20 de gener 2008

Big Bopper: The Novelty Man

Creieu-me quant us dic que aquest si que va ser un gran, grandíssim desconegut. El gran Big Bopper ( Jiles Perry Richardson pels amics ) malgrat ell i el seu “ Chantilly Lace” ( de la B.S.O de American Graffiti” ) va ser un dels 3 temes més escoltats al 1958, casi es podria dir va passar sense pena ni gloria per la cartellera musical d’aquella època. Això és òbviament el que diuen els llibres i els arxius, es clar...
El bo d’en Jiles, des de la seva emissora de radio ( la KTRM de Beaumont, Texas ) des de on emetia, a més de aconseguir un record mundial de difusió continuada al 1957, radiant durant sis dies seguits sense parar i punxant mes de 1821 cançons, va crear ( per a mi )i casi sense voler, un estil musical desconegut dins del Rock & Roll; el Novelty, aquest es basa en afegir narracions intercalades amb la melodia, generalment de to irònic o sarcàstic, acompanyada sovint de instrumentació de vent o sons onomatopeics , el tema de Chantilly Lace és un clar exemple, però al llarg de la música Rock & Roll que va anar arribant posteriorment ens hi trobem uns quants d’aquests exemples.

Diuen les hemeroteques del sector que és un tal “Dr. Demento” el mestre i creador de tal art ( fer-ho be i amb gracia, no és fàcil ), certament un clar exponent, però rar i puntillós com soc, renego de asseverar amb exactitud l’encert de tant magnífiques fonts.
Òbviament el fet de ser locutor de radio ( el “Doctor” també ho era ) hi va fer molt i d’aquí, precisament, que fos casi casualment ( en Big Bopper era més xerraire que no pas cantant )com el Novelty va aparèixer.

Òbviament el novelty amb el pas del temps, compositors i creadors de la talla de Jerry Leiber i Mike Stoller , es va anar perfeccionant i mutant cap a sons més comercialment afins al gran públic de llavors.
Es podria dir que en Big Bopper hi va posar la llavor perquè aquesta madurès, i així fou...

Ja al 1959 un grup anomenat The Drifters , graven una sèrie de cançons amb una més que clara influencia del novelty, de totes elles les més encertades son unes desconegudíssimes i sensacionals “Baltimore” ( que forma part de la B.S.O de “As good as it gets” –Mejor Imposible- del gran Jack Nicholson, al 1997 ) i una “Hey, Señorita” , ambdues del 1959 i costosíssimes de trobar als múltiples recopilatoris de la banda.

The Coasters , una esplèndida banda dels 60 bàsicament, també hi trobem un tema de Leiber & Stoller That is Rock and Roll”, que amb un prefaci parlat, se’ns presenta com a mostra de la “maduració” i diversificació del originari novelty.

Jiles Perry Richardson va morir en la mateixa avioneta en la que Buddy Holly i Ritchie Valens també van perdre la vida, el 3 de febrer de 1959 i mai ha estat acceptat al Rock & Roll Hall of Fame....que algú m’ho expliqui, si vos plau....

12 comentaris:

Lula ha dit...

Orbison, tota la raó: never heard. Ara ja puc anar a dormir.

No pots fer allò que quan et conectes ja soni música? Hi ha blogs que ho fan.

I també, quin iu-iu això de l'avió.

Gran post.

Lula ha dit...

Bé, ja l'he sentit.

I canvio d'opinió.

No vaig a dormir, em posaré un vestit de color rosa pàlid, amb la cintura ben marcada i les faldilles amb molta volada, les sabatetes de xarol i una rebequeta de punt amb botons de perla i aniré a ballar!!!!!

Petons de cargol (???)

Orbison ha dit...

@ Lula
Buf !!...sabatetes de xarol !!!....espera que t'acompanyo fins que es faci de dia....amb molts cargols...!!!

Clint ha dit...

Ei Ei Ei que "sus" veu el plumeru! quina falta de respecte per Buddy Holly! jajaja

Moi, ha dit...

Apreciado Sr.Orbison:

He visto que ha pasado usted hoy por el Palacete History X.
Como RR.PP de allí, le informo que en unas fechas se celebrarán las elecciones para conseguir su Administración.
Imagino que ya lo sabrá pero le confirmo que lo mejor para el futuro del Palacete es la propuesta continuísta liderada por SUB, CORSER y RAIMON.

Más que nada, se lo decía porque sería una pena que si no les votase, acabara usted teniendo que tomarse los gintoniks con pajita....
Mi cuñado conoce a unos albano-kosovares que tienen muy malas pulgas. Pero bueno, seguro que no hará falta que le vengan a visitar, seguro que no. Es usted un tipo listo y perspicaz.

Reciba un fuerte abrazo.
Ya le informaremos de todos los actos que se lleven a cabo en el Palacete.

Salut.

Lula ha dit...

Orbi... tens un mail

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Sí, noi!!! . En totes les disciplines i èpoques, hi ha grans desconeguts ¡!! :-( ...

Jo no hi enten gaire en música , però el que m’agrada molt és l’estètica d’aquells anys . Molt , molt coloristes …

Amic Roy, una proposta :

** Per què no fas una tria d’algunes, fotos, dibuixos i/o caràtules de disc per a que en faci algun estudi??? …***
( Inclús si fos prou bo, amb el temps, el podria penjar al blog!!! …) .... It's up to you , cheers !!

Orbison ha dit...

@ Lula i Moi.

Bàsicament soc un abstencionista declarat en tot tipus de eleccions, el que no treu que col·labori amb qualsevol moviment de qualsevol tipus afí a la festa, el riure, la xirinola, la ironía, el sarcasme i la mofa en general. Compteu amb mi, sens dubte, a disposar....aixó si Moi...el petó és per la Lula...un, que és així...!.

@ Anna

Doncs no és cap mala idea....miraré com incloure aquest apartat que em sembla molt original. Bona idea !!.De fet , aquí, es pot comentar el que sigui, si vols comentar les caràtules , fins i tot ho agrairé, potser en penjo una diferent a tal propòsit...si, si, bona idea. Obert a suggeriments, com sempre !!
Cuidat !

Lula ha dit...

Orbison, crec que t'hauràs de mullar, si no ara, d'aquí a poc
El Moi i jo estem, diguessim, en bàndols contraris.
Jo et prometo totes les guiness que vulguis.. el bar és meu. Vina a punxar la música....

ddriver ha dit...

the first rapper

fidelon ha dit...

Bon dia Sr.Orbison

Molt bones cançons s'han fet en l'estil "novelty", llàstima que ara tinguem "novelty" per tot arreu i molt poques bones cançons. El Dr.Demento era molt gran.

Un iaio cabrejat.

Brian Syrup ha dit...

Apreciat, de moment, senyor Orb:

No seré jo qui, com diuen els nostres veïns castellans, "le enmiende la plana". Però prengui´n nota de l´últim blog del senyor Clint a "A tot bloc"; ho té vosté tan fàcil com linkejar el mateix enllaç que surt en aquest blog. Gran recull de tres dècades de rock, no tan sols la inmobilista dels 50, aquella per la que vostè ni caga... i pari, PARI ATENCIO a l´any 1989... Que n´aprenguin!!!

Malgrat això, ja sap vostè que continúa, de moment, al meu topten de les persones més estimades...