15 d’octubre 2007

Johnny & The Hurricanes


Abans de que molts es pensin que si he tornat a drogar-me, si abuso de l’alcohol de forma compulsiva, prenc cocktails de pastilles de colorins o em fumo tot lo verd que em trobo per la vida; vull aclarir que la foto en qüestió és perquè mentalment, alguns de vosaltres, comenceu a relacionar-hi una cosa amb l’altre. Lluny de promocionar productes o marques comercials de qualsevol tipus, el post d’avui també va dedicat a la música, com no podria ser d’una altre manera .
És graciós comprovar com resulta que, no tant sols els polítics que ens envolten pensen que el poble és tonto, sinó que també s’ho deuen pensar els creatius de publicitat, o més exactament la persona encarregada de posar la banda sonora a un anunci i en concret a aquest. Qui tingui unes més que mínimes nocions musicals o cap noció musical però una certa oïda i un xic de memòria, recordarà perfectament la musiqueta d’aquest anunci i el seu, ja casi fastigós, “Repetimos”.

Johnny & The Hurricanes va ser una banda instrumental de Rock and Roll dels anys 1954 al 1961 quant van desaparèixer per ( literalment) cansaments d’anar amunt i avall ( gires, promocions, concerts, entrevistes, gravacions...etc), La gràcia i l’èxit d’aquesta formació es basava simplement a canviar el so predominant de llavors en la majoria de peces que sonaven, que per norma general eren la guitarra o la veu per damunt de la resta. El contrast dels tons aguts de l’orgue i els tons baixos del saxo, es varen convertir en la base de la seva música, la resta eren simples acompanyants i malgrat signaven com a compositors del que tocaven ( o ho feien així, o no signaven el que tocaven) , no eren més que uns excel•lents intèrprets de música popular ( d’aquella que ningú recorda qui ha escrit), amb el seu toc personal.

Així, John “Paris” Pocisk ( Saxo), Paul Tesluk ( Orgue), Dave Yorko ( Guitarra), Lionel “Butch” Mattice ( Baix) i Bo Savich ( Bateria ) van... “composar”, entre altres un tema anomenat “Ja Da” del que, i no en tinc cap dubte, en va saber treure la melodia el senyor “natilla danone”.
De igual forma és graciós comprovar com la popular cançó de funerals i alguna que altre homilia religiosa “ La vall del riu vermell”(... Trobarem a faltar el teu somriure, diu el riu que te’n vas lluny d’aquí, però el record de la vall on vas viure, no l’esborra la pols del camí... ), du la mateixa música que el “Red River Rock”. Així doncs, en aquest últim cas: Què va ser primer, l’ou o la gallina ?.
He de reconèixer que escoltar tot seguit 24 cançons d’aquesta banda és tremendament cansí, la originalitat del seu so és converteix en repetitiva a la que ja en portes escoltades unes quantes, amb tot, a la seva època varen tenir un èxit espatarrant, van ser una novetat dintre un Rock 'n' Roll que, en absència de Elvis, anava minvant en qualitat i quantitat.
I el tema “Beatnick Fly”, no us sona també d’alguna cosa...tipus Lacasitos...?

9 comentaris:

Brian Syrup ha dit...

Mirant els caretos dels tios de la foto, m´ha tret vostè les poques ganes d´ecoltar-los que eventualment m´haguessin vingut en cas de conéixer aquests tipejos; per anunci em quedo amb l´últim de la Colacola amb els Simple Minds, un grup que, en aquella època no podia veure (o escoltar) ni en pintura (el cantant en queia bastant malament, una mica com el pastanaga de Simply Red). Tristament m´identifico amb tots els comentaris que diu la veu en off de l´anunci. Del Danet o La Vall del Riu Vermell no puc opinar. Per cert ha escoltat mai la versió de "...jo vaig néixer sota la llum brillant d´una estrella..."(de quina peli és?).

Ha vist que el quart començant per l´esquerra està fent un signe molt lleig amb els dits?

Orbison ha dit...

@ Sr. Syrup

Ja torna vostè a xafar-me futurs posts ?...Home !!!

...la cançó de película és la mateixa que diu " La neu pot cremar els teus ulls, però tant sols la gent et farà plorar" ?....mmmmmm....no, no se de que parla... ;-)

Eva ha dit...

bueno home però això no és nou, molts anuncis utilitzen cançons de "mites" i les transformen.... a vegades...les prostitueixen massa és cert però bé, no és nou

Brian syrup ha dit...

Ara que he dedicat uns minuts a escoltar les cançons, et puc dir que encara em semblen més llefiscosos... particularment aquest orga, que m´ha transportat a les escombreries del temps i els Aleluyes I,II,III,IV i V del Pa Les Túniques Carceller.

Enric ha dit...

Saps que és el pitjor de tot? Que quan escolto "Ja Da" no puc evitar cantar "Natillas Danoneeee" tota una vida menjant Natilles m'ha penetrat al cervell (per tan són perilloses).
El temes "reversionats" ;)són les cançons més habituals que pots trobar a certes emissores de radio, coses de la moda...

Incult musical (entre altres) ha dit...

Veig que ets una persona amb sensibilitat extrema.
Els meus comentaris publicitaris eren per crear caliu.
Si vols em canvio el Nick i em poso Polemic musical o mosca collonera.
Per cert , en el sexe també el "repetimos" et provoca fàstic ????

Incult musical o mosca collonera ha dit...

A banda dels meus comentaris continuo aprenent dels teus comentaris musicals,
Lo colloner no quita lo incult.

Orbison ha dit...

@ Incult o Mosca Collonera
Home !...jo prefereixo Mosca Collonera, però ho has de decidir tu...
-Ja saps que per a mi de "Incult"...RES !!
-El sexe no és mai fastigòs en cap de les seves formes...i si el físic m'ho permetès "repetimos" fins la sacietat...!
...se't nota molt a faltar per aquí, molts em pregunten ón son els teus impactants i esperats comments...
Molts records de Ath. Pedraforca i d'en Andy Capp

Eva ha dit...

ostres tu em faràs posar vermella i tot, sensible? no ho sé si ho sóc especialment suposo que tots tenim el nostre punt de sensibilitat no?