11 de maig 2008

Neil Diamond

Generalment, en aquest mon, quant es parla de monstres, hom sol referir-se a quelcom tipus “Gozzilla” o “Juràsic Park” o en una altre vessant a tipus “Menguele” i similars. Però jo utilitzo molt aquest mot per referir-me a amics de l’ànima ( com el Raül i la Roser, la Serp, Johnny la pancarta, el Poeta i la Psicòloga el Johnson i la Gona, la Cinteta, Magnum, Babaneta, Porky’s Family, wake up Little Susie o Jori-meeen ), personatges socials de la vida ( Fofó, Eastwood, Tuco Benedito Juan Maria Ramírez, Ben Rumson, Cascarino o Souness... ) i òbviament a Neil Diamond.

De nou evitaré radiografies de la seva vida que es poden trobar arreu; un dels 25 artistes millors pagats del mon, compositor, cantant, músic com la copa d’un pi, infinites col•laboracions i bla, bla, bla...
Per a mi és un ser entranyable i la seva música, per A ó per B, ha format i forma part de la meva Banda Sonora personal. Detallar ara la meva vida i el perquè d’aquest comentari ho obviaré perfectíssimament, que no es tracte d’això.
La qualitat musical de la casi totalitat de la seva obra és, per a mi, indiscutible, una veu càlida d’aquelles que et fan sentir be, acompanya totes les seves melodies; si això hi sumem que ell compon el 99% per cent del que ha cantat ell i altres ( Monkeys, Barbara Streisand, Paul Anka, Kenny Rogers, Frank Sinatra, Elvis Presley, etc...) i que orquestra i musica totes les seves cançons ( també les edita i produeix ) fa que sigui això, un monstre.

Una sensual, mítica i màgica “Song Sung Blues” (1972) juntament amb el ja clàssic “Sweet Caroline” (1969) son de les primeres peces que les meves encara petites orelletes, allà pels 70, varen sentir. El temps no ha minvat aquelles tendres melodies ni la concepció que en tinc d’elles, ans al contrari, “Opera prima” que se’n diu...
Naturalment seria molt egoista o poc professional centrar la seva enorme obra i brutal discografia en aquest dos temes, i malgrat reconèixer que he estat a punt, doncs s’ho mereixen per tot, “casi” no ho faré....

Ahir, amb la meva estimada nebodeta i nebodet, contemplàvem per enèsim cop “Shrek” i de nou per enèsim cop, compartíem la festa final de la cinta amb tots aquells personatges, ballant i fent el nen com sempre amb aquella meravellosa cançó “ I’m a Believer” que no recordo qui executa, però que ara ja sabeu de qui és...oi?.
Per les damisel•les que s’atreveixin a concedir-me un ball d’aquells romàntics i tendres, profunds, de contacte i en silenci, gaudint-lo intensament, disfrutaríem del “Play me” o “You bring me Flowers” ( amb Barbara Streisand ), amb els xavalotes compartiria una guitarrera “Cherry, Cherry” que anima al més posat o la cinematogràfica “Girl, You’ll be a woman” entre cervesa i cervesa ( Guinnes ?), totes, simplement, Brutals.
Escoltar qualsevol Lp d’aquest monstre és obviar la realitat per moments i veure-ho tot dolç, tendre, senzill...màgic.
Però que gran és Neil Diamond !!!!, que gran !!!!.

23 comentaris:

Orbison ha dit...

@Fidelon
Els recopilatoris de la època del "blanc i negre" son, sense cap mena de dubte, sensacionals. Per a és un "revitaltzar-se" que no te comparació,...una altre cosa, sens dubte.
Apa, avui soc jo el primer !!!

ddriver ha dit...

jo el segon?a mi el sweet caroline em transporta a estius pasats,molt pasats a Calella,rodejat de guiris cantant i bebent,si senyor un Monstre

Striper ha dit...

Tot un senyor de la musica durant una epoca i ara tot un clasic.

Lula ha dit...

No hi ha una portada o foto en que estès menys horrible?!?!?!?
Crec que m'agradava més quan no li coneixia el careto, :(
Grans himnes, això sí, i suposo que si tots nosaltres, malgrat el temps i l'idioma, els podem cantar, imagina com deu ser aquest figura a casa seva!

No t'hi veig ballant... millor amb unes guiness cantant una serenata pel carrer...

Besotes!!

Lula ha dit...

Bé, d'acord ...
prefereixo la versió de Pulp Fiction (jo és que si el Tarantino es tira una llufa pico de mans i faig la ola) amb Girl... se'm cauen les calces (o tanga o lu que sigui)

PENELOPE ha dit...

No m'agradan totes...hi han que les trobo massa...dolces com el sweet caroline.

Ara el I'm a believer i sobre tot el you'll be a woman soon m'encantan, això si, com diu Lula, amb la versió de Urge Overkill per a Pulp Fiction.

Lula ha dit...

PE, és que me sembla que les que sóm l'una per l'altra sóm tu i jo... voy a dejar a Keksi... ja, ja,jaaaaa

Orbison ha dit...

@Driver
Ja sabía jo que tu, precissament, el tenies d'entre els "monstres" d'aquesta vida...Bons records, ¿eh?

@Striper
I un dels 25 artistes millor pagats de mon....mira tu per on !!!

@Lula & Pe
Vale, vale, si, bonísima la de "Pulp Fiction", però en definitiva es seva, no ho oblideu...jejejeje.
Doncs a mi em xifla ballar enganxadíssim, el que pasa es que ara no està de "moda" i si les Guinnes....oi?, a mi el Tarantino també em te mig bobo.
Pe, carinyo, que jo soc molt dolç...jajajaja

Duquesa ha dit...

Muy romántico Neil Diamond, jeje sobretodo cuando te sacaba a bailar alguien interesante.

Veo que tienes a Matt Bianco en enganxat a . Esos si que me traen muy buenos recuerdos.

Orbi, Siento que no salga mi Avatar en este sistema, pero ya lo ves en los otros jajaja ¿no?

Marc Ambit ha dit...

En Diamond és un d'aquells que mai he acabat d'escoltar amb "carinyu" suficient. Em sembla que aprofito l'avinentesa del teu post per donar-li una revisió.
L'únic vinil que tinc és el de la banda sonora de la peli que se li va fer al llibre del Juan Salvador Gaviota, que em sembla que és dels seus més fluixets, així que m'hauré de passar per la meva "botiga online" :-D

ddriver ha dit...

a casa als meus pares als 70 el regal perfecte per ma mare era un vinil de Neil Diamond o Tom Jones

Brian Syrup ha dit...

Simplement, gràcies pel post un cop més, tant en les formes com en el fons.

Ni hi ha ningú més monstruós que tu!

fidelon ha dit...

Quina sorpresa que algú reivindique a Neil Diamond, no només com a compositor, sino també com a intèrpret. Tots i que els seus directes es fan una miqueta durs (el tio es creix dalt l'escenari), i els seus discos tenen una miqueta massa de palla, un bon recopilatori seu (amb els éxits en la seua i d'altres veus) és imprescindible. A descobrir la seua emocionant "September morn", així com també "Love on the rocks". Si, ja ho sé, soc ñoño.

Bon dia.
Fidelón

Orbison ha dit...

@Duquesa
Es que yo soy muy romántico, hasta me se tu avatar de memoria !!!

@Marc Ambit
El disc quye cites de Juan Salvador Gaviota, no és, com molt be dius , cap referent, mes aviat mediocre en general.
Neil, en general tambè, te peces superbes i casi perfectes ( dins el seu partuicular estil)per a mi, d'aquelles que sempre m'han acompanyat pel camí i per aixó una mica aquest post.

@Ddriver
Es que les mares n'entenen molt de música, de monstres i de classe !!!

@Syrup
Vostè i jo fa molt que no dinem plegats i estic en camí de sol·lucionar aquest parèntesi, bon amic !!!. Vostè si que és un Monstre !!!

@Fidelon
Certament, poc reivindicat, més que temes el que te son "temazos" dels que et posen la gallina de piel..."Sptember Morning" per exemple, és BRUTAL...tambè.
Jo tambè soc un "ñoño" i ben panxi-content que n'estic !!!
Cuidis.

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Per qüestions de feina, portava dies sense passejar-me per aquí i …

Wow, m’ha encantat aquest post ¡!! Neil Diamond i les seves “brutals” cançons ¡!! I , Matt Bianco, …. A mi també em porta moltíssims records ¡! Una època èpica ¡!! :-)….

I ,” bravo, bravisimo” , per la teva elecció de cançons per a balls romàntics … Que poden ser, també, “brutals”!...... Em sembla que les damisel•les deuen caure ràpidament als teus braços si les convides a ballar aquests “temassos” !!!Ja , ja,... Imagino que ets una bona "peça" , oi?... Petons, ;-)

Señó.Cherinola ha dit...

sañó robinson, ascolti busté

a mi la que més m´argrade d´en nei deia món aquet és aquesta

http://www.youtube.com/watch?v=sMFJFBXC940&feature=related

sàpiga que me la va dedicà anamí chery chery u algo achí s´anumena

molt de oju i camini per la sonbra

Marc Ambit ha dit...

Leches! Com n'és de difícil llegir (i entendre) al señó Cherinola! :-)

Per llegir el seu blog he necessitat un traductor online!

Mr Towers ha dit...

menuda institució a respectar, de fet jo el tinc molt poc sentit, només un recopilatori (i em ve una cançó al cap més aviat fluixota en castellà "caantaaa liibreeeee"). Sweet Caoline per emmarcar. Anda que no l'he gastat jo gravant-la en cintes precisament... per una que s'ho diu (junt amb l'Oh Carol del Neil Sedaka)

BTW, ¿em sona que s'ha divorciat fa relativament poc amb una de les indemnitzacions per separació top-world-ever? (en consonància amb la pasta que ha guanyat, clar)

PENELOPE ha dit...

tens raó Orbison,de vegades bé de gust la dolçor jajajaja...una pena que no es porti això dels balls enganxats...

vine amb ta tieta!!!! juajuajua

Orbison ha dit...

@Anna
No et preocupis la feina és la feina, jo tambè vaig atabalat de tan en quant. Matt Bianco tambè em porta records molt agradables i, he de dir que l'encertes, era 8potser encara soc) una "bona peça"...

@Sr. Cherinola
Quin plaer tenir-lo de tant en quant per aquí, cregui'm que ho dic de veritat. Observant el Video de tan superba cançó , he observat un "guinyo" durant la tonada (estribillo) imitant la seva cara, inimitable per altre part.
Sempre he pensat que li va dedicar, a qui sinó?

@Marc Ambit
Es que el Sr. Cherinola parla un barceloní amb marcat accent barceloní de la Barcelona profunda, un mestre, sens dubte !!!

@Mr.Towers
Si senyor, INSTITUCIÓ és la paraula, jo cada cop que el sento m'agrada més i més, trobo les seves cançons, simplement, perfectes !.
Desconeg la seva vida matrimonial, però de ser veritat és segur que la "ex" estarà coberta economicament de per vida, lo del Neil és una fortuna...

@Penelope
Doncs si, una pena que ja no estiguin de moda, he de dir, però que jo passo de les modes: Ballas ?, T'atreveixes? et tractarè com si fossis ma tieta !!!!!. :-)

Maria Jesús ha dit...

Hola Roy!
Gràcies per visitar-me, la Barbara Streisant m'encanta, com a cantant i com a actriu. Jo no la trobo lletja, la trobo preciosa. El teu blog continua tant interessant i maco com sempre

PENELOPE ha dit...

i tant que ballo...em tractaràs com si fos la teva tieta???...cachissss
jajajaja

Señó.Cherinola ha dit...

de la sañore Barbára Stress i son m´argraden moltas però sobratot la que canta fén duato am en Senatra

no paddó, la canta suleta

el "memori" u algo aichí