12 d’abril 2008

La Televisió: Dibuixos Animats

Seria imperdonable per part meva, en aquest blog, no parlar de la televisió i la música com a barreja que, sense cap dubte, també m’ha influenciat des de ben petit. Jo soc dels que abans vaig sentir la tele que no pas un disc, i per la meva edat, dels que recordo amb nostàlgia uns dibuixos animats més que altres, i malgrat no hi entenia ( encara ) gaire de música i melodies, si que en puc i vull recordar ( i ara refrescar ) unes més que altres...
Així, encara hi tinc al cap La tonada de “Un globo, Dos globos, Tres globos” ( també els vareu intentar contar ?) amb una postissa Maria Luisa Seco ( però seco, seco...eh? ), a “La Familia Telerin” donant-me la bona nit i inclòs un més proper “Casimiro” fent el mateix, imposicions de uns dibuixos animats que ajudaven als pares a fer anar a dormir a la entremaliada canalla....o no...
Abans que tot això passés, els dissabtes a la tarda la TVE (jo es que soc dels de TVE i UHF en blanc i negre... Tv3 i altres no existien encara, bàsicament...), durant uns quants anys emetien aquelles series que ens tenien literalment enganxats a la taula, els “Heidi”, “Marco”, “La Abeja Maya” i sobretot “Mazinger Z” eren unes melodies que al sentir-les ens feien corre cap el menjador ( de nou una preuada ajuda als pares per a fer seure als seus fills a taula sense casi ni examinar el plat...). La qualitat més que dubtable i molt lacrimògena en alguns casos d’aquests programes, llavors ( i ara ) ens eren igual, entretenien i, en el meu i potser altre cas, més que la trama de torn que també..., ens quedàvem amb la melodia d’aquelles i unes posteriors “Banner y Flappy”, una marxosa “Belfi y Lilibit” o la (aquesta si) lacrimògena “Jacky Y Nuca” ( Vagabundo ??..un osito ??). Seria injust que ara, amb el pas del temps, no els hi fes un merescut homenatge.
Els dissabtes, també, a mitja tarda sovint ens delectàvem amb altres capítols de no menys mítiques melodies ( i series, es clar ) com “Ulises 31” amb un pròleg intensíssim que el meu germà i jo encara ens sabem de memòria, “Dragones y Mazmorras” i “Comando G” amb aquelles cançons dels odiats Parchís; i de nou i sobretot un “Erasé una vez el Hombre” amb una estudiada i simpàtica melodia o un “David, el Gnomo” que jo encara canto de tant en quant. Altres que ja no arribo a situar, però que musicalment em varen marcar, eren “La Vuelta al Mundo de Willy Fog” de nou una melodia treballada ( la de la presentació i el final ), casi innovadora amb onomatopeies i canvis d’accent, una “Don Quijote de la Mancha” que malgrat reconèixer no em mirava molt sovint, si que em tenia captivada la seva música coral, tot i dir que la veu del nen amb recordava a un també odiat ( i molt ) Joselito; “D’Artagnan y los Tres Mosqueperros” –Sempre m’ha fet riure aquest títol- era una altre d’aquelles que, juntament amb la gosseta Julieta, em tenien captivat. També hi havia títols que, malgrat no m’atreien gens, hi recordo les seves melodies, un tal “Lagarto Juancho” que paradoxalment crec que era la música més elaborada de totes i els inefables “Los Picapiedra”, una sensacional música i que malgrat ser sosos si que me’ls mirava.
Òbviament tota aquesta parafernàlia de dibuixos animats s’enfonsava en el més profund dels oblits quant per la antiga tele de casa, sentia la melodia de la Warner Bross: El Pato Lucas, El més que entranyable Gat Silvester, el Gallo Claudio, Bugs Bunny, em tenien completament enganxat, allò si que eren dibuixos animats !!!. Els Cartoons i la Universal Pictures eren els altres que per sota d’aquells també em tenien més que enganxat; aquelles tonades de “El Pájaro Loco” i “Super-Raton” , i es que aquell missatge final de:...Y no olviden Supervitaminarse y mineralizarse..!! jo era dels que m’ho creia, hi havia que alimentar-se senyors !!!. Sento dir que per a mi aquests dibuixos sobrepassen per estima i records, a totes les “novetats” posteriors que van anar sorgint amb el permís del Club Super 3 i en Tomàtic, tot i remarcar que “Bola de Drag Z” ( les dues versions ), “Els Bobobops” i una esplèndida i màgica "Musculman" eren unes melodies de lo més notable...

No voldria acabar aquest primer repàs televisiu sense fer dos apunts: De “Barrio Sésamo” un híbrid, em va quedar i molt el “Maná, Maná”, simplement insuperable i la més que mítica i molt estimada ( melodia i dibuixos ) “El Show de La Pantera Rosa”, que se’ns presentava amb dos cançons i formats diferents; el primer, el que jo més recordo i el típic amb el tema que Henry Mancini va fer més famós.

That’s All Folks ?....”Aún hay más”....!!!

20 comentaris:

Striper ha dit...

Records i mes records tu ets de la epoca de la familia telerin?

El veí de dalt ha dit...

Osti, Orbsion; has fet un repàs a la nostra vida sentimental en música de televisió! Quins records! Tu et dediques això, oi?

Eva ha dit...

jo sóc de la generació super3, com molava! les cançons ed bola de drac eren "lo más"!!! de fet, crec recordar que tinc una cina per casa amb cançons del super 3 XD

fidelon ha dit...

Una alfombra, les joguines escampades per terra, l'escalfor de l'estufa i els nostres dibuixos animats favorits...¿Tornarem alguna vegada a ser tan feliços? Ja m'autoconteste jo mateix: no. Però tenim l'oportunitat de fer que els nostres fills ho siguen. No m'agradaria desaprofitar-la.

Gràcies, Mr.Orbison.

Emili ha dit...

a mi m´agradaven els autos-locos i no vegis com, Orbi

Lula ha dit...

JOPEEEEEEEETA!!!!
Estic intentant sortir de la meva crisis d'ancianitat i em surts amb això!
Almenys podies haver citat algú que no conegués, per poder pensar, ui, jo encara no hi era.... Brrrrr

De totes maneres jo tb cantava molt feliç la cançó de la Bola de drac, i també la del Inuyasha, que te la recomano fervorosament.

Veig que hi ha una espècie de 'to be continued...' així que suposo que ens falten els pallassos de la tele i el programa aquell de clàssica.
Sispli, no t'oblidis de la bola de cristal, allò sí que era un programa amb respecte pel televident!!

Petonets retro!

danichan ha dit...

em sembla que sóc de la teva època també. Per mi, et deixes una melodia GENIAL d'uns dibuixos que van passar bastant desaparcebuts aquí, o això crec: BINIKI LA DRAGONA ROSA. Pots sentir la cançó en aquesta web: http://www.generiquestele.com/Biniky_le_dragon_rose

Eva ha dit...

ei, tens una sorpreseta al meu blog! jejeje

Keksi Fried Egg ha dit...

La canción de "un globo, dos globos, tres globos", manteniendo la misma letra, tuvo dos melodías. Sé que lo que acabo de decir es tremendo.

Por otra parte, yo todavía recuerdo "la casa del reloj" con Popi, Marta y Manzanillo (calabaza, muñeca, burrito), que también cantaban cosas:

"La pulsera de mi abuela
no es cuadrada ni nosequé
redonda es
redonda es
redonda es, redondá
redonda es."

Orbison ha dit...

@Striper
Si noi !!, home va estar en antena uns anyets...

@Vei de Dalt
Grans Records !!. Em dedico a intentar explicar-ho, tan sols !!

@Eva
Totalment d'acord, aquelles cançons eren molt bones, molt treballades, simpatiquísimes.
Ostres Eva cariño !!!, que no ho saps que encara em posso vermell amb aquestes cosetes que em dones !!!. Gracies Guapa !!!

@Fidelon
Una gran oportunitat basada en una gran experiència, jo aquells temps els recordo tan feliçment !!!

@Emili
Osti tu !!! jo amb los autos locos flipava amb els noms, recordo perfectament a en Pier No Doy Una y Patan, Penélope Glamour y el sensacional Mafio y sus muchachos. Mare de deu senyor, quina raó tens, quina bojeria de dibuixos !!!

@Lula
No hauries de tenir mai aquestes crisis, no tens perqué; en tot cas jo les soluciono ràpid....
No m'oblido, no, no....

@Danichan
Ostia !!, no se qui son, em sembla que et consultaré més sovint, ets un niu de sorpreses !!!. Potser son molt actuals, jo cada cop mirava menys la "Tele", i ara.....buf !!, lo que em costa....!!!

@Keksi
Menuda enciclopedia estás hecha....te iba a dar la bienvenida, pero resto postrado a tus pies indefinidamente...SE que también te acuerdas del Capitan Tan...por ejemplo...GRANDES !!!

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Mare meva , quin repàs més intensiu i extensiu !!! :-)

"Erase una vez el Hombre" m'encantava i què dir de "Maginzer Z" amb la frase mítica "Pechos fuera"...

Ara però , ara i aquí, hi trobo a faltar els encara més entranyables "pallosos de la tele" amb aquell crit de guerra "como estan ustedes?" i aquell ampli repertori de cançons !!! ...

Maria Jesús ha dit...

Roy: Ja saps quan m'agrada el teu blog. Llegir aquesta joia d'article m'ha fet recordar excel.lents records d'infància. David el Gnomo, Barrio Sésamo, Dragones i Mazmorras, etc... són sèries que mai oblidaré. Salutacions

Albert_stk ha dit...

Recordo tots aquests dibuixos excepte Belfy y Lilibit. Pe a mi els millors Abeja Maya, Banner y Flappy y sobretot Erase una vez el hombre. Molts moments agradables veient la tele.

Striper ha dit...

Pasa per casa meva.

Anònim ha dit...

La tele de casa, en blanc i negre, després d'estar engegada una estona, començava a fer el ruc. Amb un copet es posava bé. Quan els copets no servien el meu pare deia: "Són ells".
Mariano Medina
Filomatic
Cruzado Mágico, de Playtex
Tulipán Negro, Briseis, Paris
Kiko Leggard
La Clave
Fórmula 44
Veterano, es cosa de hombres.
Terra d'Escudella
Okal
Empanadillas La Cocinera
Amestoy
Franco habla a la nación
Españoles, Franco ha muerto

Jordi Pellpintada

Orbison ha dit...

@Anna
No adelantis aconteixemeeeeeeeents, no se t'escapa una, eh ?...

@Maria Jesús
Ho celebro, estava fet amb aquesta intenció....recordar.

@Albert
Jo estava molt enganxat a "Erase una vez el hombre..", era molt bona serie i a damunt didàctica..!!!

@Pirata Pellpintada
Sembla ser que vostè i jo teniem la mateixa tele, la meva anava fatal fins que la meva avia "manipulava" la antena, la pobre es quedava horas amb la ma a l'antena perque poguessim veure els nostres programes favorits, es clar que les antenas d'avui en dia ja no son el mateix..
Jo recordo perfectament el anunci de "Fa, el frescor de los mares"...buf ! que si el recordo...

PENELOPE ha dit...

y los hermanos malasombra???

somos malos malasombra
somos malos de verdad
somos como una espina
que no se puede sacar y mas malos que la quinaaaaa


Keksi...lo de marta, popy y manzanillo...me ha hecho saltar las lágrimas!

Lula ha dit...

BIEEEEEEEEEEEEEEEEN!!

Keksi, PE, a mi esos NO me suenan!!!

ole-ole

ddriver ha dit...

i quan s acabaven els dibuixos feien tarde de cine i despres començava el millor programa de musica mai fet a tv..Aplauso amb la mano marxosa de nachoooooooo,temps era temps

Miki ha dit...

Muy buen texto, sin duda!!

Pero imperdonables algunos descuidos k, por citar 2 k me han venido rápido a la cabeza, son una brutalísima tonadilla de LA ALDEA DEL ARCE. Quizás haya kien no se acuerde así de primeras, pero tal vez si digo akello de "sha-la-le-le, sha-la-lá!!" refreske alguna memoria. Por cierto, y corríjanme si me ekivoko, pero diría k esto fue una creación de Emilio Aragón.

Acabo de caer en otra mitikísima melodía, como era la de los FRAGUEL ROCK.

Pero sin duda alguna hay algo k me dice k la mejor de todas es akella de la k, por contra, y por desgracia, no conservo su recuerdo en mi memoria. O sea, k ni por asomo logro atisbar ni el más mínimo matiz k me pudiese remitir a dicha canción. Está missing de mi cerebro. Pero algo me dice k akella canción era muy buena. K cuando sonaba a mí me activaba todos los resortes que operan en mí para provocarme ese indefinible placer k experimento con la música. Sin más.

LES PANSES DE CALIFORNIA.

No consigo encontrar absolutamente nada. Sniff.

Salut!