29 de març 2008

Traditional or Popular Music....Doesn't Matter !!

Si ja és curiosa la imatge que a cada un de nosaltres ens ve al cap quant parlem de Rock & Roll, més curiosa és quant parlem de Musica Tradicional o popular. Això, vinculat a la nostra terra, vindria a ser quelcom com parlar de la meva estimada Sardana, però seria injust no pensar que tota terra te el seu so, les seves arrels musicals...
Així doncs; de on ve aquesta meravellosa fusió musical anomenada Rock & Roll ?, o millor dit: Que sonava abans ?, doncs, com a totes les terres, música territorial, música popular, música d’arrels. També, igualment, derivada de la fusió de altres músiques d’arreu el mon que varen exportar la multitud d’immigrants al llarg de la història, i així, anar tirant del mateix...

De igual forma és trist veure com mentre la evolució musical dels Estats Units sempre ha estat influenciada per la SEVA música popular, amb matisos, alteracions, modificacions o arranjaments, sempre ha evolucionat a partir d’una música pròpia; a la nostra terra és difícil identificar qualsevol de la multitud de grups ( famosos o no ) nous, o de la última dècada ( o la antepenúltima ) amb resquícies o arrels de Sardana ( exceptuaré aquí a uns “Titani” més que recomanables...), i a un forà, si no se li explica fil parranda, difícilment sabrà que aquí hi tenim un ball i una música, la sardana, que ens identifica com a poble. Més trist encara veure com les subvencions del nostre “estimat” govern ( Català !!! ) no van per aquest camí, i així, senyores i senyors també es finiquita i desapareix una cultura, per cert, mil•lenària.

Escolteu amb detall les cançons que us penjo; podreu veure i denotar clars vincles amb el Country més pur. El Bluegrass de Joe Maphis ja va ser tota una referència per a artistes Country , el seu domini del banjo, el ritme i la festa a “Old Black Mountain Saturday Night” us farà moure els peus. La dolçor, cadència i melodia de Jim & Jesse a una popular “ Colorado Calling me” o una perfecte i rítmica harmonia vocal dels The Bluegrass Cardinals i el seu “Sailing for Glory” us deixarà clar que hi ha vida abans del Rock & Roll i, si més no, descobrireu quant ric i ple està de matisos i arrels vinculades a la música popular americana.
El Cajun, També música popular americana, vinculada a la zona de Louisiana entre altres i provinent de terres europees, té la seva pròpia cultura, llengua ( semblant al Francès ) i gastronomia ( us recorda a alguna altre terra ? ), de grups Cajuns ni ha un fotimer ( com de la nostra Occitània ), jo els que tinc més a ma son Beausoleil i Bruce Daigrepoint, però son aquest primers i la seva cançó “La Danse de la Vie” ( que també dona nom a un dels seus àlbums ) la que us vull penjar i es clar, prepareu els vostres peus, és vida el que sona....

No volia acabar sense anomenar el Jazz....el jazz ?, si, el que aquí diem música dixie o dixieland és el jazz d’allà. El Jazz ( o Dixie, com voleu ) és encara més antic, pur, arrelat i popular que tots els altres, o si ho preferiu, no hi te res d’envejar dels altres; i de nou us poden venir al cap multitud de referències d’aquest estil ( Duke Ellington potser ? ) , certament el Dixie va “néixer” a les terres de New Orleans, dels esclaus del cotó d’aquelles èpoques esclavistes que sortien a pelis i series com “Kunta Kinte”, doncs d’allà. Però tal és i era la seva vinculació que es va anant propagant per tot el territori i molts estats i terres distants de New Orleans la adoptaren ( Com si a la “Feria de abril” de Sevilla...o de Cornellà.. hi sentíssim Sardanes a tort i a dret, perquè us feu una idea...us ho imagineu ?...) i de totes les bones bandes especialistes en Dixie, vull destacar a Eddie Condon ( de Chicago, no de New Orleans !!!! )i el seu BRUTAL, BRUTAL, BRUTAL “Jazz me Blues” que us deixo en format Youtube perquè gaudiu de la classe, estil, posat, tècnica, “divertimento”, algaravia, diàlegs i discussions de saxo, trompeta, bateria i demés que aquesta colla de “joves” amics eren capaços de fer. Us sonarà, als més antics, a aquella melodia que sonava a les retransmissions de futbol en blanc i negre per Tv1 els dissabtes a la tarda. Als més joves, gaudiu-vos-ho, es una joia de document visual i sonor. música d’arrels: Aprendrem algun dia ?...

11 comentaris:

ddriver ha dit...

no em funciona be aixo avui,no puc sentir la musica

merike ha dit...

Molt estrany, abraçades

Striper ha dit...

Realment m'he perdut una mica i no he pogut escoltar la musica, pero collons es un post molt currat.

Brian Syrup ha dit...

Senyor Orb:

-M´ha agradat que hagi parlat de Kunta Kinte; torna a les arrels?
-No ha parlat del indis; que no són cultura americana?
-La cançó del futbol a Tv1 els diumenges (no els dissabtes) als anys setanta es diu "South Rampart Street Parade". La hi puc proporcionar en vinil. Cortesia dels senyors Jackie Charlton i Cascarino.

Orbison ha dit...

@Ddriver i Striper
Caram, doncs no se que dir-vos, jo si que la puc sentir...

@merike
be, parlo de la músicaque m'agrada i en català, ojalà jo poguès parlar el finès i l'occità, no ho descarto però...

@Syrup

Senyor !!!, te vostè tota la raò, ha estat una relliscada però no feta a posta, jo SI que la relacionava fins que , obviament, he escoltat "South Rampart Street Parade", que és quant deprès d'un profund I nostàlgic: "OSTIAAAAAA", he recordat i obert els ulls, si era la que diu vostè.
No se que dir-li, plegar-me als seus peus.
Lo dels dissabtes envès dels diumenges és sens dubte producte de la meva senil memoria futbolística, i ja sap que en aixó , a vostè, no li discutirè mai. Gracies per l'apunt, de veritat.
Estès ja totalment als seus peus !!!

Lula ha dit...

Oooooohhhhhhhhh!!!!!!

Bentrobat de nou el millor Sr. Orbison!!!!

Post de 19 sobre 10.
Millor no li dic com m'he quedat. ;)

Adoro tot el que ha posat, el country més pur, el dixie, el cajún... per mi molt més propers que les sardanes (cridem tots : sacrilegi!) i també molt més que música més actual (technos, raps...)

Al seus peus
No sé quina mena de petons s'escauen... mmmm



Per cert... això no s'actualitzava els diumenges?

Brian Syrup ha dit...

Aqui deixo l´enllaç pels que no el recordin...

"South Rampart Street Parade"

http://www.youtube.com/watch?v=lHDFBLyYG3E

Anna, la Fdez. O. ha dit...

De música tradicional, no hi enten gaire , però sí que recordo aquells vespres que ens apropavem a la Plaça Sant Felip Neri per ballar -les totes !!! Ens ho passavem de "P.M."!!! Ara no em pregunteu ni titols ni autors !!! :-) Per això, ja tenim el nostre estimat melòman que se les sap , quasi bé , totes !!!... o totes ???!!!

Per cert, la portada del LP és prou curiosa també !!! :-)

Emili ha dit...

fa anys que no escolto cap disc de música tradicional Orbi, i això que arreplego quan tinc temps cap a la biblio del poble

per exemple, mira el que ara et diré; la de la font del gat, és una música senzilleta que inspira i dona moltes ideies al respecte del que és nostra societat, sembla d´una lletra molt simple però fixa-t´hi

salut

Orbison ha dit...

@Lula
És que vaig venir de Madrid amb ganes de teclejar..
La música popular de arreu és brutalment riquíssima, inclòs la nostra, es clar !!.
A mi la Sardana m'emociona 100 x 100.....coses !!
Petons populars o Tradicionals !!

@ Syrup
És el primer que vaig fer...

@Anna
Eps !!, que la portada està fet, precissament, amb la intenció del teu anàlisis, de fet en podria haver posat alguna altre , però em vaig recordar de tu quant la vaig veure, i vaig dir: Zas !!, aquesta !!!

@Emili
EXACTAMENT !!!, tu ho has dit, és un clar exemple de música popular ( i ancestral ), aquí volia anar a parar, nosaltres tenim una base de cançons populars IMPRESIONANT, sovint sembla que ens avergonyim d'aquestes cançons que ja cantaven els nostres avis !!!, i amb el temps s'han fet amagar ( voluntaria o involuntariament ) com si fos quelcom que no volem que es sàpiga. La Sardana és el més clar exemple. Música tant antiga, popular i sentimental com ella no hi ha. Però sembla ser que dir que t'agrada la Sardana està un xic mal vist, i la veritat no ho entendré mai. Renunciar als orígens d'aquesta manera em produeix alergia !!!, com el Costumari Català, d'on s'han tret innumerables cançons populars ( del camp, dels pagesos, dels ports, etc.. ), ara, si no llegeixes "la catedral del Mar" o similars ets un don nadie...i la veritat és que per a mi és ben be al revés....però be, quedarà entre tu i jo...eh?

Lula ha dit...

ORBIIIIIII


on ets quan més et necessito!!!?!?!?!