08 d’octubre 2007

iPod Suffle

He de dir, abans de tot, que jo no era pas dels que anava amb el aparatet a l’orella com un “agent especial Smith” qualsevol. Més aviat al contrari, no entenia com es podia estar tant absent de la realitat, tant aliè del carrer, tant poc atent a les coses i sons mundans que ens envolten...be, doncs ara ja fa un temps que no hi ha manera de treure’m el “pinganillo” de la orella. Tampoc es que el porti sempre, però la veritat és que cada cop hi estic més enganxat....Estaré modernitzant-me ?

Producte de la falta d’inspiració, de la facilitat de fer aquest post i de lo atrafegat de la setmana anterior ( i aquesta !!!), us relataré amb exactitud matemàtica que és el que sona al engegar la meva iPod Suffle (hi tinc 273 cançons exactament) i posar el famós “Random”:

I Wonder Why” ( Dion and The Belmonts ) m’és ben igual qui l’hagi interpretat mil cops, la mestria vocal de Dion DiMucci i els seus nois l’eleven a l’olimp del Rock ‘n’ Roll, un dels meus grups preferits. Si heu vist la pel•lícula “A Bronx Tale” –Una Historia del Bronx- 1993- l’heu sentit segur, gran pel•lícula i millor cançó....per cert !.

Remember Then” ( The Earls -1963- ) Únic i sensacional èxit d’aquesta formació de Doo-Wop, de fet va tenir tal ressò que ells mateixos varen fer una altre cançó “Cry, Cry, Cry” que sona exactament igual i tant sols varia la lletra, això llavors, anava així...

Tainted Love” ( Gloria Jones -1965-). Original de la versió que Soft Cell va fer el 1982 idèntica a aquesta...idèntica ?, no, no, no. La gloria és per la Gloria.

Who Put The Bop ( In The Bop, Bop, Bop... )” (Frankie Lymon and The Teenagers ). Caram no se ben be de quant data ni si la versió és la seva ( també la va cantar Jan & Dean, els primers Drifters i el boig de Sheeb Voley, per exemple ), en qualsevol cas Doo-Wop del bo, predominança de les veus i els cors, amb ritme i simpàtica.

"Navras” ( Juno Reactor ), de la B.S.O. de “Matrix Revolutions” (2003). Buf , aquest tipus de música mel poso per a desconnectar i per despertar el instint salvatge que tots portem a dins...sublim peça electrònica amb cors i inspiracions magrebins, mediterrània. No apte per a bibliotecaris o amants de la música melòdica. Això és un “pepino” cibernètic impressionant !!.

Reet Petite “ ( Jackie Wilson -1969 ). Aquest noi és un incunable per a mi. “Black Rock ‘n’ Roll” ( que en deien ) per a fer ballar els peus i alguna cosa més. Enèrgic i enganxós.

Devil or Angel” ( Bobby Vee -1960-). Tot i que la versió original és de The Clovers ( 1955 ), en Bobby la va “suavitzar” , transformar als sons més fins que començaven a sortir de les High Schools gracies al servei militar que el Rei estava fent a Alemanya. Em porta molts records.

Dance Me To The End of Love “ ( Leonard Cohen -1985- ). Hi tinc debilitat per aquesta cançó, em podeu dir romàntic si ho voleu.

Fairytale Of New York” ( The Pogues -1988- ) el LP “If I Should Fall From Grace With God” d’aquesta banda etílica el considero magistral, un altre incunable. El contrast vocal de Kirsty MacColl i Shane MacGowan d’aquesta cançó es senzillament dolça i brutal al mateix temps. És això possible ?: SI

Hey Bartender !” ( Koko Taylor -1978-). La autèntica màquina del Rhythm and Blues. No imagino estar en un pub de Chicago i trobar-me-la ( amb la seva banda). Compartirien un bon Bourbon amb mi ?...sòlida i brutal com poques.

I, John” ( Elvis Presley -1972- ). AAaaaiixx....No sabia que en tenia res del Rei per aquí, em costa escoltar qualsevol altre tema després d’un de l’Elvis ( minimitza el valor real de la futura audició, sigui quina sigui....digueu-me MANIÀTIC, si ho voleu...), però la profunda i greu veu de J.D.Sumner ( el Baix , per excel•lència) and The Stamps em fa volar...

Bye, Bye Love” ( Roy Orbison -1975- ). Noooo, tu no Roy !!!, però que hi fas per aquí després del Rei ?....joder !, com ets !!..he de tancar el Suffle i reorganitzar-lo de nou , estar clar que he comés un error gravíssim i ara, en Roy ho està pagant, la mala sort sembla que el persegueixi de veritat, per fortuna tant sols és una dolça versió del clàssic de Boudleaux and Felice Bryant cantada per aquest entranyable ser. Ho sento Roy, creu-me !

Crec que trigaré força temps a fer un altre “Random” d’aquests...he quedat tocat...!

13 comentaris:

Incult musical(entre altres) ha dit...

Aaaaaah o sigui que finalment es treu la careta vosté.
Finalment fa propaganda d'un producte comercial i el publicita amb foto , per tant res de blog sino publicitat encoberta....llastima jo em pensava que ...
bé, com que ara està de moda la crema del rei , cremem a Elvis , cremem a Elvis

Dr. J ha dit...

Poca gent coneix el "Tainted Love" original... no esperava menys de vostè!

Jo el Shuffle només el tinc per fer esport: s'espantaria si li expliqués els continguts del mateix...

Brian Syrup ha dit...

Senyor Incult (de la vida), feia dies que no treia vostè el nas per aquestes contrades; que potser s´ha perdut? Trobo a faltar els seus comentaris enigmàtics quan no participa.

Orb, qui l´ha vist i qui el veu! vostè que despotricava del telèfon mòbil, i DEL COMPACT DISC!!!... no,no,... jo només en vinil, no es pot ni comparar... deia fa menys dels dits de les dues mans, en anys. CRETINS, vostè i els que pensen com vostè, van de superiors, igual que els de Greenpeace, que es pensen que per estimar la natura (i no embrutar el bosc, com els marranos dels rallys) cal estar abonat a un compte corrent (el d´ells, és clar). HA VIST que escric com el Carrasco a MD, amb algunes paraules en majúscula?.

Orbison ha dit...

@ J
espantar-me no crec, asombrar-me segur, en tot cas: visca l'esport !!

@ Incult...
Vostè és un sacríleg, però ja sap que li perdono el pecat, sens dubte producte del excès de feina ....o de Guinnes ?

@ SR. Syrup.
Segueixo despotricant, però ara amb més coneixement de causa que abans, com el vinil no hi ha res !!. Lo de "superior" m'ho prenc com un excès d'adrenalina seu contemplant el joc del nostre Messi, que ...per cert...algú volia traspassar no fa ni els dits de les dues mans....en MESSOS !!!...i aixó si que és ser cretí i ho sap !!!. No sigui vostè tant Bífid, home !!!

Guso ha dit...

Buenas canciones esas que nombras! saludos desde el otro lado del oceano! :p

Eva ha dit...

jo tampoc acostumava a anar escoltant música pel carrer, però des de que tinc l'ipod.... jejeje de tota manera només em poso un casc, m'agrada estar atenta als sons del carrer mai se sap, amb la música pots distreure't i encara t'atropellaràn....

Brian Syrup ha dit...

Qué grande es usted, Orb!

ddriver ha dit...

bona seleccio,mes ben dit molt bona seleccio-
Jo ipot en tenia un i l hi vaig regalar a una panxita despres d una nit d sexe.Total em va sortir com si hagues anat de putes.
Pero tampoc el feia servir,12h dins el taxi escoltant cd´s i mes cd´s..els pocs metres que camino fins casa escolto el mon com sona.
I a casa evidentment nomes obrir la porta comença a sonar music

Orbison ha dit...

@ ddriver

Joder !!..tu ets un MELÒMAN de pura cepa !!!

fidelon ha dit...

Osti, tu, encara hi ha gent que escolta el Jackie Wilson i el Dion...em cauen les llàgrimes... ¡ visca la música en blanc i negre!!

Salut,
Fidelón

Incult musical (entre altres) ha dit...

Guinnes , noooo.
Alhambra bien fría , fria, fria.
Porque la guinnes que se sirve en este estado monarquico vuestro que firma los tratados internacionales como reino de Españñññña , parece leche desnatda de sobre comparada con la guinnnnnnnnnes del pais oriundo (lease tierra del Éire o Éireland Republic of Ireland o Poblacht na hÉireann ).
Pos eso propaganda subliminal , aaaaaaaaaaah que gran cosa.

Orbison ha dit...

@ Incult
A més a més, no hauria cremar fotos de Elvis , era un fanàtic de Marvel !!!

Anna , la Fdez. O. ha dit...

iPod!!!???....Wow,... no rigueu però jo he anat sempre amb “el pinganillo” a l’orella – escoltant música, ràdio i , fins i tot, passant lletra - però encara no he trobat el moment per regalar-me un iPod …. No passarà d’aquests Nadals!!!!... Alguna recomanació, en positiu o negatiu, al respecte dels que podem trobar al mercat?...

P.D. Espero que li hagin agradat els dibuixos a la teva neboda !!!.... ;-)