09 de desembre 2007

Les Rita Mitsouko

Em fa gracia imaginar com a aquestes alçades, els meus lectors habituals ja hauran més que suposat la meva desmesurada afició al rock & Roll més clàssic. Certament no me’n amago. Però és de rebut recordar el títol del blog per entendre que és la música en general la que m’enganxa i és tot el que escolto i, sobretot, he escoltat ( amb l’edat el filtre es fa més gran ) el que em motiva a escriure i recordar.

A finals dels 80 i principis dels 90 jo era un MELÒMAN ( sense filtre ), radical en plantejaments de tot tipus, noctàmbul i vividor, abusava de la nit i les seves virtuts i a tot això va, i em trobo amb la música de Les Rita Mitsouko:... Zas !!...”La primera en la frente “...que se’n diu...
Definir-la ho és tot menys fàcil, en tot cas no es Rock ‘n’ Roll dels 50, més aviat Punk dels 80, i no pas anglès, sinó francès i de París per ser més exactes. Re-escoltar aquestes cançons em transporta...de nou.

La parella formada per Catherine Ginger i Fred Chichin ( mort el passat novembre d’un càncer fulminant) varen formar durant el 1983 aproximadament Les Rita Mitsouko. Catherine actriu de pel·lícules porno i d’obres consagrades de Bertold Bretch (Curiós....oi? ) i Fred crític d’art i dissenyador treuen aquest estrany nom d’apel·latiu que Cathrerine utilitzava en les seves pel·lícules producte de la passió que li te a tot el que soni a japonès.
La seva música ( seva) i els seus videoclips van trencar amb els standars coneguts tant d’un com l’altre, una estètica kitsch, anàrquica i colorista en pantalla, i un sons de guitarres seques i ritmes barrejats de Chanson francesa amb l’energia pròpia del punk britànic en quant a sons es refereix.
El seu primer Lp, del 1984 titulat com el grup Les Rita Mitsouko” ens deixa amb un tema i un vídeo clip Marcia Baila” que, malgrat descobrir una encara patent influencia de la música disco ja ens fa una carta de presentació i intencions. El seu proper àlbum The no Comprendo(Virgin, 1986) ja és ( per a mi, com sempre )la seva “presentació en societat” .
Explicar ara i aquí el que en ve al cap escoltant temes com “Andy”, “Les Histoires d’amour” o sobretot un sublim “Someone to love” no cap en paraules, perquè son tot sentiments i dels bons, les parets de una discoteca golfa situada al raval barceloní i anomenada ( per aquells llavors, fins el 1992 segur !! ) “Les Enfants” en serien bons testimonis. Els balls frenètics, etílics i descompassats que al so d’aquestes i d’altres cançons un servidor i una estimada companyia varem exercir, quedaran vius per sempre en el meu cor, dolça nostàlgia...
Les Rita Mitsouko, amb el temps ha anat madurant, o, en aquest cas ( també per a mi) perdent aquella frescor punkie que regalimava malgrat fos en versió francesa i sota unes influencies molt particulars de ambos musics.
Marcia Baila” és un títol i vídeo que com he dit ja marcava diferencies, però si hi ha un tema de Les Rita Mitsouko que em va captivar tant per la cançó com pel vídeo ( llarg però recomanable ), va ser sens dubte “C’est Comme ça”, brutalment revolucionari per les èpoques que estem parlant tant visual com musicalment.
El vinil d’aquest grup el tinc casi desmembrat degut a la multitud de cops que ha sonat, aconseguir-lo amb Cd ha estat una aventura digne de Spielberg en sentit cinèfil i econòmic , us ho asseguro.
Sentir aquestes cançons i recordar aquells temps en fa sortir un profund i feliç somriure, de veritat.
Per els que volien que canviés de dècada, doncs apa!!...tres tasses.

11 comentaris:

fidelon ha dit...

Hola Sr.Orbison, la veritat és que no conec aquests Les Rita Mitsouko, encara que havia escoltat que el guitarrista ha mort fa pocs dies. Pinten bé, una miqueta entre Sparks i B-52's. Semblen bastant aprofitables. Gràcies.

D'altra banda, emocionants records dels 80, Sr.Orbison...no li ha anat malament canviar de dècada, la veritat...

Un abraç.

Lula ha dit...

Siiiiii
Jo també els havia escoltat, però no he estat mai prou melòmana com per comprarlos.
Era més anglòfila (i encara dura) i tot era més clash, pogues, sex pistols...
Recordo tb les negresses vertes

Ffff quins temps!

Ara m'has fet sentir vella, jopeta!!!

Anna ha dit...

Vaja!!! sembla que els teus lectors habituals s'han sorprès amb aquest post i avui encara ningú s'atraveix a dir res de res !!!

Jo, he de confesar que tampoc els coneixia i , potser sí que els havia sentit, en algun d'aquells locals de la Plaça Reial o no ... ??? És clar, potser en aquell moment jo era al Sidecar, Glaciar,Karma,...ves tu a saber ! ;-)

Orbison ha dit...

@ Fidelon

B-52's son uns altres d'aquests que malgrat no ser res de l'altre mon, si que em porten records semblants, anda que no havia ballat jo el "Strobe light" !!!!.
Es que els 80 son molt 80 !!!

@ Lula

Les Negresses vertes també son de l'estil....si senyora !!!, bona memoria. Els anglófils que dius TOTS estan be,....TOTS !!. Tu vella ?...jopeta ( maca paraula, per cert ! ) no em diguis aixó !!!!

@ Anna

si, semblan al·letargats, deu ser per les dates , que tothom va una mica de cul en les feines respectives. Glaciar, Karma, ...no vas desencertada no !!

Lula ha dit...

Em sembla que estavem tots als mateixos llocs en una època no?

Encara ens coneixerem....

Eva ha dit...

Jo a veritat cada dia em sorprenc més llegint el teu blog, com pots conpèixer tanta música? si si per molt que diguis que des de els 90 ets un melòman.... no sé noi.... és alucinant

Orbison ha dit...

@ Lula

De vista segur !!!!, jo no apostaria !!..Jo era el que no em movia de la barra...

@ Eva

Tu també en conèixes molta, segurissim !!!, i més que en coneixeràs, son bategs, com el cor....
Pensa que estic una mica malaltó, de vegades jugo a treure una cançó que conegui de qualsevol paraula que sento....i guanyo !!!

ddriver ha dit...

punky amb rock tardio bona convinacio,sempre aprenem aqui,encara que aquesta ja l habia sentit pero sense parar molta atencio al no ser del meu gust del tot!!!

Sr. Irazusta ha dit...

Bona descoberta, Orbison, hom diria que és vostè un professional del tema. Si jo treballés en una ràdio o en una publicació musical a ben segur que el fitxaria.
Per cert, l'amic Roy o algú altre sap de qui és la cançó de l'anunci de Breil (rellotges) on surt la Charlize Theron? És delicada, subtil, perfecta...

Orbison ha dit...

@ Irazusta

"Pensiero Stupendo" de Patty Bravo

Orbison ha dit...

@ Irazusta

Que algú l'escolti i em tregui d'aquesta vida laboral que porto, aburrida, mediocre, gris però tristement necessaria....