27 de gener 2008

Grease

En el meu Top-Ten particular de pel•lícules musicals, a dalt de tot, lluitant per les places que et classifiquen directament a la “Champions Leage of the musicals films” i sense cap mena de dubte, hi situo a Grease. Aquesta meva classificació no te un líder destacat, mes aviat hi son un grupet de cintes entranyables i mítiques. Allà dalt, obvia i inexorablement hi trobem també una “Paint Your Wagon” ( La leyenda de la ciudad sin nombre ) que en el “ranking” de sessions auditives guanya per golejada doncs és més que carinyo el que li tinc a aquelles melodies, records de infància, joventut i pubertat s’apleguen en un sol. “The Sound of Music” ( Sonrisas y Lágrimas) és otra que tal , al igual que una “Singin’ in the Rain” ( Cantando bajo la lluvia) o una “Cabaret” que es distancien clarament de la resta...
Del guió i la trama de Grease, home, doncs poc a dir: Xulo líder d’una banda trapella i golfa de institut, Danny Zuko ( John Travolta ) s’enamora de la pija i mona Sandy Olsen ( Olivia Newton John). Dels constants esforços d’en Danny per dissimular davant els T-Birds aquest sentiment com si de una debilitat gravíssima es tractés, casi una malaltia, i de les classes magistrals de com prendre el pel a la pija de torn per part d’un grupet de noies liderades per una esplèndida i dominant Betty Rizzo ( entranyable Stockard Channing) poc a dir... La visió avui en dia d’aquest entranyable film, em produeix unes rialles que, ho asseguro, el primer cop em van fer reflexionar. Però això és un altre tema...oi?.
La música d’aquesta pel•lícula, composada per un conegut Barry Gibb malgrat a incorporar-hi temes arrengats per a la ocasió com el “Rock and Roll is Here to Stay” , “Tears on my Pillow” el “Blue Moon” o “Freddy my Love”, va ser per aquells dies tota una revolució. És difícil no destacar-les totes, algunes son les que citaré; “Look at me, I’m Sandra Dee” en la que Betty Rizzo se’n en fot de la pijeta, és molt especial per a mi, tanmateix un “Sandy” del xulo Zuko que demostra que hi ha a sota d’aquell posat que em porta .Cançons com “ Greased Lightnin’”, però sobretot el “You’re the One that I Want” varen revolucionar les discoteques, les festes de berbena i les que no eren de berbena...També aquella estètica (tant femenina com masculina ) va tenir alguns adeptes i tots, uns més que altres, ens varem quedar encisats d’aquella pija entranyable de cabells daurats, senzilleta però guapa que ens deixava anar amb aquella tristesa melancòlica un “Hopelessly Devoted to you” que a mi, encara em fa “trastabillar” la barbeta i eixamplar el cor alterant les cadències respiratòries dels meus pulmons, renoi !! dir impressionant és poc.

No se qui ni perquè va escollir aquella monada de dona, però està clar que la va encertar. Olivia Newton John era cantant més que actriu, extensíssima es la seva discografia i afegir-hi que va ser la primera dona que va guanyar un Grammy com a cantant de Country ( que es diu ràpid ), els més avesats haureu endevinat o ja sabreu que Olivia va participar en el festival de Eurovisión al 1974, aquell que va guanyar Abba amb el seu “Waterloo”, quedant en quarta posició i en el que un chusquero Peret ens “delectava” amb el inclassificable “Canta y Se Feliz”... amb aquelles voltes que li donava a la guitarra i que tant nerviós em posava....AArrgghh !!!!
PD: Del Títol original "Grease" (Is the Word)" i la seva peculiar traducció "Grease" (Brillantina)", obviament, no dirè res.....

34 comentaris:

Eva ha dit...

grease sempre la recordaré com la peli que més cops he vist, en el meu top també hi seria molt amunt, quan era petita em pasava la cina (beta) milers de cops! xD

Lula ha dit...

Uixxxxxxxx
Què vols que et digui? Una de les grans.
Vaig sortir del cinema sommiant en trobar un Danny Zuko... potser per això encara m'agraden una mica xulets i macarres.
Aquest Nadal he anat al Victòria a veure el musical, i no estaba gens malament.
Of course tinc el DVD i m'encanta posar-lo quan tinc una nit tonta.

Les cançons són atemporals, totes. I tot i que la Sandy és la maca... jo em sento més a prop de la Rizzo.

És que a mi m'agrada mooooolt ballar.

Dels altres musicals que comentes, la de sonrisas y lágrimas és la que menys m'agrada, i cabaret la que més.
Liza Minelli, quina gran desaprofitada.

Un petó amb brillantina...
You'd better shape up!!

Lula ha dit...

Uixxxxxxxx
Què vols que et digui? Una de les grans.
Vaig sortir del cinema sommiant en trobar un Danny Zuko... potser per això encara m'agraden una mica xulets i macarres.
Aquest Nadal he anat al Victòria a veure el musical, i no estaba gens malament.
Of course tinc el DVD i m'encanta posar-lo quan tinc una nit tonta.

Les cançons són atemporals, totes. I tot i que la Sandy és la maca... jo em sento més a prop de la Rizzo.

És que a mi m'agrada mooooolt ballar.

Dels altres musicals que comentes, la de sonrisas y lágrimas és la que menys m'agrada, i cabaret la que més.
Liza Minelli, quina gran desaprofitada.

Un petó amb brillantina...
You'd better shape up!!

Metamorfosi ha dit...

Ostres, conec i he vist els quatre musicals, tot i que La leyenda de la ciudad sin nombre quasi no la recordo (una de les cançons sí, que existeix en una versió en català molt bonica i sovint la cantava acompanyada de la guitarra!).

I què puc dir-te de Grease... ja no és només la nostra generació, va passant per totes!

Petons!

Alfi ha dit...

Jooooorl!!!. De les pel.licules que potser em se totos els diàlegs. Fins i tot, alguna frase encara la deixem anar amb la colla d'amics si la ocasió s'escau (i ja en tenim 35, d'anys).

No puc per aixó que amb el post as esmentat una de les millors pel.licules que s'ha fet, com es "La leyenda de la ciudad sin nombre". Magistral. Sabies que en Lee Marvin anaba realment borratxo en les escenes en que habia de ser-ho??.

Orbison ha dit...

@ Eva
Mara meva cintes beta !!!..no la tiris és de coleccionista..!!

Benvinguda de nou !!

@LuLa

Mmmmm....Rizzo !. També em tenia el cor robat, es que aquell caracter seu i el meu s'avenen molt...

@Metamorfosis

Si que és atemporal, La cançó de " la leyenda de la ciudad sin nombre" que dius em te captivat, ara no se quina d'elles potr ser la que dius...a mi em xiflen totes

@Alfi

I la raó que tens !!, jo em se els diàlegs i les cançons de "La Leyenda...", a més es la que utilitzem els amics per a fer molts comentaris com els que dius, si, si que ho sabia lo del Lee Marvin, te una veu quant canta mítica, única, profunda i "carajillera" d'aquelles que impacten. Jo la he vist i sentit, també, milers de cops !!!

Alfi ha dit...

Gran la escena del ball, quan comença a ploure...i la cançó dedicada al vent, que canta el jugador profesional de poker....pelos de punta!!.

Sorry, que m'en vaig del tema principal (Grease)

Metamorfosi ha dit...

Jo vaig néixer
sota la llum brillant,
d'una estrella
que travessava el cel.

Giraran les rodes,
correran els vents,
però per molts anys que visqui
jo tampoc m'aturaré.


Més o menys feia així en català, Estrella Errant. Pel cap em volta la versió original en anglès, encara de quan vaig veure la pel·lícula. Em va impressionar moltíssim la seva veuarra!

Anna,la Fdez.O. ha dit...

No sabia això d’en Lee Marvin però no m’estranya que bordes el paper !!!...

Jo, de bastant joveneta, també vaig fer un escena ben “pititoff” i , com el paper ho exigia, va ser un dels meus mutis més aplaudits ¡!!.... A la escena anterior , attrezzo va decidir que l’ampolla de cava seria plena de cava i no d’aigua ¡!!! Imagina’t, mitja ampolla de cava a mitja tarda, amb poc més de 16 anys ¡!!....:-0

“Grease” també va representar molt per a mi , una boja del ball i del cant , com jo !!! … però Liza Minelli i “Cabaret” són per a mi un dels millors musicals, de tots els temps !!!...

Ah, per cert, has vist “Cabaret” ja, a Barcelona, amb la Carme Riera???... No te l’has de perdre …. El musical “Grease” per mi, al contrari, és del tot prescindible!!!

Clint ha dit...

Probablement una de les pel-lícules que més cops he vist! Diria que podria recitar-la.
I aquells vestidets...

Orbison ha dit...

@ Alfi

"They call the wind Maria"

...Molt lluny d'aqui li varen donar un nom a la pluja el vent i el foc....la pluja es Tess, el foc Joe, i el vent Maria. I quant Maria bufa i Tess cau, no hi ha res a fer....." BRUTAL !!!.

@METAMORFOSI
"Wand'rin' Star"....també hi diu:
"...Snow can burn your eyes, but only people make you cry...".

ÉS UNA B.S.O. ÚNICA, SENS CAP MENA DE DUBTE.

La veu d'en Ben Rumson ( Marvin)..

I N I G U A L A B L E !!!!

Orbison ha dit...

@ Anna.

Del musical de Grease ja n'en havien parlat i no gaire positivament també. Gracies per la referència. El de Cabaret, a Madrid a tingut un èxit aclaparador i sorprenen, creu-me quant et dic que ni els mateixos productors s'ho esperaven...el tinc a la meva agenda d'actes previstos, a més em xifla la Carme Riera...Simpatiquíssima !!!.
El Cava sempre és bo....per cert !!.

@Clint.

Si noi !. A mi aquella estètica m'agrade molt, més la femenina que la masculina...però.
Es que no m'imagino amb aquells pantalons tant apretats....aiiiix !!!.. Jo en tinc una "xupa" d'aquell estil, tot i que no me la posso gaire...

Alfi ha dit...

Bueno, si la mewmoria no em falla, a la cançó de "I was born..." li van donar l'Oscar, no?

Striper ha dit...

Res a dir que m'encanta grease que a mes es de la meva epoca i en aquells moments inclus transgresora.

Brian Syrup ha dit...

Senyor Orb i altres:

Heu marxat per "peteneras" amb el "Paint Your Wagon" (ja n´hi prou de traduccions "chusquerillas y garrulas"; vostè es queixa de "Brillantina", jo em queixo de "Leyenda...") i sí, totalment d´acord amb el seyor Rumson, entranyable i sovint pujat als altars pel seu caire de vividor. Però, NI UNA PARAULA DEL SEU COMPANY, DEL SEU "PARTNER", per favor, per favor... Estic fart, FART!!! de sentir que aquest personatge no té expressió corporal i facial, que és fatxenda i ara tothom inventa el pà amb tomàquet després de "Unforgiven" i parlen de mestre del western crepuscular i gilipollades de crítics egòlatres. Un dels grans entre els grans, personalment per a mi EL MES GRAN, després de veure a la virginal edat de set anys al cine Ivan de Platja d´Aro "Where Eagles Dare" de Brian Hutton i amb Richard Burton. A la vessant musical pot parlar dels seus CD´s de jazz o les bandes sonores, per ser les més sonades, de "Unforgiven" o "Bridges of Madison County".

De Brillantina, recordo, que la vaig veure amb vuit any tot i ser per majors de 14 anys, que al meu costat estava la meva mare i a l´altre butaca va seure vostè, Orb, i les llargues, llargues cues al Cine Aribau de Barcelona, tal com va recollir El Noticiero Colegial de l´època. És tot.

Orbison ha dit...

@Alfi.

No va vostè molt errat....
Nomès va ser nominada per la adaptació musical en general, va recaure sobre Nelson Riddle. Res més !!, nominat tant sols !!!

Per mi els hauria de guanyar tots !!!, a més, aquets de la academia de hollywood, ni idea tu, ni idea !!!

Orbison ha dit...

@ Syrup

És vostè un portent, senyor, jo no ho recordava això. Si recordo...però...estar xutant qualsevol cosa que aparentés una pilota, a les oficines de tal insigne redacció, mentre els redactors i periodistes treballaven, nosaltres xutàvem i trencàvem qualsevol cosa que es posés entre els seus xuts i els meus.
Ja sap vostè....també....de la meva devoció per en Padner, com a persona, com a director, com a actor i com a bo. Please “... Let me hand that can of beans...”....que jo porto el vinet...

Cuidis molt

señó.cherinola ha dit...

sañó Royo or Visón

que no me entra el Bulquét

le doi y me sale de anonímo

Señó.Cherinola ha dit...

are si.

sr. Irazusta ha dit...

Quina caricatura de la vida és aquesta vida! I més perquè sempre he pensat que es podia viure la vida com un musical (afegint-li uns grams de l'amargor pròpia de l'existència i treient-li uns grapats del sucre dels musicals propis de l'american factory). En qualsevol cas, dir-li, amic Roy, que la veu de vellut de la Olivia (i més en el tema que vosté esmenta) em posa els pèls com escàrpies. Agradable també la veu de pito del ja mític Travolta a 'Sandy'. És vosté molt gran, amic Orbison, no ens deixi mai, no tindria cap dret a fer-nos això!

ddriver ha dit...

una pelicula increible i encara que soni frikie a mi m agrada reveurela,al top ten d aquet tipus de pelicules jo tinc Saturday Night fever per raons obvies,ja que la meva anterior feina era Dj.Vaig sortir del cine somiant ser Dj i en menys de 5 anys ja ho era jeje pero aquesta i cantando bajo la lluvia son dos pelicules entrenyables per a mi

fidelon ha dit...

Què puc dir...una de les pel·lícules de la meua vida. La vaix veure amb 12/13 anyets, i em va fer un home, meś que la mili. Abans d'entrar-hi només pensava en els meus geiper-mans, i quan vaig eixir de la sala ja em mirava les jovenetes. Vida...

Un petó per a totes les Sandy i Rizzo del món.

I un abraç per vosté, Sr.Orbison.

Moi, ha dit...

Ep, a mí també em va agradar molt aquesta peli.

Un referent, sens dubte.

Una abraçada a tots/es.

Orbison ha dit...

@ Irazusta

Se positivament que aquesta cançó li posa els pels com "escarpias", ja sap que el post anave una mica amb segones. Tambè sap que intento viure la vida com una Banda Sonora i per aixó disposso dels millors compositors al meu costat....Bon amic...

@Ddriver

Ja m'ho imaginava lo de Saturday Night, de fet mentre escrivia aquest post, casi vaig imaginar-te comentant aixó. Gran B.S.O la de "Saturday...."...tambè. Gran !!

@Fidelon

Imaginis doncs, que jo no vaig fer la mili !!!

@Cheri

Abisimt si li ho torna a pasarr !.
Home !!!
...Però com és pot ser tant gran ???.

@Moi

Tenir per aquí un candidat a les eleccions de Palacete m'omple d'orgull i satisfacció, aixó si, continguda. Ja ho sap !

Incult musical (entre altres) ha dit...

Hola fieras.
Bé,be, be Grease .
Finalment el producte musical equiparable als donuts, les hamburgueses , o a la totpoderosa Asociación Nacional del Rifle presidida fins fa poc pel guru Charlton Heston.

Grease no va ser i no es res més que una aposta per l'us del Rock and Roll com a instrument globalitzat en fase d'experimentació per destruir les cultures i homogeneitzar-les.

Grease es americana , es aburrida , es com un rentat de cervell , es l'antitesi del bon gust , prefereixo Siete Novias para Siete Hermanos o la excelent “Dilwale Dulhania Le Jayenge " que porta 500 setmanes en cartellera.

Grease es decadent , la seva BSO obsoleta , fruit de la guerra freda , filla del dimoni, puaj, puaj, puaj....

Incult musiZZZzzzzzzz.. ha dit...

Grease es un estandar per la Generació X que encara viu en l'adolescència , que no sap com madurar, sic, sic, sic.

Espereu que em pendre les pastilles de les 11:00 i potser el cervell se'm gira i començo a dir coses boniques de Grease.

Grease , Grease , greas.... gre.... grea...gr..g.g..z.z.z.z.z.zz.z.z.zzzzzzzzzZZZZZZZZZZZ

fidelon ha dit...

Hola incult, és que tot jo soc decadent, obsolet i visc en l'adolescència eterna.

Per això m'agrada Grease!!!

Abraçades a tothom.

Per cert, jo no vaig fer la mili tampoc, jeje.

Fidelón

Brian Syrup ha dit...

Senyor Inculte de la Vida; s´està fent vostè la picha un lío amb tantes pindoletes... potser parla de la blava? o de la blanca? de la groga? de la que porta dibuixat un Smily :-) com aquest?... és igual... UUOOPS... tot a dins, que a la panxa s´hi barreja tot! A part d´insultar als americans, cap altre argument per deixar per terra a la peli en qüestió? CONTESTIIII!!!!

ddriver ha dit...

QUE FORT!!Aixi es la cosa pero sense cap menys preu cap aquesta i molt menys cap a la banda sonora,i menys encara al meu somni,l´olivia!!
Un dia la vaig veure al port de bcn,baixant d´un creuer amb Cliff Richards i un altre que no el vaig reconeixer pero se que era algu tambe i tot i l edad encara m enamora

Burdon ha dit...

Doncs em fa vergonya i tot dir que encara no he vist "La leyenda de la ciudad sin nombre". Però les altres si, cienes y cienes de veces. Grease es com una peli de Paco Martínez Soria, l´has vist ja moltes vegades pero la tele, però la tornen a possar i tornes a acabar rient de les mateixes coses.

My fair lady per exemple és nociva pel jovent. Desde que la va veure la meva germana que fa sons guturals com Eliza Doolitle.

Gràcies per passar per el jergón Orbison. Vaja dos cracks entre un i altre..

Orbison ha dit...

@ Incult

Vaja, per fer temps que no es passava vostè per aquí ha envestit amb força !!!.
"Dilwale Dulhania Le Jayenge " és una gran pel·lícula malgrat jo prefereixo "Gronhhgaywo mbota nnejju" o " nashua delkjfbo: ahstué !". basades en la novel·la: " la mente no está sana, peró que le vamos a hacer, ¿eh?".
No crec que li facin falta pastilles, ( Jo tant sols en conec 2, la blava o la vermella: S'ha de pendre la vermeeeeeella !!! ) amb descansar n'hi haurà prou, bon amic !!.
Cuidis.

@ Fidelon

I que be estem amb la nostre decadencia !!!, es pot dir més alt però no més clar !!!.

@ Syrup
Smiley ?...mmmm..un doctor en la materia sembla vostè: Il·lumins, si vos plau !!!

@Ddriver

Cliff Richards !!!...joder !! i no et vas fer una foto ??, joder Noi !!, m'he de fer taxista !!!. A mi em porta molts records propers, precisament, a "Grease"...!!!

@Burdon

Sublim comparació i mai més encertade !!!. Per el "Paint Your Wagon" sempre hi ha temps, altament recomanable, sens dubte.
Un plaer tenir-lo per aquí !!.

Lula ha dit...

Ufffff
Crec que hauràs de posar-te un haloscan per gestionar tants comments!
És el teu post més comentat??

Petons de divendres

danichan ha dit...

GREASE té la particularitat que gairebé TOTES les cançons (i mira que n'hi han!) de la BSO m'agraden i molt (costa trobar una banda sonora on el 90% de les seves cançons agradin no?). Jo destacaria "Beauty school dropout" i, en canvi, a diferència de tu, no soporto "hopelesly devoted...". Pel que fa a la peli, coincideixo amb molts, una de les millors de la història m'atreviria a dir, no compro mai pelis, ni les baixo per tenir-les. Però amb GREASE vaig fer una excepció i la tinc enmig de DVDs musicals i amb molt d'orgull. Respecte a "incult", em sembla que els seus arguments no s'aguanten per enlloc, francament.

Moi, ha dit...

Aquest es un blog excels.
Llàstima del dropu del seu administrador....petons de diumenge...