27 de maig 2008

El "Rock Català": Denominació d'Origen ?

Comentar i detallar en quatre línees el que és, significa i contempla aquesta mal donada i classista denominació no és gens fàcil; molt més ho és el explicar què és el que a mi, personalment, m’inspira a nivell musical i personal. A nivell musical no m’inspira res, fàcil. No vull culpar aquí directament a tots els que s’han aprofitat de tal denominació i més els “creadors” de la mateixa, polítics, quant per una part la música catalana ja en tenia una ( La Nova Cançó ) que definia exactament les mateixes i idèntiques pautes ( La música cantada en Català ) i per una altre part, la més racional, que indica que el “Rock” ja està inventat i creat fa anys. La raó de aquest nou bateig de la nostra música penso que respon més a decisions polítiques amb afanys electoralistes i populars, que no a una tasca purament cultural. El fet de etiquetar-la com a rock, exclou a les bandes i cantants folk o pop ?. Com es reparteixen i qui, les famoses subvencions al respecta ?. La historia i l’experiència ens diu que malament. Es pot dir que gracies a aquesta catalogació grups com Sopa de Cabra, Pets, Sangtraït, Umpah-pah o Gossos s’han donat a conèixer ?, llavors, com es que el gran Pau Riba, Lluís Llach, Marina Rossell,Els inigualables Esquirols, Mª del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Raimon, i un bàsic La Trinca ho varen fer sense "subvencions"?. Qualitat o interès ?, novetat o imitació ?. Discussions polítiques que de ben segur no portarien a cap lloc, seguiré pensant el mateix, que em sento una mica “embaucat”-tampoc he vist cap dimissió- per un estat que em diu que aquests si ( que si que promocionem o si que son Rock....o que ? ) i altres com Feliu Ventura, Roger Mas, Xavier Baró, Miquel Pujadó , Miquel Gil i d’altres no, es clar, no son Rock !!, o si?, o què?, subvencionem ?, si, no, no se....per això, i com deia algú, “que me quede como estoy” , o tots o ningú, fàcil.
Que en fem llavors de uns el Pont d’Arcalís que des de terres de Lleida s’entesten a reviure les antigues rondalles i cançons del Pirineu Lleidatà ?, i de Patric, Eric Fraj, Gai Saber, Nadau o tants altres autors Occitans de primer ordre ?, decapitem la energia dels Burman Flash per el seu original i trepidant Ska ?Sembla de tal manera que vulguin que fem dos sacs, quant en el fons tot és un ; música en Català.

Primer venen els gustos de cada un, tots respectables ( inclòs el meu ) i, en aquest cas, més encara, doncs estem parlant, agradi o no, de la nostra música i la nostra llengua. I és aquí, mira per on, que jo si que hi tinc (com a mínim ) 2 sacs. En un hi poso sopes, noms d’animals, sons escatològics, begudes alcohòliques i semblants, doncs escoltar-los no m’aporta res (fora de la llengua) que no faci Eagles, Bob Dylan, els primers Manhattan Transfer, Chic, Elvis Costello o el Elton John més dels 70; no dic que no tingui mèrit (que el te) aprofitar-se de les milers de cançons i cares “B” de discos dels grans, per a fer , en alguns casos EXACTAMENT , el mateix que feien els altres, però en català. Totalment lícit però a mi no m’aporta res, res nou i em torno a sentir “embaucat”. Em quedo amb l’original.

Desprès en venen altres que , com a mínim, innoven, hi aporten part de la seva essència, de la seva creativitat com uns Antònia Font o uns Txerramequis Tiquis Miquis, que malgrat sonar i recordar molt a Kraftwerk i Einstürzende Neubauten respectivament, si que hi trobes aquell punt de creativitat, frescor, evolució i certa originalitat que en el primer sac ( eps !! és la meva opinió ) no hi ha o no li trobo. No vull oblidar-me del que, a part dels ja esmentats clàssics, jo considero innovació( tot i que per innovació aquella ! ) i creativitat en majúscules i, ara per ara, em ve a la ment el grandíssim Albert Pla i el seu “Ho sento Molt” del 1989, grandiós exponent de creativitat, aposta, innovació i originalitat, probablement el fet de estar fora dels circuits standard català i de la nova onada de “Rock Català” va fer que passés sense pena ni gloria , amb més crítiques que no lloances i, òbviament, sense subvenció de cap tipus, quant musicalment, per a mi de nou, no te desperdici. Genial !

Ja vaig comentar aquí, fa uns quants blocs, la manca de referència musical catalana en les noves formacions musicals, posant com exemple que qualsevol persona aliena a la nostra cultura no endevinaria mai que, sentint el que es sent ( o el més famós) aquí, a la nostre terra, hi ha un ball i una música pròpia anomenada Sardana, amb els seus propis instruments, compositors, partitures i ball, naturalment i malgrat que penso que tot te el seu públic, fora de les Cobles, cap grup nou s’aboca a un desafiament econòmic i cultural de tal magnitud, centrant-se tant sols en la nostra estimada Sardana.....cap ?. La Companyia Elèctrica Dharma ja fa anys que amb gran encert ( per a mi, de nou ) desenvolupa aquesta tasca i adaptant-se als nous temps ha sabut fer un disc, el seu últim “L’àngel de la Danpa”i un espectacle "El misteri d'en Miles Serra i les músiques mutants" fusionant el seu so característic amb clàssics del jazz americà, resultat: Brutal. També hi tenim un grupet molt ( i injustament ) desconegut, Titani, que barrejant la gralla, la tenora, el flabiol, o el tible amb la guitarra elèctrica, la bateria o el baix emprenen aquest nou camí de la fusió, gaudir-los en directa et fa venir flato. Sensacionals.

Durant la “cursa de sacs” m’he deixat a altres noms com Oscar Briz, Lidia Pujol, un divertit Estanislau Verdet, el grandíssim Toti Soler, Eduard Iniesta, Joan Bibiloni, Xavi Ribalta, uns curiosos i acertats Tarannà ( “Senyals de Vida” 2006) i molts d’altres que escolto sovint de entre tant Rock & Roll... del original, que estan molt per damunt de la mitja...del primer sac, per exemple.
Els grups catalans son com els bolets, tant sols has de buscar-los, perquè haver-n’hi, senyores i senyors, ni ha un fotimer, no son tant coneguts com els del primer sac, però de nou per a mi, infinitament millors en aposta, atreviment, creativitat, qualitat, originalitat i es clar, en Català.

Dur camí aquest, el de ser músic i cantar en català, a més de poder guanyar-se la vida, no per la qualitat sinó per una “llista” d’èxits monopolitzada i manipulada injustament per uns politics, que aquesta terra no es mereix. Dit i fet !

16 comentaris:

Marc Ambit ha dit...

Ostres, Roy! Només puc dir que et felicito enormement per aquest post. Crec que has sabut trobar les paraules adequades per dir quasi fil per randa el que jo sento al respecte de la música en català.

A més, per si fos poc, m'has donat una fantàstica llista d'artistes que tastar o revisar. Jo tan sols hi afegiria els meus estimats Relk (ja saps que els hi tinc devoció tot i lo joves que són).

Un plaer renovat a cada post el poder llegir el teu blog, Roy. Enhorabona pel nivell.

Striper ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Striper ha dit...

Aquest post m'ha encantat per un moment al ana llegint pensava que t'havies oblidat la darma, fa poc la vaig veure actuar en directe i malgrat tenir una bona edat son realment acollonants. respecte a pont d'arcalis el seiu alma mater es el Jordi Fabregas, que mira poper on em sigut veins de tota la vida vivia Sallent ( Bages) dues portes mes amunt de la meva i se de les dificultas dels seus inicis i recordo que quant sortia a la tele era tot un aconteixement al carrer, de Aquest mateix carrer han sortit mes personatges coneguts el bateria Lluis Ribalta, el seu germa Albert que sortia a jet larg, tambe va cantar a Follim follam, i tambe cal destaca la lociutara i ppresentadora de tele, Esther Sarda. Apa ja no m'enrollo mes molt bon post.

ddriver ha dit...

Bastant d´acord,jo en tenc que la dominacio d´origen aquesta va sortir en un moment que la major part de la ccreativitat musical estatal estava a la capital,s´havia de fer front a la "movida madrilenya"(que portava anys de aventatge)i es va fer intentant tocar la vena nacional i declarant uns grups concrets com a portadors de ves a saber quina bandera.
Jo tambe crec que hi han altres que haurien merescut mes com Antonia Font,Bibiloni o inclus Marc Parrot

fidelon ha dit...

Interessant post, Sr.Orbison. Estic bastant d'acord amb tot allò de fa referència a no barrejar política i música, o art en general. Al mateix temps, també pense que un pais ha de promocionar els seus productes, però no sé si les dubtoses subvencions fan eixa feina.

Pel que fa als noms, una llista molt completa amb molts artistes que desconec i hauré d'investigar. El que em deixa una miqueta extranyat és que ningú ha anomenat a un dels més grans (per a mi, és clar): Sau.

Salut!!

Brian Syrup ha dit...

Loquillo y Trogloditas són Rock Català o pel fet de cantar en castellà (bé, van fer una en català) no mereixen ni ser anomenats? O El Último de la Fila? Que Quimi Portet no canta en català? Mai no serem prou conscients del mal que ha fet aquella ciutat alemanya. Y que consti que cap dels que he dit abans em fa el pes; és clar que els que vostè cita al comment encara em desagraden més... sobretot els nois de la Dharma, després d´haver´los de patir a la gespa del Camp Nou.

Faig aquest indendiari comentari molt conscient que provocarà debat i controvèrsia en vostè i la resta d´amics.

Brian Syrup ha dit...

Ah! no podia faltar en un post seu una menció a Eduard Iniesta, escolapi com jo mateix.

Lula ha dit...

A mi tot això em fa moooolta mandra.
Precisament pel que comenta tan encertadament : tot el mangoneo i que surtin a la foto només uns quants iluminats o enchufadillos... com diuen els anglesos IT SUCKS!

Dels grups nous que menciones, ni un, no em sona cap nom. Estic fatal....

Petonets apolítics!

Morgana ha dit...

Completamente de acuerdo, Orbison.

A mi me pasa un poco como a Lu, y la mayoría de veces "em fan mandra".

Me ha hecho gracia que nombraras a Lidia Pujol. No conozco a nadie que le guste. Los dos discos que sacó junto a Silvia Comas, me parecieron geniales.


Buenísimo post!

danichan ha dit...

Aviam... és important per mi distingir entre creativitat i no-creativitat. Potser Sau, Sagtraït, Pets i etcètera no han sigut gens creatius, no han inventat res que no existís en el món de la música. Però et faig una pregunta: no t'interessa en absolut un grup que sona bé però no aporta res de nou? Només aplaudeixes els que són originals i creatius? Home... francament, jo prefereixo un grup que faci cançons normals i poc creatives i que sonin bé que no pas un que sigui creatiu i original però que el ritme no m'enganxi ni de conya. Per tant, penso que ets una mica injust en aquest post. De fet, ets totalment coherent amb les teves idees, però no comparteixo la teva manera de veure la música (si hem de seguir el teu exemple, només salvaríem 3 o 4 grups en tota la història del rock and roll, beatles i poca cosa més!!!). També crec que et carregues un grup per simples motivacions polítiques o subvencions que hagi tingut i no ho trobo just. Però potser aquí està la diferència entre tu i jo. A mi en la música, si sona bé no li busco massa rerafons... en canvi tu t'ho estudies i medites tot molt més ;-) Salut!

Orbison ha dit...

@Marc Ambit.
Veus jo en canvi, no conec a aquests “Relk” fora del que sona a la seva pàgina. Coses !

@Striper
Home, és difícil oblidar-se de la Dharma, ( Tot i que jo m’he oblidat dels Sau, tal i com comenta en Fidelon per aquí...). la veritat es que em fan molta gracia les rondalles d’aquets grup i la tasca que porten a terme...

@Ddriver
Penso que també és una mica cert el que dius de voler “lluitar” envers la “movida madrileña”, grandíssim error voler competir amb quelcom tant diferent , i més quant pel que es va veure, la “movida” va desaparèixer igual que va aparèixer...de cop !.

@Fidelon
te raó, d’aquella primera fornada d’artistes m’he deixat els Sau, que potser eren de lo més encertadet dels del “Primer sac”. Certament

@Syrup
Bona observació, si senyor !!!, de totes formes entraríem de nou a discussions polítiques de les que em vull desmarcar, dir , aixó si, que Mike Oldfield és resident a Mallorca fa una pila d’anys i no està catalogat com a cantant o compositor mallorquí...oi?.
A mi, la Dharma, també per recordar-la del Camp Nou, mai passarà com si res pel meu cervellet !!!

@Lula
Mandroseta !!!!, cap problema lula, és molt legítim tenir mandra, només faltaria !!!

@Morgana
Lidia Pujol, en general, me gustaba más cuando estaba con Silvia Comes, su ultimo trabajo “Els Amants de Lilith” aunque se puede escuchar, dista mucho de ser (para mi) uno de los mejores trabajos.

@Danichan
Be, estic totalment d’acord amb el que dius, crec que es molt important que en primer lloc sonin be, cert. Però igual de cert és que tenim dos maneres de veure o escoltar la música i cap es millor que altre, les dues son vàlides. No dic que sigui dolent, dic que a mi, no m’aporta res. “El Duo Dinàmico” (per exemple) sona molt be, però son autèntics PLAGIS de gent com Neil Sedaka, Bobby Helms, Bobby Vinton o The Vogues ( AUTÈNTICS PLAGIS !!! ) i a mi no m’aporta res el sentir-los per molt be que sonin. El Rock d’aquesta gent ( potser faria la excepció de Sau ) ja el tinc més que sentit i em sembla un xic trist enarborar la senyera de la autenticitat o el “rock Català”m amb grups com aquests havent-t’hi molts d’altres, de entre moltes altres raons ( algunes personals ) la de la imatge que es dona o pot donar de la música que es fa ( feia ) a Catalunya !. Opinions .

Clint ha dit...

jo la veritat és que no he sigut mai fan de res per el sol fet de ser català però recordo els Kistch i els Tancat per defuncíó, els dubble bubble...

I també els Rebeldes eren Rock català no?

I els Dia D una pena que mai haguessin sigut famosos...

polifonic ha dit...

Bona tarda Sr. Orbison:

Avui he entrat aquí per primer cop per curiositat i he llegit un post força interessant. El felicito.

Estic plenament d'acord amb el seu últim paràgraf.
Per qüestions d'edat estic una mica allunyat de la música actual, però m'agradaria saber si els de Sopa de Cabra van tornar les subvencions rebudes de la Gene quan van gravar i fracassar en castellà.

Per cert, trobo a faltar qui per a mi ha estat el millor poeta en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. En Jaume Sisa.

I ja sap, Qualsevol nit pot sortir el sol. Ha estat un plaer.

Brian Syrup ha dit...

Es vostè un demagog de primera; sap perfectament que tots aquets que vaig anomenar són castellanocantants i són nascuts a Catalunya. Per tant, l´exemple de Mike Olfield i Mallorca no e´s vàlid. Oi? Oiiiii?
Molts dels que vostè va comentar al post no haguesssin venut ni un sol maxisingle si no haguessin cantat en català.

Emili ha dit...

Gran post sobre música catalana contemporània. Ara que anava a entrar per comentar la mort de Bob Didley.

Consideres que n´és el veritable rei del rock (inclús per damunt del Berry o del Elvis) com diuen molts crítics?

al meu parer... tant com per dir que és el rei, l´únic rei...penso que s´ajustaria millor dir que és un dels reis

a veure quina opinió tens de tot plegat

salut. deuuuu

Anna, la Fdez. O. ha dit...

El rock en català sempre ha estat part del meu record de festa grossa a comarques !!!! Aquells concerts a la meva estimada Plana de Vic !! ...

Aiii, ... Roy ,... ens fas rememorar altres temps que passats hem gaudit al màxim !!! Com sempre ,...

Ahhh... i jo no m'he quedat tonta gaudint del teu post ,... tu ja m'entens !!! ;-) Petons,