16 de març 2008

Clint Eastwood

Sorpresos eh ?, doncs no és cap broma, no. Em consta que de tothom és coneguda la cara cinèfila com a actor i director d’aquest autèntic, peculiar, curiós i grandíssim geni ( per a mi, en tots els sentits ) i, de igual forma se de molts que en desconeixien la seva vessant musical, relativament curta però tremendament exquisida.

Les B.S.O és un tema que en general em fascina, soc un malalt !, ho se !. De la mateixa manera és un tema amplíssim, ple de detalls, matisos, textures i sons. A l’hora de parlar de preferències personals, també em resulta difícil, està clar que jo situo a Ennio Morricone ja no pel damunt de la mitja sinó per damunt de tot, simplement sublim i únic, resultaria injust etiquetar-lo en uns quants temes més que coneguts i exhorto a visitar la seva web perquè el mon s’adoni de la seva extensíssima obra, de la que no m’atreveixo a dir quina és millor, totes ho son !! ( les que estan a l’abast i les que no, es clar ), des de un “Occhio alla Penna” fins a un “Musashi” que recentment he tingut el plaer de assaborir....La pena, i no em cansaré de repetir-ho, es que trobar aquí música de pel•lícules ( fora de les més comunes i comercials ) no és que hagis de tenir sort, és que has de ser mag !!!.
Difícil, doncs em deixaria pel camí a “Conan The Barbarian”(Basil Poledouris ), "The Magnifician Seven” (Elmer Bernstein), “Lawrence of Arabian” (Maurice Jarrè), “Il padrino” (Nino Rota), “Bullit” ( Lalo Schifrin), el meu estimat “Paint your Wagon "(Frederick Loewe & Andrè Previn ) , una sensacional “Van Helsing” ( Alan Silvestri ) i tantíssimes altres...i compte amb “El rey Pasmado” ( José Nieto ) o “Diarios de Motocicleta” ( Gustavo Santaolalla )..i paro, que m’embalo..!!..

Parlar llavors de Clint Eastwood com a compositor també em pot fer caure en un parany, doncs malgrat és més que coneguda la seva estreta relació amb Lennie Niehaus des de que va composar la grandíssima “Pale Rider” –Predicadooooooor- ( tot i que anteriorment, amb Clint com a actor, ja havien col•laborat a “Tightrope” i “City Heat” ), des de llavors el nom de Eastwood surt com a compositor musical, apart de altres consideracions. Creació i composició de Niehaus o de Eastwood ?. Personalment d’en Clint Eastwood m’ho crec tot...
Tampoc us faré un anàlisis profund de la seva discografia, ja he dit exquisida...oi?. Comentar això si, que potser musicalment és “Flags of ours Fathers” i “ The bridges of Madison County” les que jo crec més fluixetes ( que no dolentes ) i afegir que, si amb “Unforgiven” amb va caure el maxil•lar inferior al terra per la seva tendre, enorme i finíssima qualitat, desprès de múltiples operacions facials i escoltant un “Million Dollar Baby”, sensual, senzilla però màgica, impactant i càlida, d’una incansable audició; Però sobretot un “Mystic River”, simplement dir que el maxil•lar en qüestió s’ha desencaixat i destartalat de per vida.

I és que lo de “Mystic River” no te nom. Si a “Million Dollar...” combinava amb senzillesa i sublimment orquestra i guitarra amb gran encert. A “Mystic..” hi afegeix uns cors esplèndidament potentíssims “The Morgue”, s’atreveix a tensar una litúrgia amb “Communion/Katie’s Absent” , uns solos de piano (“Main Tittle” i la serie de “Meditation”,) que emocionen per si sols i semblen fàcils. En general el fet d’escoltar aquesta B.S.O, més que no pas l’altre, em pot arribar a fer dubtar que en Clint tingui aquests més que sobrats coneixements musicals, una utilització de l’orquestra de autèntic professional que denota uns nivells brutals !!, de veritat !!. Però he de dir que veient la seva trajectòria sempre “in Crescendo” com a director, no posaria les mans al foc ni m’hi jugaria res de res per a comprovar la certesa de l’autoria d’aquesta i altres que signa amb el seu nom. És terrible tenir la imatge de “El Manco” o “El Bueno” al teu cap i tenir que associar-ho inexorablement a aquesta música, probablement injust però certament terrible...música tranquil•la, pausada, jazzística, per acompanyar i gaudir....Com a bon pare, a més a més, hi afegeix dos temes “Cosmo” i “Black Emerald Blues” del seu fill Kyle Eastwood.
En qualsevol cas, unes B.S.O altament recomanables per algun “malalt” de Clint Eastwood i de la bona música ( estranyament desapareguda...”!Que Barbaridad¡”) que jo em conec, i a qui dedico aquest post amb tot el meu cor .

27 comentaris:

ddriver ha dit...

collons great sorprise man

Lula ha dit...

Beno...
Veig que la primavera ens afecta a tots d'una manera o altra.

Besotes!

Striper ha dit...

Ufff qui actor,dels durs.

Brian Syrup ha dit...

Gran regal, amic de l´ànima, el que ens ha fet a tots amb aquest post, senyor Orb. Ha aconseguit vostè, fer vessar llàgrimes per les meves galtes de la mateixa manera que les vaig vessar l´any 92, tot escoltant el tranquil (al principi) piano de "Claudia´s Theme" amb els crèdits de la pel.lícula amb la imatge final del senyor William Munny amb la silueta de la casa i l´arbre familiar en una posta de sol de perdedors. No afegiré gaire més, tot i que no puc evitar fer algun comentari.

- M´agrada que pràcticament no hagi comentat res de "Paint your Wagon", ni de l´exquisit i golfo "Gold Fever", el que hem fa pensar que ens estarà preparant un bon treballet de la peli. El públic ho demana; han estat, ja, unes quantes referències les que s´han fet.
- Ja sabem que no és vostè el primer aficionat al jazz, però, donat el PERSONATGE en qüestió, permetim aprofundir una mica (ho ha comentat molt de passada). Són moltes i continuades les seves referències a aquest estil en la immaculada filmografia del senyor Callaghan (tret de "Pink Cadillac", és clar); per això li recomano un doble Cd anomenat "Eastwood After Hours: live at Carnegie Hall", en el que esmicola un gran recull de temes propis i no propis de les seves pel.lícules, tot coordinat pel seu admirat Lennie Niehaus. Malauradament "Mystic River" va ser uns anys més tard.
-Finalment, he estranyat un comentari de "Honky tonk man", juntament amb "Bird" les dues pel.lícules estrictament de temàtica musical del nostre personatge. Particularment, segons el meu criteri, la primera no ha estat valorada justament en tots els sentits; bé després de l´èxit de "Unforgiven" els listillos de torn es van omplir la bocassa d´allò que es va fastigosament dir, western crepuscular, la maduresa del director, etc, etc... (justament els mateixos que abans l´havien titllat de fatxenda, hieràtic, inespressiu,...) i es van dignar a passar-la per TV2 a la 1 de la matinada...

Una abraçada

Brian Syrup ha dit...

Tornant a llegir el seu post m´acabo d´adonar d´un fet que potser vostè desconeixia... he llegit Lalo Schifrin i he pensat: "aquest nom em sona molt" i és clar! qué bárbaro! és l´autor de la música de "Dirty Harry"!!! la cançó central mai no ha sortit a cap recopilatori de músiques ni bandes sonores (que jo sàpiga) però ES BESTIAL!

Orbison ha dit...

@Ddriver
A big Boy too...

@Lula
La sang altera...
Petonassos.

@Striper
I dels bons...

@ Syrup

Vostè aquí pot comentar EL QUE LI DONI LA GANA.
-Prenc nota del doble cd, si es que es pot trobar...
-De "Pint your Wagon" certament no he volgut anomenar-la, malgrat ell hi canta i be m'ho rservo, coses de la estrategia..., vull deixar-lo apart, de moment....Tambè és cert que fa més d'actor que no pas de compositor o de music i, que per altre part vosté comenta molt encertadament si fa a "Bird", i en un altre estil a "Honky tonk Man" que no, no he volgut comentar...

Centrar la obra musical o comentar-la en general una per una és extensissim i m'he volgut centrar amb "Mystic River" perqué ( fora de TOTA "Unforgiven" que trobo ESTELAR DE DALT A BAIX !!! ) és potser la que més m'ha impactat del que he sentit últimament...coses.
- La torna a clavar amb lo de Lalo Schifrin i " Dirty Harry", si és ell, i aquella "musiqueta" no me la puc treure del cap per meravellosa i especial...( i de col·leccionista, perqué a les "botiguetes" no es troba...)...de Lalo, però, em quedo amb la de "Bullit" per mi, Magnífica, Magnifica, MAGNÍFICA !!!.
Crec, molt sincerament, que a la gent que tant el critica és simplement pel fet que els hi reventa que un cow-boy per el que es tenia, ara faci de tot i be.En qualsevol cas...paraules al buit.

Un post sobre "Paint your Wagon" diu ?, en te alguna dubte ?...paciencia, paciencia, bon amic

Anna, la Fdez. O. ha dit...

A mi també m'ha sorprès descobrir aquesta faceta de Clint Eastwood.

El "paio" ha estat sempre un "home dur" a la pantalla i veure'l, anys després, darrera la càmara i descobrir el grau de sensibilitat dels seus treballs,sorpren però, per què no creure que també la música és un art que el fascina ??? ... Perquè el que em sorprendria , per la seva serietat professional, és que signes obra d'un altre autor . No el veig d'aquest "pal".

Brian Syrup ha dit...

@ Anna

Una anàlisi una mica rigurosa de la filmografia del senyor Eastwood permet veure que de ben jovenet ha tingut i mostrat una alta dosi de sensibilitat i emotivitat, inclús aquelles per les quals va ser encasellat. Hi ha un munt d´exemples; però crec que ara no toca. Una altra cosa és que el gran públic no hagi volgut aprofundir i tan sols se l´hagi reconegut després dels Oscars.
D´altra banda crec que el senyor Orb en cap moment no ha posat en dubte l´autoria de les composacions; ans al contrari, el seu gir és una lloança en tota regla.

Anna,la Fdez.O. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anna,la Fdez.O. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anna,la Fdez.O. ha dit...

Francament , Brian, crec que la lectura de girs no és pas el teu fort perquè no he malentès, en cap moment, la intenció del text del teu amic...:-I

I sí , sóc del gran públic que he considerat a Clint Eastwood, de sempre, un gran actor , amb o sense Oscars ,...i , per cert, és veritat que ara i aquí no toca repasar la seva filmografia perquè si ho vols fer, crea el teu propi blog i alli t'hi esplaies.

Orbison, gràcies per continuar compartint amb nosaltres la teva megamelomania ! :-)

Incult musical (entre altres) ha dit...

Voldria començar amb un crit de guerra

QUE BURRO

Aaaaaaaaaaahhhhh, Clint

Sr. ..... veig que per fi es fa justicia.
Per cert que el western és més que una vessant del cinema , es per si sol una filosofia i en Clint el seu rostre més emblemàtic amb permís de Lee Marvin i altres monstres.

El sr. mataocells té bon gust , Paint Your wagon (La leyenda de la ciudad sin nombre)

Brian Syrup ha dit...

Lamnento que el meu comentari l´hagi molestat, Anna; no entenc ben bé el motiu, ja que la meva reflexió no era en cap cas una crítica a la seva primera resposta i evidentment no volia ser ofensiva. O potser li ha molestat que em dirigeixi directament a vostè. En qualsevol, és el problema de vostè, no el meu. I finalment, acabo per part meva amb el següent amb sa senyoria. Miri, el dia que vulgui fer un blog el faré, ara mateix no el faig perqué no em surt dels collons i mentrestant aniré comentant en aquest el que m´agradi, sempre que l´administrador així ho permeti. Fins sempre.

Quan es farà justícia amb vostè, Inculte de la vida?

Lula ha dit...

Ostis!
Sang i fetge!!!!

Orbison ha dit...

@ Syrup

Eps, eps, eps...pau, pau pau, home senyor, aquí es pot comentar el que sigui, ben llegit trobo un xic desproporcionada i tosca la seva resposta,tot i que jo tampoc hi veig cap ofensa per cap part, ja ho sap...en qualsevol cas respectaré el seu comentari tot i no estar-hi gaire d'acord i, en tot cas son les apreciacions i interpretacions personals que cada un hi fa. Totes respectables.La diversitat de opinions també és benvinguda sempre, tot i que repeteixo, sota el meu punt de vista, més que diversitat hi veig complicitat, pero bueno...

Vaaaaaa fes un Blog Valeeeent, vaaaaaaa...parla de serps, parla de serps !!!

@Lula

Posa ordre !!!, se't necesita...has vist el que fa la primavera ?, no és maravellós ?

Orbison ha dit...

@ Anna
Certament estic amb tu en el que dius, em sorprendria sobremanera que "falsifiqués" la autoria dels treballs musicals, cercant he descobert que està més que qualificat per a compondre música a més de que, si ha tocat en el 2Carnigie Hall de New York" doncs, home !!! t'asseguro que allà no hi toca qualsevol...aquestes dades aporten encara més raó a les teves paraules i esborren les meves sospites sens dubte...que maco és Internet !!

Orbison ha dit...

@ Incult musical

Aixó, aixó: JUSTICIA !!!!.
Envés de pendre tantes pastilletes de colorins diversos ( o a més a més de..), hauria de passar-se més per aquí HOMBREEEE!!!!; les seves valoracions i paraules son com una rosa en mig del desert; rar i inusual, però sempre agraït a la vista.
Ja ha comprat el palmó ?
Silver Surfer és addicte a la Guinnes ?
Spiderman va a misa de dotze ?.
Aquestes festes, quant em "Unfli" de Guinnes ( tot cel·lebrant la resurecció i tal i qual...) brindarè per vostè, ja ho sap....!!

Lula ha dit...

Orbison... no diguis que se'm necessita, siusplaaaaaaaau!!

Ja saps on soc, només xiula... ;)

Eli ha dit...

Si que és gran aquest... i tant que ho és!!!
És molt bo, i a mi m'agrada molt!!!

Brian Syrup ha dit...

Orb, quí ho tens, bocamoll...

http://www.flickr.com/photos/15432999@N08/

Clint ha dit...

He llegit varies vegades el post i els comentaris...què puc dir jo si fins i tot em va agradar "pink cadillac".

No sóc pas neutral en aquest cas, però és que cada cosa que fa és un punt millor que l'anterior.

Un gran post, com sempre!

danichan ha dit...

No sé si ve al cas, ja que estava parlant de genials compositors de bandes sonores, ja que ha esmentat a Maurice Jarre, també estaria bé esmentar, o millor encara, dedicar un post sobre GIORGIO MORODER. Salut company!

kunetero ha dit...

De donde habra salido ese? Lo mejor que se puede hacer es ignorarle, yo desde luego propaganda gratuita no le voy a hacer.

Un saludo desde Donosti! Adeu!

Eva ha dit...

ufff el clint...vaya tio, no el trago, no puc amb ell!

Señó.Cherinola ha dit...

quim Isbút, marededéusañó, busté va veura "cometiédon dos edróres"?

aquesta panicula del espajeti véster me racotde i molt anals sañós diractius del nostra atimat fumbol clum basalona. ja vurà ja, aqui acabarem com a les panicules del "jarri el sósio" am una marnum del cuaremta y simco i futén tirus pel bàrrio "las códtes" els húnos contra los hótros.

Maria Jesús ha dit...

Clint Eastwood és un dels meus actors favorits. Pasar pel teu espai és un plaer perquè està molt ben estructurat i tractes cada article amb molta cura, detall i professionalitat

Metamorfosi ha dit...

M'encanta en Clint en tots els sentits (i una mica més enllà, però això no ho diré gaire alt, que ja ho tinc prohibit... per mi mateixa).

Xiquet, quin gran post!

Petons!