16 de novembre 2007

American Graffiti

He llegit milers de crítiques cinèfiles d’aquesta, per mi, memorable pel•lícula de George Lucas ( si, si GEORGE LUCAS, el de LucasFilms de tota la vida !! ). Que si no és una gran pel•lícula, que si una comèdia del “montón”, que si desapercebuda si no fos pel director ( i el productor i coproductor ???. No hi diuen res un tal Francis Ford Coppola i Gary Kurtz ??? –fa falta una fitxa tècnica de Star Wars ” per aquest últim ?-...Home !! ), que si entretinguda només per la llista d’actors que hi apareixen, que si fluixeta, que si mediocre.....bla, bla, bla....
Està clar que poca gent hi ha vist la lectura que, de ben segur, tant sols el visionari d’en George i jo, hem deduït. Fora de interpretacions estàndards del film i de la perfecte caracterització de les inquietuds de la joventut Americana de llavors, a saber i bàsicament: cotxes, sexe, dones, alcohol i música. American Graffiti és principalment una lectura de evolució i canvi social de la època que, entre altres coses, la música estava provocant. Aquest FET està esplèndidament narrat, representat i interpretat durant tota la pel•lícula per un xulo Bob Falfa (Harrison Ford) i un altre no menys xulo John Milner (Paul Le Mat ), i us ho explicaré tot plegat:
Està clar, contemplant la pel•lícula, que el aire xulesc d’en Falfa ( i el nom ) ve de províncies, seria el “quiero y no puedo”, ell, amb la seva xicota al costat, a la que casi ni li dirigeix la paraula en tot el metratge però ha de ser-hi: que hi dirien a ciutat d’un noi com ell sense xicota ?!; amb una furgoneta (això si, amb “Tunning” inclòs ) clàssica i de camperol, cercant constantment a l’altre xulo , el més conegut de la city, al que tant èxit te entre les dones, al que va de “sobrat” a en Milner.
Un, en Falfa, representa el Country, ja en clara decadència donada la tremenda explosió d’aquest nou i boig ritme anomenat Rock ‘n’ Roll, però que encara te, vol, o pensa que ha de dir alguna cosa....
L’altre, en Milner, representa el Rock ‘n’ Roll en estat pur, la sensació de risc, el cercat per elles, la novetat. Ambdós fan una superba interpretació d’aquests rols. Falfa mastegant xiclet contínuament, camisa de quadres amb mànegues arremangades i un "trasto" com a cotxe, tosco en paraules, camperes, barret de cowboy i la clàssica actitud masclista. Milner engominat, texans nous amb samarreta blanca, fumant constantment, es deixar estimar per totes, seductor però pillo, sociable però el just tant sols i amb un cotxàs que treu el singlot. El duel en forma de cursa final deixar clar que és el R ‘n’ R el que s’imposa...
Menció especial en aquesta pel•lícula a la figura del Disc-jockey de la radio Hombre Lobo ( Jack Wolfman !! ), una radio pirata i perseguida per la llei per ser irreverent i radiar autèntica música diabòlica, però que paradoxalment és la de més èxit entre el jovent. Mai millor detallat...

Home, està clar que musicalment per a mi tampoc te desperdici, a més, el gran George utilitza tant sols originals; es a dir, que no sona un “Barbara Ann” dels Beach Boys sinó la dels The Regents, el “Love Potion NO.9” de The Clovers , que no el de The Coasters i el “Crying in the Chapel” original de Sonny Till and The Orioles i no pas el que va fer famós Elvis Presley. Joies com “Book of Love” ( The Monotones ), “Peppermint Twist "( Joey Dee & The Starlighters ), “Ya Ya” ( Lee Dorsey ) o el “Chantilly Lace” del gran Big Bopper , tant sols es troben en aquesta , per a mi, sensacional banda sonora.
I pensar que encara me’n deixo uns quants....

21 comentaris:

fidelon ha dit...

Hola Orbison, molt bona la música de American Graffiti, jo no he vist la peli (assignatura pendent) per tant no puc opinar, però la música és collonuda.

Em permetràs que et recorde dos grans cançons de la banda sonora que no has anomenat i per a mi són molt importants: "Johnny B. Goode" de Chuck Berry, potser la meua cançó favorita de tot el rock'n'roll, i "Since I don't have you" dels Skyliners, per raons sentimentals la meua cançó favorita de tot el doo-woop.

Un abraç i segueix així!!

lluiski ha dit...

em quedo amb la BSO Apocalypse Now o Forrest Gump !!

Sr. Irazusta ha dit...

Molt oportuns i instructius els seus comentaris al respecte de la música original de la pel·lícula, amic Roy. Parlant de pel·lícules, per quan una lliçó al respecte de "Grease", de la veu de vellut de la Olivia i la veu de "pitu" d'en Travolta? Una forta i sentida abraçada.

Sr. Irazusta ha dit...

A Syrup,
Benvolgut Syrup. Demana vostè si sóc jo el punyent columnista que escrivia a la revista esportiva Kirolak. Amb la mà al cor, no sé de què em parla. Cert que vaig ser consumidor fidel de d'aquesta publicació artesanal i curiosa (crec recordar que en la mateixa època es venia una altra anomenada Astropich, molt acurada però molt previsible), però res més. L'hi ben asseguro, em confon amb algú altre. Sempre seu.

ddriver ha dit...

No la he vist,aquesta pelicula,ja la baixare.Es que al cine jo no hi vaig desde que no es pot fumar

Orbison ha dit...

@ Fidelon

Certament !! he escollit entre totes ( Cregu'm: dificilíssim !! ), és una BSO magistral tota ella, he escollit aquest, també, per raons personals...sentiments i música: El Cocktel perfecte per les sensacions .
Salut
@ Irazusta Txalaparta

Cregui'm quant li dic que de Grease hi ha un post preparat, però com en la prensa esportiva la noticia esdevé quant convé al escriptor....oi que m'enten ?.
Si, certament Syrup es deu confondre, repasaré els meus numeros de "Kirolak", però no em sona de res....be, una entrevista amb Hiddink superba, però noi recordo el Nº....

@ Ddriver
Ostia ddriver, sensacional dilema: vici o cinema...a mi fa anys també m'hagués costat escollir. Ja no la fan al cinema ( i així li va a la nostra "Cartelera" !! ), te fàcil elecció..
Salut

@ Lluiski.

Booooona !!, jo em quedo amb les 3 com a "pelis", més amb "Forrest" com a BSO que amb "Apocayse", tot i que , també, costa decidir-se.
Salut....també !!

Anna , la Fdez. O. ha dit...

Wow,...em va agradar molt la teva particular “floreta” ... :-)

En aquests temps que corren en els que , inclús, el repertori dels paletes es limita a uns xiulets i/o crits, he de reconèixer que tens una manera molt personal d’expressar-te!!! ;-)

M’agrada això que dius : “púber, de nou” – innocent, de nou ? ...ja, ja !!!-…i “addictiva” dependència ??? ...buff,...!!!...

Bé, de segur que hi has posat més pa que formatge però , senzillament, moltes gràcies a tu , també !!!.

I sobre aquest post, no hi puc comentar res de res perquè ni he vist la pel•lícula ni he escoltat la banda sonora ! :-( .Sorry !!... Potser quan facis el post de “Grease” o d’un altre musical dels ’70 ..., potser,...

lluiski ha dit...

ddriver moolt bona!!, jo no vaig el cine per altres motius!!!

totes les pelis són amb un idioma raro!!! o sease amb el idioma del imperio "españolito"

Eva ha dit...

déu n'hi do quin reguiytzell de temazos en aquesta bso no?
jo la veritat de bandes sonores no domino massa, l'unica que realment tinc per la mà és la de velvet goldmine

Orbison ha dit...

@ Eva

Imprescindible obra mestre sens dubte dels inicis del Glam- Rock, exel·lent interpretació de Bale i McGregor, amb una BSO molt bona. Especialment la cançó dels titols de crèdit final " Make me Smile " de Steve Harley, simpatiquíssima tota ella, molt recomanable.
El Glam- Rock i la Eva.....explosiu sens dubte.
Noia !!, no deixes de sorprendre'm.
Humilment em postro als teus peus !!!

lluiski ha dit...

Orbison home per iniciar el rock millor les 2 BSOS que he dit jo

More tb es una BSO!!!!

Sóc massa "psicodélico", massa pink floyd escolto

lluiski ha dit...

una altre bso boona!!


Ray charles, per apendre del mon del blues, jazz i de la millor musica que hia la negre

http://es.youtube.com/watch?v=Q8Tiz6INF7I

i una altre bso the blues brothers

aqui teniu un video del mestre Cab Calloway

http://es.youtube.com/watch?v=jNO8jvHBFwc

NuNa ha dit...

a més de melòman... encara cinèfil! hummmm "que calladito nos lo teníamos" jajajaja ;P

De lo dicho por "fidelon", y a riesgo de que los lectores de esta página me arranquen el cuello con un tenedor... me quedo con "Since I don't have you" en su cover por Guns'n' Roses (sentimental que es una! ;P)

Striper ha dit...

Ui jo que no entenc gaire d'aquts temas , per mi un post molt instructiu.

Orbison ha dit...

@ NuNa

Carinyo: aquí ningú arranca res !!!, a més, mai s'utilitzen forquilles, la versió que comentes, per molt diferent que sigui...que ho és, no deixa de ser romàntica i especial...com l'original. En tot cas per preferències, colors...i tots benvinguts !!!

@Striper

Tambè les teves receptes son temptadores i molt instructives...
Benvingut sempre !!

Lula ha dit...

Eiiii
Imagino com has arribat a Idaho
No ho diguis a ningú val?

M'agrada que t'agradi
De fet són coses que a mi m'agraden, frases que en un moment donat m'han colpit o han significat molt per mi.
Això no és gaire difícil, sóc molt impressionable i molt suggestionable i molt sensible i molt exagerada i molt intensa i...

Dius que no t'agrada llegir, però saps què? no m'ho crec.

petons per tu també ;)

Orbison ha dit...

@ Lula

Ok, Serà el nostre petit secret....vale ?

Anna ha dit...

M’agrada molt la nova estètica del teu blog !!!... i ,per cert, que cada vegades t'assembles més al teu amic "Orbison"… :-)

M’has donat algunes idees i jo també estic realitzant alguns canvis en el meu !!!....

Si us plau, entra al teu e-mail i…, a veure, si em pots donar un cop de mà !!! Merci, ;-)

Sr. Irazusta ha dit...

Sí, està molt bé la foto de presentació, Mr. Orbison, no obstant, crec que hauries d'haver mostrat una de les patilles de rocker que s'intueix que tens.

Orbison ha dit...

@ Irazusta
ho faig per no crear adicció....a las patillas.

Per cert, En diaris esportius crec haver vist fotos seves de fa molts anys sense patilles, però ARA sembla que en porta....a lo Kenny Rogers ?

Incult musical (entre altres) ha dit...

Ei, !
Que passa aquí ?
Els vostres comentaris són dolços i enganyifosos como la mel que atreu les mosques, i ja sabeu que la mel és una metafora de m...
Deu meu quinq sensibilitat , quines floretes que us envieu, que no teniu avia ??
Us imagineu que Mozart no hagués tingut enemics musicals o rivals .
On queda la crítica ? , que en Orbison fa com en CHAVEZ i silencia els comentaris contraris als seus gustos ? Es que no hi ha disentiment ?
PEr favor no em contesteu amb un POR QUE NO TE CALLAS ?
Pos a mi American Graffiti em sembla una pelicula mediocre , una pelicula que tant sols reflecteix una part minoritaria de la poblacio USA i dels canvis que succeiren, no menyspreable pero insuficient, prefereixo com a pelicula ARDE MISSISSIPÍ.
La BSO , pos això, un fet comercial de Merchandaising o com coll... s'escrigui.
De fet estic segur que moltes cançons i grups tenen més ressò ara que en la seva època , un paralelisme seria Van Goch.

Bé, xato, et dic a reveure cantant una de les millors cançons que conec "oh,oh, Juli ...." FORÇa EQUIP VERD, M... PELS NEGRES