25 de maig 2008

Pat Boone

Si algun conegut em preguntés sobre els meus preferits de l’època dels 50 – 60, Pat Boone, mai hi seria ni per casualitat; personatge rar, misteriós i postís com pocs. Però com que és el meu un blogg per a reivindicar belles glories del passat, aquells que hom escolta desapercebudament i poden caure en l’oblit, que per be o no, varen formar part d’un passat musical, ara, ja extingit; si que és el meu propòsit rescatar-lo i donar-hi a les seves cançons, un cert reconeixement.

Sota el meu punt de vista, Pat Boone va ser un oportunista mal guiat pel mon del Rock & Roll, quant els grans estaven arrasant amb aquest diabòlic ritme, el “llordo” d’en Pat, seguia amb les seves balades pastoses ( les seves, SI ), que malgrat tot i com sempre, tenien el seu fidel públic. Lluny de adaptar la musica que interpretava ( que no seva, ni molt menys !! ) a la nova onada musical que llavors esdevenia , en Pat, va lluitar contra ella, diria patèticament.... En primer lloc alineant-se a la corrent de criticar aquest nou moviment i acostant-se més al discurs de la pèrdua de valors, que no a la revitalització dels mateixos ( Visca Elvis !!! ), el fet de casar-se amb la filla d’un maníac del Country i Bluegrass més pur (Red Foley) defensor alhora de la puresa i cristiandat més pura dels EE.UU que els malèvols Presley, Richard, Perkins, Cochran, Holly, etc. volien finiquitar...òbviament, hi va tenir a veure-hi. I en segon lloc, manipulant l’essència de les lletres rebels del R & R amb odes al cristianisme, adoptant els tics de l’estil satànic ( eps ! amb pulcritud...eh? ) amb missatges catòlic epistolars de difícil païment, com a la estranya “A Wonderful Time Up There” ( Gloria, Alelluhia ???....Rock & Roll ?? ), rara on las hi hagi....
La seva cara bonica (diuen) i la seva més que suposadament falta de personalitat, va fer que el cinema de llavors li obrís les portes, “April Love”, “Viaje al centro de la tierra” (1959) i “Bernadine” en son l’exemple.

Paradoxalment, a aquest personatge, li arribar l’èxit versionant ( i enverinant) literalment obres de reconeguts Rockers del moment; un “Speedy Gonzalez” que ja havia portat a l’èxit Ritchie Valens, el “Ain’t a Shame” de Fats Domino ( i que el va portar a Nº 1..!!!!! ) o el famosíssim “Tutti Frutti” del grandíssim Little Richard ( oblideu-vos de drets d’autor i tal i qual...), del que diuen les males llengües ( jo m’ho crec ! ) va repetir fins l’extenuació intentant emular aquella sana i diabòlica velocitat .
La empallegosa “Love letters in the Sand” o la mateixa “April Love” son mostra d’unes balades injustament (potser..) tractades per un servidor, i que en senyal de humilitat, també us penjo.

Deu Nostre Senyor, sempre aquí i en nosaltres, evidenciant la seva magnànima i equilibrada justícia ( apart de un més que celestial gust musical), va fer que en aquest fals ser, li arribés el purgatori des de Anglaterra, Liverpool concretament, doncs a partir del 1963 , les seves soses i incondicionals fans de faldilles prisades es convertiren en addictes i frenètiques admiradores d’un quartet de Liverpool anomenat The Beatles. El destí. la sort, Deu i els Beatles varen fer que en “pocapena” d’en Pat, passés a circuits secundaris de velles glories i a ser Nº 1 de les llistes dels geriàtrics de tot EE.UU. Amen.

20 comentaris:

fidelon ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marc Ambit ha dit...

Jajaja, molt bo aquest post, Roy! Es tot un personatge aquest Pat Boone! :-)

Vaig sentir-li dir un cop a un crític musical que ell, com a producte musical (que diria el Risto Mejide) volia ser la versió del Rock 'n roll que els pares podien i volien assumir pels seus fills. Em va semblar molt encertat, perquè fins i tot les versions que feia dels clàssics del rock 'n roll semblaven passades per un cer aire de pre-lounge music que les suavitzava i estovava "cosa mala" :-)

Molt divertit, aquest post, insisteixo :-)

fidelon ha dit...

Gràcies, una vegada més, per la reivindicació constant d'aquests artistes poc coneguts o poc apreciats o bastant oblidats. En el cas de Pat Boone he de reconèixer també la meua culpa: no més conec que era net (o besnet, o algo així) del famós Daniel Boone. El cas que moltes cançons seues me sonen molt, i això és el que fa gran la seua tasca, Sr.Orbison, ens fa recordar allò que ja sabíem i havíem oblidat.

També molt interessant el post dels Toy Dolls, me'ls imaginava un grup infantil, una mena de Milikis per a nens punkarres, jeje...ja veig que estava equivocat.

Vinga, bon diumenge.

Striper ha dit...

Molt bo el Pat Boone, i el teu post didactic 100%

Lula ha dit...

Osti Sr. Orbison.... em deixa de pedra.

Nidea d'aquest bon home, però només per com el destrossa... ja em fa llàstima!!
Espero no caure mai en desgràcia amb vostè, tirant maldicions deu ser pitjor que 50 famílies gitanes (amb tots els respectes, eh!)

No creu que prou pena tenia en ser tan i tan fanàtic religiós?!?!? Les bones experiències, diguem-ho clar, les farres salvatges que s'ha perdut... no li fa sentir ni una mica de misericòrdia??
No?

Fale, té raó, un inútil cerebral, es mereix que algú com jo no sabés que existia fins que vostè m'ha ilustrat.

Besotes frikis!!!

danichan ha dit...

aquest cop li has fotut canya de debò al personatge del post... Bé, deuria ser perquè s'ho mereixia, segur que sí! M'ha agradat sentir aquesta versió del Speedy... divertida! Recorda, rock (en) català... (sense ànims de pressionar ni res eh?). Jejejeje. Salut!

Anna, la Fdez. O. ha dit...

Si noi !!! Déu n'hi do , com tracta vostè a en Pat !!! Sense pietat !!! :-O ...

No vull ni saber què en dirà d'aquells personatges que no consideri del seu grat !!!...Sr. Orbison ...

Sigui com sigui ,... serà millor està sempre a bones amb vostè !!! :-)

Morgana ha dit...

Lo has depellejado, sí... pero con mucha clase Orbison. jajjajaja


Un buen analísis del personajillo... que tampoco conocía.

Un abrazo

Orbison ha dit...

@Marc ambit
Gracies, m'ha sortit de l'ànima i de un tirón que en diuen. i com tu dius molt encertadament, si. "Cosa mala"

@Fidelon
Si, soposo que el ser familiar directe de tal institució ( Daniel Boone ) tambè deuria afectar per a fer el que va fer i ser qui va ser.

@Striper i Danichan
El de la setmana que ve, va per vosaltres( entre altres ), tant heu "apretat" que al final ha caigut.....:-)

@Lula
No, gens de misericordia. Em fa explotar el cantó més cínic que tinc, veig que ho he expressat be...
Petò Light !


@Anna
No pateixis, tinc la aventatge que em costa enfadar-me i la desaventatge que si ho vaig soc com un tsunami. Cínic i irònic però tsunami...

@Morgana
Vas a hacer que me sonroje...
¿Que haces el resto de tu vida ?

Duquesa ha dit...

holas

Cuanto se aprende entrando en este Blog, ...lastima que los comentarios que hago no están a la altura. Desconocimiento total.

Sigue así conseguiras desanimalizarnos un poco.

Duquesa ha dit...

Quería decir en singular, ...desanimalizarme

Brian Syrup ha dit...

Llordooooooooo!!!!!!!!!

ddriver ha dit...

tant bon home que era

Chui ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Chui ha dit...

Holes.
Diria que ha tingut un mal dia i que com a bon covard s'amaga esplaiant-se a tort i dret contra un mort , si mes no no arrenca caps a coloms , pardals o periquitos.
No se, diria que vosté és asidu als comentaris tertulians de la COPE.
Que li passa amb en Pat , alguna noia que el va deixar escoltava en Pat , o potser les seves gatetes no li fan cas en escoltar en Pat i li bull la sang.
No se qui es en Pat , si se qui es vosté i per aquest motiu no em ve de nou la seva sortida de to amb aquesta pseudo explicació musical , el que si em sobta és que tot i els renecs s'hagi moderat tant , esperava una mica més de sang i fetge.
En fi veig que es fa gran.

Emili ha dit...

aguanbabuluba balambanbú!

Brian Syrup ha dit...

Senyor chui, el seu discurs faltón em sona bastant... de fet em recorda a un altre personatge inculte que ja fa un temps va desaparéixer dal mapa...

Brian Syrup ha dit...

"del" mapa

Chui ha dit...

Sóc el mateix Chui = Incult Musical (entre altres)

Marc Ambit ha dit...

Ei! A que no endevineu que m'he trobat avui remenant discs d'oferta al carrer Tallers de Barcelona...
Un discasso recent del senyor Boone que ja només pel títol paga la pena:
Es diu Pat Boone In A Metal Mod: No More Mr. Nice Guy :-O A que és flipant?
Doncs si passeu per aquí, podreu veure la fila que fa a la portada, tot i que la foto no és prou gran com per poder flipar seriosament amb el "brillo" fals que li han posat a l'ull dret. I per acabar d'espatarrar-se, només cal mirar-se les versions que fa :-) La que fa menys mal de sentir potser és l'Enter Sandman de Metallica! :-D Juas! Pat Bone rules!!!