!!!! i quanta raó tens !!!...home el problema es que ho intento escoltar tot i de vegades he d'anar a l'Astrolabi a desintoxicar-me intoxicant-me....aaaahhh que grans que som els de Can Culapi...carca, carca un xic, però també m'agrada Nelson Poblete o en Sisa....
No deixis mai de ser Pirata...
Salut !!

Jordi Sellabona ha dit...

Casualment he conegut el teu blog aquest mati!! Es molt interessant tot i que no compartim tots els gustos, podrem polemitzar!

El que és fa al Bam( si és igual que el concert que jo vaig veure) no és un grup barrejant indie, jazz, electrònica, pop i sardana, sinó varis grups fent la seva reinterpretació de la sardana, quasi sempre amb la jove de Bisbal a dalt l’escenari. El mestre de cerimònia és Guillamino, un músic de la mateixa Bisbal. T’ ho recomano! és el divendres 21 a la plaça sant Jaume(també hi toquen llibert Fortuny, Linn youki project i bastants més.

Respecta als Planetas és una qüestió de gustos, i en el meu cas de haver passat gran part de la meva vida amb ells de banda sonora, m’encanta els seu rock còsmic, la seva fidelitat a un só, sense quedar-se mai al mateix lloc, les seves lletres que lliguen tant amb mi, es un qüestió generacional.

Jo he passat moltes etapes musicals, punk, seixantes, jazz, hardcore, electronica, hard rock... i un llarg etc...però el indie amb la que mes afinitat sento! I curiosament els rock del 50 és un tipus de rock que mai ha calat en mi, se que és una musica important i que s’ha de conèixer, però no m’ atrau, i aixó que apart de Elvis he escoltat gent com Gene Vincent o Eddie cochram però... suposo que és el mateix que tu amb “els planetas” i similars!

Per cert si et mola el disc de Parker i Gillespie, prova amb Ellington i Coltrane (1962, impulse)

ddriver ha dit...

jo per motius de feina(antigament)tinc una discografia extensisima a casa(gran problema a l hora dels trasllats,els vinils pesan moltisim),tambe casettes i cd´s i el cert es que al principi el e-mule o napster (en aquells temps)no em feien gracia pero haig de reconeixer que sense e-mule la meva discografia actual no seria la que era,a mes em considero en dret de baixarme totes les cançons que volgui ja que he deixat ja molts centims a les discografiques,mes que molta gent en tota la seva vida.Entre els que he comprat per mi i els que he fet comprar a les discoteques on he treballat.
A mes l home aquell que venia a cobrar drets d autor a la discoteca no em queia gens be,un idiota de molt de cuidado era,semblava que la musica fos nomes patent seva

Mr. Glasshead ha dit...

Doncs bé, jo puc dir que Los Planetas si són de la meva generació, però em semblen un grup mediocre, avorrit i insípid. Crec que el que normalment es coneix com "indie espanyol" és en realitat una gran enganyifa, una excusa perquè gent sense talent i sense cultura musical se sentin artistes i ho facin creure, ajudats per determinades publicacions que viuen de la imatge i no de l'amor per la música.

Ni que dir que, en la meva opinió, el rock and roll clàssic està a anys llum de tots aquests discos dels 90 plens de "textures", guitarres distorsionades i cançons llarguíssimes i irritants per ocultar la falta d'idees i d'imaginació. De fet, estaria bé preguntar-se què es "l'indie" exactament, perquè no em queda molt clar. Al final sembla que és només l'etiqueta que Rockdelux es va inventar per a agrupar a tots aquells grups dels quals ja quasi ningú s'enrecorda, i que mai seran influència per a ningú (Planetas inclosos).

Orbison ha dit...

@ Jordi Seballonga

T'entenc perfectament i ho dius ben clar. es qüestió de gustos. Cada música te per algú una historia diferent i aixó fa que et sigui propera i especial...és el moment el que la fa especial, per a mi la música és sobretot sentiment doncs la vinculem a les nostres vides, als nostres moments , de vegades prescindint de la seva qualitat , a mi Jerry Lee Lewis no em diu res , peró com tu jo associo aquesta música a part de la meva vida...i hi segueixo enganxat, aixó no vol dir que tant sols escolti R and Roll...ho escolto tot !!...son els moments i la màgia d la música el que fa la resta...

No em penso perdre la teva recomenació, m'agraden les sardanes i en Llibert Fortuny, la resta no ho se....encara..

La música de Duke Ellington em te fetillat fa molt de temps, cercaré a la meva discografia...
Encantat de veuret per aqui i visca la diferencia !!!

Jo, el concepte "còsmic" sempre l'he associat a en Sisa....malgrat ser "Galàctic"...la diversitat musical m'apasiona de veritat

@ Mr. Glasshead

Home , certament està a anys llum però no per decret sinó per gustos...Pixies, per exemple és un grup superb, offspring, Rancid, President of the USA i semblants tenen peçes interessants...els 90 no crec fosin grans anys musicals pels meus gustos, esclar..
Sempre m'ha fet gracia la denominació "Indie" per tractarse d'un ball ( frenètic, aixó si ! ) que data de la època de Ellington i semblants, del qual Leonardo DiCaprio, d'entre altres n'és un gran expert. El "Indie" és el ball que es balla a "Locos por el Swing" i a la Máscara ( del Jimmy Carey ) per exemple.
RocdeLux va influenciar molt malament en conceptes musicals, sense voler-ho ( o no ! ), varen manipular molt...

@Ddriver
Conserve sempre els vinils !!!!!, jo també en tinc força, conec gent que s'ha desfet d'ells vilment !!!. quant varen tancar Zeleste es van trobar milers de discos i maquetes a la brossa de les runes..!!!!! no ho entenc...
jo també utilitzo emule ( i Limewire, més americà que no pas universal ). Lo de la SGAE és simplement de GESTAPO !

L'ATROLABI ha dit...

Al final seré addcicte dels comentaris inserits en el teu bloc, amic meu.
La música és tan gran que dues hipòtesi són possibles, entre d'altres: a) Que tothom tingui part de raó, i b) Que acabem liant-nos a hòsties virtuals. Les dues opcions em semblen llegítimes.

Una cosa que m'emprenya molt del món musical són les classificacions. Mai no sabria identificar tots els estils que existeixen. Per exemple, amb el terme "indie" podem classificar Los Planetas? Esclar que podem. Però jo tinc una classificació personal, més pràctica i senzilla: M'agrada/No m'agrada. També: "Oh, és brutal!/ Collons, això és una merda seca, millor dit, un cagarro!"

Aprofito que la sardana ha sortit a la conversa per defensar-la a mort. Estic fart dels comentaris despectius contra la sardana: Que és avorrida, folclòrica, etc. Tinc la impressió que som l'únic país del món que renega del seu folclor i de la seva cultura musical. Ni em sembla avorrida, ni reaccionària, ni res per l'estil. La cobla és una formació prou interessant, i potent, com per menysprear-la des de la ignorància. I si de la sardana prediquem només que tòpics, quan jo era un vailet el flamenco era "de xarnegos", de franquistes i de gitanos. No estic parlant de política; tampoc d'identitat nacional. Estic parlant de música, i la sardana, si hom fa l'esforç d'escoltar-la, és una música sensacional. Passa que no està de moda, com ho està el flamenco. Si dius que t'agrada la sardana la gent et mira malament, talment com un element pertorbador de la línia majoritària, a saber: Si no t'agrada el flamenco ets un borinot.

La llibertat d'expressió em permet de dir: Que se'n vagin a prendre pel cul. (Així parlaven els carreters)

Salut i cultura.
El Grinyó emprenyat.

Orbison ha dit...

Estimat Pirata.

Que dir-te del que comentes...la classificació musical és obra de cada un, que els poders fàctics, generalitats, experts, Melòmans, etc apliquin les teories tècnico-musicals més estrictes per a classificar-la....és cosa seva...jo tampoc se ben be què es què ( a part de 4 estils ben definits !!, com el R’n’ R dels 50’ i 60’....que no te volta de fulla )...però tot i així (saps) que me la sua bastant, m’agrada o no i punt. És com tot en aquesta vida !....no, si al final jo també serè un Pirata de la Hòstia ....on son els trabucs!!!....amunt la barcassa !!!...Pidolaires del copó , carregueu els canons....colla de menja-rates !!!!!!

Eps !! Piratilla !!!...que aquí ningú ha dit res en contra de la Sardana....be !!..ja se’n guardaran prou....! només faltaria !!!...a mi és una música que forma part del meu cor, de molt a dintre meu; des de petit que la mare la posava a UHF a les 8 dels matins de dissabte, perquè ens llevéssim, a més ( saps) n’he cantat i m’he emocionat fen-t’ho. No et discutiré res del que dius de la meva estimada Sardana, amb el “govern” que ens “governa”, anem en compte no passem a ser incívics, delinqüents i extremistes radicals per a defensar la Sardana....tot arriba, i així anem...

....eps....no t’enfadis colloooooons !!!!...