24 de març 2008

"Flaco" Jiménez

De musics erudits en instruments com la guitarra, la bateria, el baix o de grans veus el panorama musical n’està ple i n’hi ha de tots els gustos i colors. Parlar d’aquest personatge en realitat és ben fàcil, una brutal i extensíssima discografia avalen a “Flaco” Jiménez ( Leonardo Jiménez ) com un dels grans i casi únic erudit en ....el acordió !!!.

De pare també acordionista ( Santiago Jiménez )ja de ben petit, als nou anys, havia adoptat les maneres i l’art d’aquest estrany instrument. “Flaco” és, sobretot, un fusionador d’estils; el tex-mex ( abreviatura de Texas i Mèxic ) és una barreja de la música tradicional mexicana, ranxeres, però també polkas, huapangos, corridos, charreadas, jarochos, havaneres, boleros i vals; doncs la música mexicana també ha begut de Gardel, Sosa i similars. El fet de tocar física i musicalment amb les corrents americanes i un profund coneixement de la musica tradicional i familiar, va fer que en “Flaco” fusionés aquest dos ritmes convertint-se amb el “Rei” del Tex-Mex.

Vull anotar, però, que sota el meu criteri ( i el seu ) va ser un jove i agosarat Ricardo Valenzuela ( Ritchie Valens )i la seva guitarra en aquest cas ,el primer en barrejar aquest dos ritmes i temes més que sonats com el “La Bamba” o “Come on let’s go” en donen fe. Una mort tràgica i prematura varen finiquitar definitivament aquest camí.

FlacoJiménez ha format i integrat durant la seva ( encara ) llarga carrera innumerables grups, potser el de “Texas Tornados” és el més famós, però també “Los Caminantes” o “Los Super Seven”. Però és en solitari on la seva personalitat i la seva música es desenvolupen millor, això igualment no treu que el seu acordió hagi estat sol•licitat per una filera d’artistes interminable, des de Sabina fins els mateixos Rolling Stones ( al 1994 per el seu Voodoo Lounge ), passant per Ry Cooder ( que el va incitar a cantar, doncs al principi tant sols era música instrumental la seva), Carlos Santana, Emmylou Harris, Bryant Ferry, Javier Vargas, Dwight Yoakam, Los Lobos , i molts més.

A la nostra ciutat hi ha tocat diverses vegades, tot i tenir-hi un públic fidel i assidu dels seus concerts ( Recentment ha presentat el seu últim treball “Sleepytown” ), els anuncis o promocions del les seves actuacions passen molt desapercebuts, màrqueting....suposo.

El que realment es fa difícil és escollir els temes que us poso per escoltar, he volgut obviar temes utilitzats per a publicitat ( “ Maria Cristina me quiere gobernar, y yo le sigo, le sigo la corriente...”) o per a musicar una deplorable sèrie televisiva protagonitzada per un ser anomenat Chuck Norris ( Walker Texas Rangers ) “Contigo no más”.

He volgut centrar-me en temes que , com casi sempre , em toquen la la màquina de bombejar sensacions...“La Tumba será el final” un bolero magnífic, “Lucerito” una ranxera, “Eres un Encanto” o “El Puente Roto” ( aquesta a duo amb Linda Ronstadt) i “Borracho #1”, casi totes en estat escollides perquè les seves lletres son simples veritats i obvietats com a temples, que sovint per aquest condicionant passen fugaçment per els nostres pensaments, i acompanyades d’unes rítmiques melodies al acordió (entre altres ) les elevem sovint a cotes de saviesa popular. Lletres i música etílica, de desamors i ruptures, cantades amb gracia i ironia.

FlacoJiménez és un grandíssim desconegut que ha guanyat 5 Grammys...coses !.

11 comentaris:

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Uiii!!! Si avui sóc la primeeeee!!!:-)

Lletres senzilles, tendres i populars !!!...com l'acordió que jo sempre l'associo a cançons d'envelat i festes de carrer.

La veritat és que no sé perquè hi ha estils de música i instruments que sembla que estan condemnats a quedar en un segon plà ,...com és el cas d'aquest bon home , ... amb grammies , i tot !!!

Lula ha dit...

Deu del Cel!!!
Amb la setmana passada no n'hi havia prou?!?!?
Sr. Orbison, la moqueta no es fuma!!!

Ja, ja, jaaa.

Aquesta música, no puc pas dir que no m'agradi, però vaja, no és el que jo em posaria tranquilament a casa o diguessim 'a palo seco'.
Per mi té reminiscències de festes d'estiu, calor, faldilles que volen, margaritas (what else?), abraçades i ballar i ballar fins rodolar horitzontalment....
I riure, riure molt, encara que les letres siguin esfereidores i tremendes.

Buff, he passat massa fred aquesta Setmana Santa!
Vosté sembla que no...

Petons amb enveja!

Striper ha dit...

Jo escoltat alguna cosa i m'agrada, popular i sencill.

Maria Jesús ha dit...

És curiós com persones desconegudes poden arribar a guanyar tants premis i continuar desconegudes. Salutacions

danichan ha dit...

se t'ha de reconèixer que ben poca gent tindrà uns gustos tan variats com els que deus tindre tu. Bé, de gustos variats tots els podem tenir, però que tinguem, alhora, tant de coneixement sobre estils de musica tan i tan diferents, això deu costar més de trobar. Perquè tan aviat ets capaç de fer un gran article sobre rock'n'roll dels 50 com un altre com aquest, que és tan diferent en TOT. Felicitats per això. Pel que fa a aquesta música, no opino, perquè la desconec del tot. Però et deixaré una recomanació, aviam si tens "pebrots" d'escoltar la WENDY SULCA (busca-ho al youtube). Salut!

Orbison ha dit...

@ Anna
Bona associació Anna, bona. Pensa que sovint "el primer pla" no sempre esta vinculat a qualitat. Per a mi aquest home és de primera qualitat !

@Lula
He passat molt fred però m'agradat passar-lo i si, ballar i riure, passar-ho be fins a rodolar...

Depén del que sigui la moqueta....

@Striper
La senzillessa del bon gust, si senyor !!!

@Maria Jesús
Si noia !!, curiós i injust moltes vegades.

@Danichan
Pensa que quant soc davant l'ordinador ( moltes hores al dia sovint ) paro d'escriure quant es para la música, és matemàtic.
No et càpiga cap dubte que la cercarè i l'escoltarè la teva recomanació, que a més a més desconeg...
Jo sóc un classic ( musicalment parlant ) però MAI descartaria res per a sentir. Agradar m'agrada CASI tot. Aixó si Rock & Roll Forever !!!.

Eva ha dit...

es curiós per que no hi ha massa músics que toquin l'acordió, jo ara mateix només conec el cantant de dusminguet (ara la troba kung-fu)

Brian Syrup ha dit...

Hauria d´haver parlat més extensament de les preferències d´aquest senyor, un perfecte desconegut per a mi; a part de tocar "Los Pajaritos", ha parlat de resquitllada de certes aficions etíliques. Jose Cuervo potser? Fa la pinta...

Esta vostè enganxat a unes coses!!!

Señó.Cherinola ha dit...

pues sàpiga busté que no tengo el plaser de conoser al flaco este, honbre, eso si, si me pregumta por el flaco mi nóttil u el flaco jO JAN, homen anaquestos si m´els los conósco de manera más general. i tan

por sierto

este no sirie familia del curro iméne, gran bandulé i milló actó de sine?

Orbison ha dit...

@Eva
Tens raó, no és gens fàcil dominar aquest instrument i, es clar, no està de moda !!.

@ Sr. Syrup
No va vostè desencaminat, és un grandíssim bebedor de cervessa, i un grandíssim pare de familia, te 11 fills, si adopten les seves aficions, ja pot fer concerts i gires ja....
de vegades, anyoro al Sr: Cuervo...

@ Cheri
BOOOooonaaa !!, és música de festa i CHERInola...exàctament . Res a veure amb la família del Algorrobo, estudiante y demés....

ddriver ha dit...

Guiiiiiiiiiiiinesssssssss
guiiiiiiiiiiiiiiiines
guiiiiiiiiiiiiiiines
cuantes?jaja ei en serio, serietat home,deixa la guines,amb la bona musica que em decobert a aquet bloc...encara sempre tinc un cd de Koko Taylor into my cab en honor a tu,si us plau!!cafe i sal