04 de maig 2008

The Ames Brothers

Si el novembre del 2007 ja parlava del posat de les escenes musicals i socials de la època pre-Rock & Roll ( una etiqueta que m’acabo de inventar ) en format femení ( The Chordettes ); els germans Vic, Gene, Ed i Joe Urik son un xic el mateix però en masculí.

Aquests fills de immigrants ucrainians varen començar la seva trajectòria musical, com a bons cristians, desprès d’acabar els estudis no pas abans. És el 1948 quant editen el seu primer treball “A Tree in a Meadow” junt a Mònica Lewis, però no serà fins el 1950 amb un sensacional single “Sentimental Me” i “Ragg Mopp” que els hi arriba el èxit, llavors s’inicia la ja famosa parafernàlia d’actuacions a Tv, concerts i gires constants, a part de la gravació de uns quants àlbums. Això els hi va durar fins aproximadament el 1957 quant el “Diable” i “Satanàs” comença a instal•lar-se en aquell país en format Rock & Roll, al 1959 ja estan considerats unes autèntiques relíquies i a partir del 1961 cada germà va a la seva amb diferent sort.

Les seves veus perfectes, treballades i sublims ens transporten al mon més romàntic i al blanc i negre. Fidels seguidors de les harmonies mes dolces, dels ritmes més melòdics. Tècnicament excel•lents en la execució i pulcritud de les seves veus ( tenor, contratenor, Baríton i Baix )els quatre germans, desprès de versions més o menys encertades de Hits cinematogràfics del moment “My Bonnie Lassie” (1955), gravacions per a mítiques series, també, del moment “Daniel Boone” i alguna que altre esplèndida peça amb orquestres de l’època “Undecided” (1951)...cauen en el oblit....Cauen en el oblit ?.

Hi havia tal vegada, en una ciutat anglesa anomenada Liverpool, 4 nois joves i malaltons de música i melodies que contínuament practicaven i tocaven tot el que escoltaven i havien arreplegat d’una petita botiga de discos, ( la NEMS, North End Road Music Stores ) que regentava un noi jovenet que es deia Brian...., Brian Epsien . Buscaven, potser ja tenien, un so que els identifiqués i cercaven desesperadament com conjuntar i cantar com aquells grups vocals dels 50. De fet ells, varen ser una de les primeres bandes en las que tots ( els 4 ) cantaven i tocaven a l’hora. Ringo, el més MELÒMAN I MANIÀTIC de tots, devia deixar anar un “Eps, que us sembla això que he trobat a Can Brian?”, tot punxant una “Good King Wenceslao” ( una cançó tradicional , perfectament cantada per uns tal Ames Brothers ). Ves a saber quants temes dels Ames devien sonar als primers concerts del The Cavern cantades per uns tal The Beatles. De vegades sembla increïble com un petit gra de sorra pot formar part del desert més gran del mon.... Ves qui ho hagués dit !!!!.
Òbviament, a mi, em xiflen els malalts i els Ames Brothers....

11 comentaris:

Striper ha dit...

M'encanten les teves croniques musicals sempre acabo aprenent coses que desconeixia.

Lula ha dit...

Aixxxxxx
Donx no cauen en l'oblit xq vostè no els oblida i ens ilustra convenientment

Normalment sóc més marxoseta, però tb sóc molt desequilibrada i voluble i avui que estic toveta... ratllant el 'choff', que em posi aquests romàntics em toca la fibra


Petons decorosos...

Lula ha dit...

És la voll o realment... acabo d'adonar-me que... el de la foto del header.... ETS TU!?!?!?!?!


Ja, ja, jaaaa
Genial!!

PENELOPE ha dit...

curiosíssim! qui hagués dit que els quatre de Liverpool s'inspirarien en aquest tipo de grups..es clar que jo de melòmana no tinc res...de maniàtica una miqueta si, jejeje

gran header!

ddriver ha dit...

aquesta musica,com tu dius et trsansporta sempre a un mon de blanc i negre.i radios de lamparas.
The cavern....ummmm quins records em venen..encara que no musicals,jo he cantat l himne del barça a aquell escenari.Tot i que the cavern es una replica de l original destruida

danichan ha dit...

no conec en absolut els Ames Brothers, però m'ha fet gràcia que últimament estiguis enganxat a "Albert Pla". Tot un clàssic dels freakis, sí senyor, t'atreveixes a escriure un post sobre aquest personatge? Seria interessant! Ho sento molt... però així són i estan les coses... :-)

Orbison ha dit...

@ Striper
Doncs me'n alegro , de veritat...també em fas posar vermell, !!!

@Lula
No saps el que m'agrada això de que tambè ets molt desequilibrada.....em toques la fibra !!!

Petons en blanc i negre

@Penelope & Lula
Mmmm....doncs ja fa temps que està allà...com sabeu que soc jo ???. Potser es de Roy Orbison quant era jove.......

@Ddriver
Noi !! quin honor, per a tu i per els de The Cavern, es clar. No cerc que es senti una cosa així cada dia allà...

@Danichan
Home !!!, mira tu per on !!!, doncs d'aquest si que no ho descarto ( de fet el tenia en ment ), no se si esperarme desprès del Grec ( on ell actua i ÒBVIAMENT no faltarè !!! )o parlar del "Ho sento molt" que cada cop que l'escolto m'apasiona més , MAGISTRAL amb majúscules, com del 99% del que fa ( per a mi, es clar !! ), únic en la seva espècie...
Tu ets Bruixot ?, em llegeixes els pensaments ? mmmmmm...

Lula... ha dit...

Les mans, Orbi... les mans

Duquesa ha dit...

Hola
jijiji

solo pasaba para saludar, no comento nada, que me cuesta mucho leer en catalan y mas antes de comer

seguro que el post es fabuloso

Orbison ha dit...

@Duquesa
Las alfombras de mi casa estan recié labadas para ti, estrénalas pisando fuerte que estás en tu casa !!!.
¿Te he comentado lo del tremendo avatar que me llevas, verdad ?...mmmmm...tremendo !!!

fidelon ha dit...

Hola Sr.Orbison, ja sé que arribe una miqueta tard, però volia dir-li que m'agraden molts estos posts que vosté trau de la mànega amb grups quasi desconeguts dels anys 50. N'estic aprenent molt, de vosté... Llàstima que tinguem tan poc temps i tants quefers...

Al final farà que m'enganxe al blanc i negre, fins i tot m'he comprat un recopilatori dels anys 40, amb big-bands i tot això!!

Salut!
Fidelón