27 d’abril 2008

La Televisió: "Made in U.S.A"

La trilogia dels records de infància no podia acabar sense aquelles series també mítiques que venien dels Estats Units, com a importació, i que malgrat alguns doblatges amb aquell castellà mexicà, i amb alguna que altre excepció, mantenia la música original de presentació.
Com en moltes altres coses, els americans, estan pel damunt o mes avantatjats en el tema de series i, òbviament, en el tema musical. Si ajuntem aquestes dues premisses ens trobem amb peces musicals de certa categoria...

Malgrat pel meu gust i inexorablement, sempre hi ha mediocritats arreu, també els americans aquí tenen capacitat per ser els millors. Series com "Orzowei" o "Sandokan" que no son exemples de obres mestres del gènere precisament, si que hi havia una “La casa de la Pradera” ( els primers passos de Michael Landon ? ), “S.W.A.T.”, la mítica “Hawai Fire -0”, una bastant soporífera “Con Ocho Basta” que sobrepassaven amb nota la mitjana musical. D’aquesta etapa primera hi vull destacar dos obres mestres del gènera ( Musical, que consti ) una “Greatest American Hero” que amb música de Joe Scarbury pasa per ser una més que entranyable B.S.O i una “Love Boat” (Vacaciones en el Mar) que musicalment, per a mi, restaven un xic per sobre del normal, no és que melodies com “Fame” o “Cheers” fossin dolentes o mediocres ( Deu me’n Guardi !!! ) es, simplement, per afinitat i simpatia que las destaco tan sols.

El denominador comú de les series que ens arribaven a casa nostra d’aquell gran país eren les series de detectius privats o policíaques, fora de la estimada “Bewitched” –Embrujada- ( jo estava més que enamorat de la bellíssima Elisabeth Montgomery) o un molt entranyable i semi-desconegut “Doctor Who” (Mítica B.S.O. ara magníficament actualitzada, gracies J !!!!), en el tema policíac, senyores i senyors, el ventall es fa prodigiosament enorme.

Recordo els “Banachek”(George Peppard), “McMillan y esposa” (Rock Hudson), “Colombo”(Peter Falk), “McCloud” (Dennis Weaver) que sota la mateixa melodia i aleatòriament ens passaven els diumenges a la tarda. No vull passar per alt un “Kojak”( Telly Savalas) “Cannon” “Las Calles de San Francisco”, “Mike Hammer”, “La mujer Policia” (brutal Angie Dickinson) o “Baretta” que no em despertaven musicalment massa curiositat, a més dels ja mítics “Starky & Hutch”, “Miami Vice” o “Chalie’s Angels”. Aquelles series estaven protagonitzades per actors de primer ordre i dubto que la seva música no fos més que meticulosament estudiada. Es segur, com sempre, que cauen de la llista altres que ara per ara no recordo...segur, tampoc pretenc ser exacte i si, més aviat, apropar els meus records ( músico-Televisius, en aquest cas ) als vostres, imagino, amb sort dispar...

No oblidaré MAI la melodia i sèrie d’una ja més propera “Magnum P.I” (Tom Selleck) que encara recordo, així com una música magistral de “Hill Streets Blues”, una més que simpàtica (la música) de “McGiver”, la tendre i dolça melodia de “St. Elsewhere” (A Cor Obert),una carinyosament mítica “A-Team” (El equipo A, George Peppard de nou ! ), una estrafolària però rítmica i curiosa “Fresh Prince” (cantada pel mateix Will Smith i amb un èxit espatarrant als U.S.A ) i una molt desconeguda “WKRP In Cincinnati” que a mi em tenia el cor robat, tant o més que un estrambòtic “Sheriff Lobo” i les seves genials i boixes “Desaventuras”....
Ja en tenia ganes de fer una trilogia, mira tu per on.
No serà la última, es clar....

16 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Hosti, tenim el mateix model de tele! A mi m'agradava el Banachek, perquè fins al final no se sabia la solució!

Striper ha dit...

Jo recordo tots aquest pero no recordes Furia, rin tin tin.

http://es.youtube.com/watch?v=TeKI-djHbe0

sancho ha dit...

eeeeeeeeeeeehhhhhhhhh
i la familia adams¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
qui no recorda la melodiaaaa
i batmaaaaaaan ... jolin

Lula ha dit...

He disfrutat molt amb la trilogia, tot i que m'he sentit més iaia que mai....

Jo era súper fan de Radio Cincinati (o com s'escrigui) i encara que ja més propera, jo tb destacaria 'els joves' que va passar a ser sèrie de la MTV i que incloia actuació musical en aquell caos surrealista, anàrquic, irreverent i políticament incorrectíssim.

I bé, de sèries, de música, ho sento però a mi em perd el Lynch així que ... revindico Twin Peaks!!!

Besotes surrealistes

Anna,la Fdez.O. ha dit...

N'hi ha tants per recordar que en perdrem el compte !!! ... Jo , de tots, ... no sabria amb quin quedar-me ...,però qui no recorda aquell " TJ al tejado" ... S.W.A.T. ..Per cert, jo era d'en "Luka" i , fins i tot, aquest va ser el nom de la meva primera mascota, un periquito verd molt intrèpit perquè .... , bé , aquesta és ja una altra història i no ve al cas !!! ... :-)

Red Pèrill ha dit...

Buah, casi totes les de l'últim paràgraf son genials... Magnum, Equipo-A, t'has deixat el coche fantástico! Laa de Ràdio Cincinnatti em molava molt, però era molt petit, casi no recordo res... Oh, i Lynch també... per supuest! Ai, Badalamenti!

Orbison ha dit...

@El Veí de Dalt
Je, je, em sembla que tots teniem la mateixa tele...

@Striper
Furia i Rin Tin Tin...!!! , ja sabia jo que em deixave alguna cosa...de totes formes les recordo més com a series que no com a música.

@Sancho
Ostras!!! home, jo recordo la melodia de les películes però no de les series, es que ets molt jove home !!!!

@Lula
MMMMMM...grandíssima els Joves !!! i lo que jo vaig aprendre amb ella.
M'agrada molt la teva obsesió amb Lynch, molt paralela a la meva amb Badalamenti.
Petonassos Sonors !!

@Anna
En Luka va fer alguna que altre peli de serie B, d'aquelles que no es soporta ni que no tinguis res a fer.
El meu periquito era Blau i es deia Paquera !!!

@Red Perill
A mi em xiflava Radio Cincinnati i la seva música, el Dj i la super secretaria. I ssi, m'he deixat el cotxe Fantàstico i a Kit !!...vaja !!.
Tu tambè ets de Badalamenti...eeeeeehhh ??. Ara t'escolto

PENELOPE ha dit...

Ieps, crec que tant Orzowei nara na na na nara na na...era una serie italiana...i potser Sandokan també...no em facis cas potser m'equivoco.

Dels dectetius, aquí en Pepe Da Rosa va fer una cançó infumable...on parlava de tos quatre i es quedava an Banachek,jajajajaja

Twin Peaks,la millor banda sonora...

Clint ha dit...

Molt bona tria! jajaja un crack fent llistes tu!

Jo també he llegit tot el post cantant el narananananranana de l' Orzowei! jajaja

Cristina ha dit...

Uauuuu quins records! Res no és igual avui en dia. Tant és així que gairebé no engego la tele. Prefereixo escoltar música, llegir o veure alguna pel.lícula.

danichan ha dit...

Els Joves és una sèrie Made in UK... aquí algú s'ha colat...
Parlant de la influència d'Anglaterra, espero que el teu proper post sigui sobre la tele Made in UK perquè segur que tens moltes melodies interessants pensades. Si vols t'ajudo a recordar-ne alguna...
Sobre melodies iankis, a mi me n'han agradat dues que no has mencionat: DEGRASSI JUNIOR HIGH (colegio degrassi), PARKER LEWIS i, molt més recentment, MALCOLM IN THE MIDDLE:

http://es.youtube.com/watch?v=-qogTcleQIQ

Perdona per allargar-me... aquests temes m'emocionen jejeje.

Lula ha dit...

Danichan... m'he colat jo, és que... no crec en les fronteres. Sorry!!

Orbi, Red, ... és que jo, abans de ser la Lula, era la TwinPeaks, però d'això fa moooolt moooolt de temps.

Besotes!

Orbison ha dit...

@Penelope
Si, certament no eren americanes, peró habia de posar-les. Tambè reivindicant Twin Picks....caram !!!

@Clint
Compte que el tigre de la Malasia no s'emprenyi !!!

@Cristina
Jo també prefereixo el que tu prefereixes....de veritat !

@Danichan
Quina raó tens, mira; el Parker Lewis no m'en perdia cap i no hi és perqué no hi vaig pensar, literalment se m'ha passat. dle Degrassi Junior ni el conec i de Malcom com a serie tampoc , peró el gurp que canta la seva melodia és THEY MIGHT BE GIANTS , grandíssim, enorme, brutal, catxondo, unic i molt molt desconegut per aquí del que ja vaig parlar ( Post ) el desembre del 2007.. M'agrada molt aquesta eleció teva , aquí et pots allargar fins l'eternitat si ho vols. Mai se'm pasaria pel cap censurar cap missatge per llarg, ni per res del mon. Em retrataria a mi i al meu concepte de llibertat fent-ho. Imaginat que si m'insultessis , tampoc ho censuraria !!!!...be, ara en serio, ni et preocupis per allargar-te, jo n'aprenc bastant dels teus coments, recordo encara a Wendy Sulca....la tinc gravada a la memoria...jajajaja. Sempre benvingut Danichan !

Brian Syrup ha dit...

Jo recordo perfectament la música i LLETRA de Sandokán:

Cuando sube la marea
Sandokán se la menea´
Se baja los pantalones
y se toca los cojones...

Tot en aquell castellà de l´època...


Disculpeu la grolleria.

ddriver ha dit...

ostres con ocho basta...i 3 en la carretera?tambe surtia leif garret!!!Sens dubte la millor musicalment parlant love boat

Orbison ha dit...

masashi2228@Syrup.
No te res de que disculpar-se, ERA la lletra original, el que passa és que com que era amb Italià o ves a saber no l'enteníem; fins que algú la va tradüir LITERALMENT !!!!

@Ddriver

Home jo em quedo amb la de "Gran Herore Americano" tot i que "Love Boat"....."Le va a la zaga..."