13 de gener 2008

Patience & Prudence

Durant aquests dies que he estat de vacances ( Merescudíssimes ) i que el meu ordinador ha aprofitat per demanar-me la baixa temporal per malaltia ( no va ser res greu ), he estat xerrant, comentant, escoltant i observant, anotacions dels més propers sobre el que i el perquè escric sobre el que ho faig. Perquè no parles mai de Pixies, Dire Straits, The Breeders, Beatles o Frank Black...per exemple ?, o altres propostes més etílicament catxondes com: Perquè no parles de Sabina, Kenny Rogers, Freddie Mercury, John Travolta o Demis Rusos ?.
No tinc intenció ( de moment ) de parlar d’aquests autèntics monstres musicals en alguns casos i de comparses de la vida en altres. Escric sobre el que m’agrada i perquè m’agrada. Jo, des de aquí intento recordar o fer saber que apart de tots els grups i bandes que tots coneixem i sabem ( i adorem en alguns casos), n’hi ha i sobretot, va haver-hi, d’altres que també es mereixen estar i ser reconeguts per curiosos, importants , influents o simplement perquè van aportar el seu granet de sorra a la historia de la música popular, de vegades tant sols un granet i prou, però com diu algú... “¿Toda piedra no hace pared ?”.
De tots em quedo amb el consell d’escoltar peces de uns Muse , Evanescense, Scissors Sisters o Amy Winehouse desconeguts ( de moment ) per a mi, que una gran amiga em va deixar anar entre pinta i pinta de Guinnes.

I a fil de tot això, precisament, us vull presentar a Patience & Prudence, unes germanetes ( de 14 i 11 anyets ) de lo més dolces, que durant els anys 50 van delectar les oïdes del americans ( pocs ) que van poder sentir-les.
El pare de les germanes en qüestió (Mark McIntyre ), no va permetre que assolissin més èxits que un petit recull de 20 cançons del seu únic disc existent: “ la educació de les meves filles no pot anar per aquest camí” devia argumentar. Ell ho sabia be, doncs era el pianista i líder d’una orquestra de l’època a l’hora que feia de pianista ocasional en algunes actuacions del primer Frank Sinatra.

Als Estats Units varen arribar a la fama amb “Tonight You Belong to me” ( 1956 ), peró ja al 1950 havien gravat el “A Smile and Ribbon” ( composat pel papa de les germanetes...!). Tema que la Tv Britànica va fer sonar l’any passat, acompanyant el anunci que sobre la loteria es fa a les Illes Britàniques ( aquí aquest any, el calb, ens ha delectat amb un fragment de la B.S.O “ Cinema Paradiso” del enorme Ennio Morricone ).
Escoltant aquest dos temes, i un “ Little Wheel” o un “You Tattletale” us fareu una idea de la música pre-Elvis ( o pre-Rock & Roll ) que sonava llavors. Encantadores i suaus melodies corals, cristianes i americanes.

I que hi ha més maco que començar el primer post del 2008 amb unes revelacions musicals, d’aquelles que de tant en tant descobrim i fan que ens replantegem molts “clixés” tot esbossant un simpàtic somriure...molt em suposo que uns quants de vosaltres vareu ballar ( i algú, punxar a la “Disco” ) o com a mínim coneixeu i de sobres, a una discotequera Viola Wills que allà per els 80 ens cantava un tema simpatiquíssim “ Gonna get along without ya now ”, doncs sentiu la versió ( versió ? ) de les estimades germanetes, a veure si us sona....

22 comentaris:

lluiski ha dit...

Freddy Mercuri?? ssssssssss ... uui uiii uiii !!!!! qe es Freddie Mercury !!!!!!

aaai si algun compoment del grup de queen entra segur qe mata per escriure el nom malament!!!!

es broma!!

Orbison ha dit...

@ LLuiski

Ups...! Cert, una bona relliscadeta...gràcies !

Brian Syrup ha dit...

Miri senyor Orb, ser pacient i saber esperar és una virtut, com vostè sap molt bé (ho dic per les tres setmanetes que s´ha tirat a la balalà), però, per un moment, he pensat que acabaria parlant de la monyigoneta Mika amb els seus llefiscosos xisclets, o de Maroon 5 o qualsevol d´aquests indesitjables... Però finalment ha acabat parlant d´aquestes germanetes; i m´ha vingut al cap la imatge d´una altra nena prodigi dels anys vuitanta: Nica Costa; pel que explica al post les senyoretes Paciència i Prudència sembla que foren de la mateixa corda que la NiKa Costa i el seu avi barbut pèl blanc. I l´avi tibant, tibant i tibant la corda, forçant, forçant i forçant. Miri,puc esperar el temps que calgui a Frank/Charles/Black/Francis et altres, però EXIGEIXO UN POST DE LA NIKA COSTA!!!

http://www.youtube.com/watch?v=BYekqpOi_Lk

Aquest enllaç és per mi que no pugui esperar més...

Orbison ha dit...

@ Syrup

Cert, es mereix un post, a més em porta molts records erótico-festius. La diferència es que las germanetes van desaparèixer del mapa i Nika Costa es va decantar a un tipus Nina Hagen bastant cutret. A mi el avi ( o el pare ) em recorda a Chanquete

Cuidis vostè com sap.

Lula ha dit...

Ben trobat Orbison.
Jo no sóc com el Brian Syrup, la paciència no és el meu fort.
A mi m'agrada el blog amb la temàtica que té precisament xq em descobreix gent que ni sabia que existia (com avui) o bé que tenia completament oblidats.

Scissors sisters tb te'ls podia haver recomanat, per mi són súper ballables, clar que penso que tu ets dels que aguanta el bafle xq no caigui...

Molts petonets infantils

danichan ha dit...

ja era hora k apareguessis de nou, feia dies k esperava una actualització d'akest blog k mai no arribava. D totes formes, el k dius, k segur k et mereixies unes bones vacances. Benvingut de nou, de melomaníac a melomaníac. T'atreviries a dedicar un post a Jarre o Oldfield? Musicament parlant no tenen massa a veure amb l'estil que sols descriure per aquí, però ja k dius k t'agrada parlar d gent curiosa, original o k han fet coses diferents k altres no han fet... akest parell crec k es mereixen entrar al club. No? Pensa-t'ho!

lluiski ha dit...

crec que podries parlar de :

Janis Joplin ( millor cantant de blues d'aquells temps, crec qe la millor epoca hendrix,doors,janis,who,led zep... gran etc

http://www.youtube.com/watch?v=mzNEgcqWDG4

Jerry Lee Lewis, un altre gran mestre, vaig tenir la sort d'estar en un concert d'aquest crack!! :)

http://www.youtube.com/watch?v=jnP7vNlVtns

uns altres cracks,no cal dir quin nom tenen :)

http://www.youtube.com/watch?v=7JxnzVA7vlc

aaa i el nostre bob dylan català qe!!!

http://www.youtube.com/watch?v=p3jekMasX_Q


Sobretot un dels grans poetes i millor (un dia penso fer com ell... simular la seva mort!!!,es viu)

http://www.youtube.com/watch?v=sNuKH8G-j-s

Jim Morrinson, pero potser posar els seu poetes seria qe el bloc només podrien entrar gent de mes de 18 anys

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Gràcies per tornar ! ...És veritat que molts de nosaltres trobavem a faltar nous posts al teu blog !!!

Jo , personalment, no et faré cap recomenació pq ja te'n fan prous. Jo , simplement, m'agrada recordar i descobrir del que ens expliques.

Ahhhh !!!! i..., és clar, en aquest cas, he de dir-te que, malgrat que les cançoncs d'aquestes senyoretes són massa empelagoses per a mi, el dibuix colorejat de la portada és magnífic !!! ;-)

Orbison ha dit...

@ LLuiski

Ostia !!! tots son uns mestres ( potser en Jerry Lee li trobo algun però...). Com vols que parli de la gran Janis?, em fa un nus el cor cada cop que la sento. I Hendrix !!! mae meva un Crack en tota regla....no, no em quedo amb els que van passar desapercebuts...

per cert per reis em va caure Led Zeppelin ( Houses of the holy, Led Zeppelin III i la BSO del Film...).

Cuidat

@ Danichan

Uf ! has donat a la diana, a mi Mike Oldfield em transporta a èpoques màgiques de la meva vida, hi tinc tota la seva discografia, temes com el Five miles out, it's a mistake, Foreing affair, Moonlight shadow, etc....son incunnasbles del meu cor...mare meva quins records, no ho descarto però no asseguyro res.
D'en Jarrè em cautiva més la música de son pare ( Maurice Jarre ) exel·lent compositor de bandes Sonores. Tot i que el seu tema de Magnetic Fields em va captivar en el seu moment no l'he seguit de gaire a prop més.

@ Anna

Estava fet amb segones intencions, però per a mi com els teus res !!!

Orbison ha dit...

@ Lula

Gracies cel !! ja se que puc contar amb tu.

Si, l'has clavat jo aguanto el bafle ( n'hi ha de molt insegurs )tot i que vaig movent el peuet.
Els racons de barra que toquen a la pared son el meu preferit, no veig clar mai que aquelles parets aguantin....
Ja tinc alguna cançó dels scissors però encara no he sentit gaire, ara torno anar de cul.

Alfi ha dit...

Veig que t'has enganxat al mes GRAN, a en Bruce...be, be, a veure quin dia escrius sobre ell.

Salut!

fidelon ha dit...

Hola Sr.Orbison, me n'alegro molt de veure'l per aquí de nou, jo i la meua caixa de discos de rock'n'roll que vaig comprar per Nadal estàvem ja una miqueta preocupats. Ja li contaré, ja, encara que pense que em van prendre el pèl, no pot ser tan barata una caixa amb 10 discos de Elvis, Jerry Lee, Orbison, Everly Brothers, Chuck Berry, Fats Domino, Gene Vincent, etc.

Una forta abraçada,
Fidelón

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Entens ara pq ja et trobavem a faltar ... a tu i... a les teves, sempre agraïdes,florestes ??!! ;-)

Moi, ha dit...

LULA:

Aquí de "petonets infantils" ná de ná, quicir, los queremos de tornillo y con lengua.
Orbison no se merece que lo tratemos como un pre-púber, a pesar que, en ocasiones se comporte como una auténtica colegiala.

Saludos, señoras.

Orbison ha dit...

@ Fidelon

Home !! te bona pinta, suposo que hi haurà els clàssics, però és una bona compra, tots en un !!!. No se'n fii molts del preu...a vegades hi ha sorpreses !!!

@ Moi

Ara l'escolto, ara !!.

@ Alfi

I que lluny que para encara el Juliol....

lluiski ha dit...

@Orbison : prefereixo Morrinson que Janis!!!!. una era del rollo blues i morrinson va crear un nou estil de música :)


mira el video!!!

http://www.youtube.com/watch?v=iiPLpS__e9M


la poesia d'aquest gran mite!!

Orbison ha dit...

LLUISKI

Si noi, quant compares aquesta música amb lo que sona avui et dona un bajón tremmendo. És desesperant saber que hi ha tant bona música i lo poc que s'aprofita.
LLiçons , aixó hauria de ésser una lliçó per aquets músics d'avui en dia.

A mi els The Doors tambè em transporten als daurats 80....uf !

Lula ha dit...

Jo sóc incondicional de tots dos però evidentment preferiria una nit de festa amb en Jimbo

Moi.. els petonets són pel Sr.Orbison i van d'acord amb el post corresponent, en aquest cas infantils.
Penso que si alguna cosa té bona la meva esquizofrènia emocional és que mai saps per on em donarà...

Petons... a gust del consumidor

Señó.Cherinola ha dit...

i si el cuumsumit d´or tiene serca de un siglo de esistensia que carai fem?

NuNa ha dit...

¿¿¿Muse, Evanescense, Scissors Sisters o Amy Winehouse???

Mmmm yo de tí empezaría por:
• Amy Winehouse (una voz poderosa... a lo black'n'blue)

• ¿Muse? o te gusta o lo odias, ¡eso garantizado! Una recomendación "Song for Absolution" y el cover de "Can't take my eyes off of you";

• Evanescence probablemente te canse... pero merece la pena escucharlo, alguna vez ;)

• Scissors Sisters??? ehhh??? Con ellos sí que no puedo. Reconozco que son pegadizos pero excepto un par de título el resto... ¡¡¡los cedo gustosamente!!! ;D

Si te atreves con algo... ¡ya nos contarás! ;D

PD: Si es cierto... te he tenido abandonado. Sorrixxx. Procucaré recuperarme jejeje

Molts petóns... d'aquells de "posa-ho on vulguis" ;P

NuNa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
lluiski ha dit...

falta una altre gran persona

http://www.youtube.com/watch?v=KN-j9H0nIDs


Syd Barrett