30 de setembre 2007

Roy Orbison: Class Of '55

Ara, que s’ha reeditat el famós Travelling Willburysde la macro banda formada per a l’ocasió (Roy Orbison, Bob Dylan, Tom Petty, George Harrison , Jeff Lyne...bàsicament), en format cd. Ara, que és sovint escoltar i discutir en tertúlies etílic musicals, sobre les lloances de tant magnífica obra mestre, (no en tinc cap mena de dubte .Incunable d’obligada i repetida audició) dels tempos, les peces, la execució artística, les veus, la veu.... Ara, que sembla que en Roy Orbison, per aquí, és més famós que abans o inclòs m’atreviria a dir que és etiquetat (per fi) com un dels clàssics. Ara, que comprovo que quant comentes o deixes anar que t’agrada Roy Orbison la gent ja no et respon amb un: “Qui ?”, “el què has dit ? ”,”Roy...què ?” o, el més comú, un indiferent: “Ah..ja..si...val!”. Ara, precisament ara, vull parlar del “Class of ‘55” (1986) .
Treball destacadíssim i tant o més superb que el anteriorment citat, sota el meu punt de vista millor, més emocionant i amb sentiment, més coherent i per a mi, rellevant, o si ho voleu no tant “comercial” o postís (m’atreviria a dir), en el bon sentit de la paraula, -repeteixo que em sembla una magnífica obra musica de primer ordre-; però qui conegui les obres i una miqueta la evolució dels participants de la família Willburys, s’estranyarà de trobar-hi un sempre elèctric Jeff Lyne ( que repetiria al premiat i pòstum àlbum del mestre “Mystery Girl” (1989)), o un Bob Dylan, que mai durant els anteriors anys havien demostrat cap mena de guinyo públic ( compte !...tampoc menyspreu ! )cap a Roy Orbison. Qui conegui a més a més la discografia i treballs del parell esmentat ( sobretot d’en Jeff i la seva E.L.OElectric Light Orchestra-) i un xic la d’en Roy no apreciaran semblança alguna ni musical ni temporal, es clar. En definitiva, una barreja estranya i peculiar. Que hi pinten doncs amb el mestre Roy ? Amb tot, remarcar de nou que em sembla sensacional tal reunió musical ( de fet, que en fotin el que vulguin...eh? ), però mai he pogut deixar de veure-hi certa operació de màrqueting que no hi veig tant a la primera, batejada com a “Class of ‘55”; més una trobada de ex-alumnes o companys de trajecte, que no pas una treta comercial i/o publicitària per a benefici...de?. No és que em deixi en aquesta suau crítica a Tom Petty o George Harrison , ambdós ( sobretot en George) fervents, acèrrims i reconeguts seguidors de la obra d’en Roy, o sigui més apte, per a mi, la seva presència. Apart, que si realitzem la mateixa comparació hi trobarem tot el contrari; referències i influencies clares , notables i sempre reconegudes ( Els quatre de Liverpool els primers) . Per lo tant, cap objecció...i si, sóc un radical !!!.

La relació i la coherència musical d’aquests quatre MONSTRES està clara i per damunt de “Travelling Willburys”, i no faré comparacions individuals...sobren. Comentar que la reunió , en qüestió, ret un homenatge al Rei, perquè també era un de la quinta (musical) ’55, doncs va ser ell i la seva existència la que va motivar la cita i per el tema “We Remember The King” que en veu de Johnny Cash i cors de la resta sens presenta com a tribut al disc. Juntament amb la melòdica “Coming Home” cantada pel mestre , el clàssic “Sixteen Candles” cantada i tocada al piano per Jerry Lee Lewis ( que no Jeff Lyne...!!) i la cançó que dona títol a l’àlbum (un “temazo” dels de “gallina de piel”) anomenat tal qual: “Class of ‘55” amb un tendre Carl Perkins , forma la part baladística i melòdica del àlbum.
Birth of Rock and Roll( Carl Perkins) és la presentació en societat, el títol de la cançó i la seva audició hauria de ésser fragment enciclopèdic de la historia de la música i del R ‘n’ R en especial. La resta, son inclassificables perquè vull, que importa !!. “Keep my Motor Running” (Jerry Lee ), “I Will Rock and Roll With You”...i jo !!..(Johnny Cash....quina veu senyores i senyors !! ), el sublim “Waymore’s Blues”, la brutal “Big Train ( From Memphis)” amb el gran John Fogerty, June Carter, Dave Edmunds, Sam Phillips, Rick Nelson, Jack Clement...als cors !!! , el “Rock and Roll ( Fais to Do)” ( Tots; de solistes, al uníson, en els cors, per separat, un darrera l’altre, això és una festa, home...!!! !) fan de les classificacions meres paraules buides i, en aquest cas, sense sentit.

Per cert: SI, li tinc especial mania a Jeff Lyne... i SI: ( abans de que més d’un se’m tiri al coll qual vampir assedegat), hi tinc tota la discografia de la E.L.O.

Els MELÒMANS i els MANIÀTICS, ja ho tenim això.....un que és així..!.

19 comentaris:

ddriver ha dit...

jo trobo increible l ELO i tambe tinc la seva discografia,d en Roy nomes tinc un recopilatori de grans exits.
I ho dels travelling,em sembla una gran idea d en George Harrison

Clint ha dit...

Doncs jo no se si el compraria en cd, tinc el vinil però ara no el venero pas tant. No sé el regust que en tinc dels Travelling, a banda de bones cançons, era de Marketing.

Tot i que depèn amb qui fas marketing és evident que surt el que surt.

Jerry Lee! quina cua a zeleste!!!!

Orbison ha dit...

@ddriver
Cert !!, va ser una gran idea d'en George ( gran George sempre ) era un enamorat de la música i amb molts diners per a fer-ho.
T'imagino puntjant el "Hold on Tight" o el "Rock and Roll is king" de la ELO, és en Jeff que em possa una mica dels nervis....

@ Clint
ës el que vas dir tu encertadament, records, sentiment, preferencies....els Travelling per a mi és molt més marketing peró musicalment està més que be...
(Jo també el tinc amb Cd...un que és així...!! )

Anna , la Fdez. O. ha dit...

E.L.O.??? ... És lògic que un melòman i maniàtic no sorti a defendre un grup tant i tant comercial . En Roy Orbison ha estat , cada vegada més, reconegut per la seva obra i es considerat un mestre i... l’E.L.O. han estat uns mestres , a l’hora, de fer negoci!!! Encara recordo com jo cantava totes les seves cançons de “Xanadu” intentant seguir els aguds de l’Olivia Newton John ...Bé, ara això sona inclús ridícul, oi ? , però aquells eren els temps de “FAMA”...Cantar ,actuar, ballar, cantar, actuar i ballar era al que dedicava gran part del meu temps lliure,...

fidelon ha dit...

Hola Orbison, si en els teus interessos està la samarreta blaugrana, admires a George Harrison, i Blade Runner està entre les teves películes favorites, has de ser dels meus per força.

Gràcies pel teu comentari en el meu blog, i per enllaçar-hi, jo ho vaig a fer també amb el teu.

Només un però: ¿què et passa amb Jeff Lynne? Si es un monstruo. Ja, "Xanadú" i tot allò dels 80, però entre el 74 i el 77 va fer uns discos genials. T'anava a recomanar el "Cloud nine" de George Harrison (si no l'has escoltat, que potser ho has fet) però és massa Lynnero, jeje...

Vinga, un abraç.

Fidelón

Eva ha dit...

no tenia ni idea que dylan hagués participat en aquest disc, a dir veritat ni sabia que existia,, ja miraré d'escoltar-lo, pot ser interessant ^^

Brian Syrup ha dit...

Bon reconeixement de George Harrison, senyor Orb; per mi el millor, o el de més talent, dels quatre de Liverpool. Mai no es farà prou justícia amb aquest home; les meves cançons preferides dels Beatles són curiosament sempre les seves. Com ja han dit anteriorment un gran "Cloud 9", però em quedo amb "Brainwashed", per emotiu (publicat després de la seva mort, a més pur estil Orbison) i per qualitat.

No afegiré res més de Jeff Lyne, ja ho has dit tu(ben dit); és igual d´insuportable que el camioner Bruce de Badalona. Per cert, no va fer un vídeo amb els Travelling Willburys, aquest Bruce?

Orbison ha dit...

@ SR: Syrup
No tant sols estic totalment d'acord amb vostè ( amb matissos, el "camioner", com a músic, seria tema de debat...)amb el que diu , jo em quedo amb en George de carrer; afegiria que malgrat en John està bastant a l'alçada em sobre la Yoko dels pebrots essencialment TOTA ella, en Paul em sobren tots el Wings i amb Ringo,...doncs aixó...Ringo. I és que hi ha gent que no hauria de morir MAI, joder !!!.
Miri vostè que, llegint-lo, diria fins i tot que ens coneixem desde que ens cagavem als calçotets !!!

Orbison ha dit...

@ Eva
...Altament recomanable, diria jo, pero compte !!! el primer volum, no pas el segon ( sense en Roy Orbison ) que és molt mediocre ( éssent molt, molt generós ).
Als teus peus !!!

ddriver ha dit...

last train to london

Lula ha dit...

Vaja, hauré de passar-me més per aquí.

Un plaer Roy!

Orbison ha dit...

@Lula
Un honor , para mi, tenerte por aquí....estàs en tu casa !

Lula ha dit...

Xq em parles en castellà??

On vas a fer les pintes de Guinness?

Orbison ha dit...

@LULA
Limerick, Quiet Man, Michael Collins...indistinta peró no necesariament ( si hi ha guinnes i no ho conèixo....també entro !! ).Per on ens deixem caure. I a Irlanda de tant en quant...AAaaarrrggghhh

Sir Green Ass ha dit...

Hello everybody.
you speak abaiut Orbison like a mite.
I says you are wrong.
Orbison is in england julio iglesias in spain
I supose you don't like julio iglesias, isn't correct ?

Brian Syrup ha dit...

Esto se pone feo!!!

Anònim ha dit...

Portava o no perruca el teu venerat Roy?
I com és que no vens a fer pintes de Guiness a l'Astrolabi? Va, de cara a la paret i demà vens a les 8.

Jo sóc el pirata de l'Astrolabi, que corri el rom fins que el món s'acabi. Jo sóc el pirata de l'Astrolabi, que corri el món fins que el món s'apagui.

Eva ha dit...

he tingut la idea d'enviar un mail al tu diràs exposant la idea, a veure que n'opinen, smepre podrieu enviar-ne un vosaltres també, l'adreça és: tudiras@rac1.net qui sap, potser a través d'un mitjà de comunicació la idea arriba al club i s'ho plantejen de fer. Potser sóc una mica ilusa però mai se sap!

Orbison ha dit...

@ Green Ass...
Julio Iglesias = Is Correct
Roy Orbison & England = Isn't Correct

@Pirata
Tens raó, sóc un mal amic
...Prepara la copa del Gin Tonic ...!!!!