10 de febrer 2008

Brenda Lee

La presentació del present post es deu més a una debilitat meva, que no pas a un reconeixement musical de la extensa i enorme discografia que Brenda Lee ( Brenda Mae Tarpley, en realitat ) atresora a les seves esquenes.

En la brutal col•lecció de fotografies que de Elvis Presley hi ha pel mon, es de Brenda Lee de la que més cops ha sortit acompanyat, si més no, aquesta es la sensació que hi tinc quant de tant en tant repasso tant llibres propis al respecte, com alguna que altre web que circula per la red. De la mateixa manera rellegint els no pocs llibres que sobre el Rei disposo en els meus estants, sempre hi trobo, també, el nom de Brenda Lee com si de màgia es tractés. En la seva extensa i més que recomanable segona part de la biografia de Elvis Presley que Peter Guralnick ens va fer arribar en dos parts; la primera en format llibre, “Last Train to Memphis” (El Último tren a Memphis ) 1998 Celeste ediciones, on ens descobreix un Elvis des de els seus inicis fins a la “mili” ; i la segona, no editada en format llibre i la més extensa, que va des de el retorn del servei militar fins la seva mort. La senyoreta Brenda Lee hi surt en innumerables cops ( us podria dir les pàgines en que surt i tot, però no us vull avorrir !! ). Aquest fet no és d’estranyar en una dona que ja va començar a destacar als 10 anyets com a nena prodigi, que els 12 ja apareixia a programes de tele i que el 1956 ja arrasava a les llistes d’èxits amb temes com “Jambalaya” o “Dynamite”. Coneixent tanmateix com anaven les gires, fires, certàmens i concerts en aquella època, on en un mateix escenari hi podien arribar a tocar fins a deu artistes ( coneguts i desconeguts ), és fàcil imaginar que coincidiren algun cop, i Brenda sempre estava allà....al costat del Rei.

Igual que de altres cantants en podria presumir de tenir-ne un bon grapat de temes, d’aquesta no ho faré pas, tant sols 2 Cd’s en tinc ( Greatest Hits que en diuen ), no m’hi he capficat gaire en la seva discografia doncs no em resulta especialment interessant. Aquesta veu nasal que ressona en totes les seves cançons imitant als tics Country que tant havia escoltat de petita , no m’atreuen en absolut.
Saber que és la única dona que ha entrat al Rock’n'Roll, Rockabilly i Country Music Hall Of Fame ( ja ho havia comentat , que això , allà, i sent dona, és una cosa històricament inaudita i extremadament difícil....oi? ), que ella va ser la primera en cantar un desconegut llavors ( que no desprès de que la cantés Elvis )“Always on my Mind” ,o el fet de que, a dia de avui, és la dona que ha venut més discos en la història de la música, no em faran canviar d’opinió. Els capricorn ja ho tenim això....eh?

Molt m’imagino que els que haveu arribat llegint fins aquí, ara, de sobte, corpresos i embargats d’emoció us preguntareu: Doncs a què punyetes be aquest post ???.
Brenda Lee, per a mi, te una d’aquelles cançonetes que mai em canso d’escoltar per milers de raons que pertanyen al meu cor, i que com podeu imaginar em porten més records que raons. El seu “I’m Sorry” sempre serà en el meu top ten...

PD: Les meves aparicions i participacions en els diferents Bloggs es veuran seriosament restringides, com a bon esportista que soc, m’he trencat el Radi de la ma dreta, ni us imagineu el que em costa teclejar....ai !!!

12 comentaris:

Maria Jesús ha dit...

He estat visitant el teu blog i está molt bé perquè aprofondeixes bastant en temes que sé que t'apassionen. Continua així!
Petons

Maria Jesús

Almirante Moi ha dit...

Amic Orbison, la Lula m'ha informat de la seva doléncia i m'ha cedit poder postejar abans que ella.

El que em sembla malament es que ens vulgui prendre el pèl a tot/es dient que s'ha fet mal practicant esport, quan tots sabem que probablement, ha estat degut als nocius efectes de l'alcohol.

Sigui como sigui, li destijo una ràpida i satisfactòria recuperació. Ja que les reflexions d'un gentleman com vostè, són d'aquelles petites coses que ens fan sentir millor en el dia a dia.

Una forta abraçada, tapis bé i no li dóni massa a l'ampolla de whisky.

Lula ha dit...

Donx no n'havia sentit a parlar mai, i la cara tampoc em sona... bé, en aquella època totes feien la mateixa pinta no?

Però sí, l'I'm sorry sona molt i molt bé.

En quant a la baixa forçada... bé, només dir que això significa que va ser una gran gran nit no?
Jo no m'he trencat mai res, que recordi.
En un concert de Radiohead vaig perdre el rellotge, que va sortir volant encara no entenc com.
Espero que tot i que no comenti, sí que llegeixi....


Un petonet d'aquells de 'sana, sana, culito de rana....'

peperines ha dit...

nen pero la guinnes comes in no?la lesio no impedira l esport d irlanada oi?
No sabia pas que aquesta canço la cantes aquesta noia

Orbison ha dit...

@ Maria Jesús

Gracies per la visita, tambè m'apasiona la poesia, però ni hi tinc tanta traça com tu.

@ Almirante

Que maca es la Lula....eh?

A dia d'avui el consum d'alcohol no m'ha provocat res dolent, i menys una trencadissa d'ossos...je je. Encara em queda la ma esquerra per agafar gots...

@ Lula

De fet va ser pel matí, o sigui que em va semi-esguerrar la nit. Jo hi tinc un curriculum ampli en quant a rotures d'ossos, amplíssim diria...
Després de llegir-te em sento millor...

@ Peperines

M'alegra molt veure't per aquí, de veritat. Et visito de tant en quant, en silenci, aixó si. Un braç trencat no és impediment per la consumició de Guinnes....ni de broma !!!. Cuidat

Eva ha dit...

oncs...era la marisol americana no?

els nens prodigis em fan com llastima....pobres....

Anònim ha dit...

Qui guanya? La Penya!

Qui mana? La Penya!

Qui és borde? La Penya!!!

Incult musical (entre altres..) ha dit...

Oooooooooooohhhhhh , ara si que em fas posar reiet meu .

Lee Marvin , Clint Eastwood ... .

M'agrda que estigui enganxat a la BSO del que aquí es va titular La Leyenda de la ciudad sin nombre. ( com sempre tant originals) , no se si has vist la peli ? està molt i molt bé , us la recomano.


Desprès de veure això em ve a la gola una cançó mítica que fa ...Oh , oh JULI ....

Per cert que li recomano El Castañazo de Paul Newman com a Peli no com a BSO y La leyenda de un hombre llamado caballo.

Bé , sr. Orbison , encantat de saludar-lo , per cert que li dedico un petonàs a una futura personeta que ha d'aterrar al planeta , es dirà ONA, felicitats als seus papis.

fidelon ha dit...

Sr.Orbison li desitje una ràpida recuperació del seu problema de salut, a un melòman i maniàtic com vosté només se li podia trencar el radio. En fi, brometa estúpida a banda, que es millore el més aviat possible.

Ah, i I'm Sorry és una gran cançó!

Señó.Cherinola ha dit...

qué bunica l´el guais on maimai, sap busté que els nois de la butiga dels animals van fé una prasiosa i aspatarran vertsió?

Orbison ha dit...

@ Eva

Doncs si noia !!, de fet anava a posar aquesta mateixa comparació al escrit,de veritat, al final no ho he fet perquè la Marisol em cau molt gorda i perqué sabia que ho diries tu...!!!

@Anònim

Totalment d'acord, no afegirè res més...

@Incult

Films de referència els que cita , els tinc tots...ja ho sap !!
Cançó de referència mítica la que cita, l'he (l'hem ? ) cantat milers de cops amb condicions etíliques majestuoses...ja ho sap !.
És benvingut el petó i, com no, la dolceta Ona...ja ho sap !.

@ Fidelon

Res de estúpida !!! home !!!....en tinc per un mes si la meva impaciencia no diu el contrari...

@ Gran Cherinola.

Konek aquesta bersió ka diu, peró yo sempre em quedo amb l'orichinal. Cha sap que son molt raru...
Cha sap bosté que no se pot ( cho no pùc )opinar en el seu didàctik blok ???

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Jaaa,… ni una lesió de radi pot amb el Sr. Orbison!!! … Al peu del canó, contestant a tots els seus incondicionals lectors que, tot s’ha de dir, n’hi ha algun de ben curiós!!! … M’encanta , :-)

Bé, … sobre el post, què dir??? Poc. ... A la tal Brenda no la coneixia, però la cançó “I’m sorry” genial i intemporal!!! … És veritat que té una retirada a l’estil “cursi, cursi” de la Marisol!!! …

I,...un mes li queda , Sr. Orbison, per recuperar-se d’aquesta “trencadissa” ??? :-( Vaja, paciència , i si , a partir d’avui, trobo algú amb el braç dret enguixat, amb perilles i una guinness a la mà , sabré que és vostè!!! Cuidi’s.