06 de juliol 2008

Cat Stevens

Recordo el primer cop que vaig escoltar atentament en Cat Stevens, tot i que ja sabia qui era, no li havia donat gaire espai dintre de la meva discografia, doncs en quant em parlaven de folk americà no hi havia qui li fes ombra al gran Bob Dylan , que era el referent sens dubte. Amb el temps i escoltant aquella cinta cassette amb vaig quedar, sense confessar-ho públicament, bocabadat. La tendresa i melangia que desprenien aquelles melodies em va fer veure que inclòs el gran Bob Dylan tenia cançons soporíferes ( que las te ) comparat amb un “nou” Cat Stevens que no em cansava de escoltar.
També recordo perfecta i amargament contemplar horroritzat per la televisió com tot un seguit de “bons patriotes” americans llançaven els seus discs al carrer mentre una màquina piconadora esclafava els discs per un cantó o be la crema que en format Sant Joan executaven aquells ofesos americans de la discografia d’en Cat; aquelles colpidores imatges, emulant la mítica pel•lícula “Fahrenheit 451” del mestre François Truffait , em varen produir una tristor inclassificable. Igual que l’amor, la ignorància tampoc te fronteres...

La “crema” en qüestió venia donada per la confessió d’en Cat Stevens ( llavors Yusuf Islam ) de donar suport a la condemna que les autoritats religioses havien proclamat al autor dels “Versos SatànicsSalman Rushdie. Tot i que des de mitjans dels 70 Cat Stevens ja havia flirtejat amb el islamisme (el 1981, anuncia públicament la seva conversió), és el 1989 quant els governs de varis països li neguen els visats o quant és expulsat de Jerusalem per aquesta raó...coses.
En Cat, però, durant tota la seva existència, sempre va fer gala de ser un bala perduda en quant a criteris de tot tipus , i fora de la seva clara condició de Hippie i antimilitarista declarat,la resta de conviccions ballaren al son de la moda més que de les profundes conviccions al respecte. Ara és confessa islamista, ara renega d’aquesta condició.

Comentaria llargament el fet de la tremenda injustícia que amb la seva música es va fer, però la lluitar contra la ignorància és una quimera que jo no estic disposat a revitalitzar des de aquí, no se perquè em dona la sensació que la ignorància sempre guanya, i deixo en mans de cada un, si ho creieu just, etiquetar a la música com a satànica, demoníaca o simplement condemnable; per a mi és la tonteria més gran, la música és música, senzillíssim !!!.

Ara vindrien els típics comentaris de les seves cançons , tremendament feixuga aquesta missió, de nou vos recomanaria deixar-vos portar per les melodies, que de ben segur tots heu escoltat més d’un cop o simplement resultaran de lo més familiar a les vostres oïdes, cançons amb missatge com la gran “Father and son” una tremendíssima cançó de consells familiar que Cat executa canviant el to de la veu depenent de qui canta, si pare o fill, “Wild World” o la més que familiar “Morning has Broken” que Demis Roussos, únicament, va popularitzar. Una tendre “Tea for The Tillerman”, una màgica “Wind”, i un llarg etcètera....
Ara, en “plena” maduresa musical, si que puc dir sense ruboritzar-me que d’en Cat Stevens (com d’en Bob Dylan i uns quants més que jo em se ) no em canso mai d’escoltar, qualsevol, qualsevol, qualsevol cançó que soni, una i mil cops....tant fa...

15 comentaris:

Striper ha dit...

Ah records de jove tots aquests hi eran.

danichan ha dit...

hola company, estàs segur que Dust in the wind pertany també a Cat Stevens? Diria que és Kansas... no sé si t'has colat o sóc jo que musicalment estic una mica peix en alguns sectors i potser el cantant de Kansas era Stevens? En tot cas, Cat Stevens m'agrada força i el vaig descobrir gràcies a que li agradava molt al meu pare. Ara, parlant de folk americà, abans que Stevens i que Dylan, jo em quedo amb Simon&Garfunkel per golejada. Salut!

Orbison ha dit...

@DANICHAN
Eps, eps, eps, si senyor !!!, tens tota la raó, no m'havia a donat de la relliscada ( enorme ) de incloure-la aquí, i com a Cat Stevens....noi, no hi tinc explicació possible, donar-te les gracies per la encertada anotació i demana disculpes públicament.
Error subsanat !!!
Aix, aix, aix....

Orbison ha dit...

@Danichan
Be, jo sentimentalment estic més proper a Dylan i Stevens que no pas a Simon & Garfunkel, que grans també ho son....per cert !!!.
(m'havia oblidat ! )

Marta ha dit...

Doncs jo soc una inculta musical, no sabia ni que aquest bon senyor havía existit!!!.

Gràcies per la visita i per el comentari!.

ddriver ha dit...

d´aquet home tinc un lp,el vaig escoltar el primer dia que el vaig comprar i mai mes,no m´agarada gens,m´el va fer comprar una novia hippie q vaig tindre(un mal moment a la meva vida)a ella la vaig poder engegar,el Lp la meva religio m´ho prohibeix pero no m´agrada gens

Nefeli ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ana ha dit...

Hola Orbison, jo sóc del teu parer. La música es música independentment de qui la faci i de les seves ideologies filosófiques, religioses o polítiques..i si aquestes ideologies esgarrifen tant que no es pot separar una cosa de l altre, simplement amb no comprar els discos o no escoltar les cançons, n hi ha prou..Destruir discos per a mi és una aberració.

Com a exemple et diré que a mi m agradava la musica de J.M. Serrat, i des de que el vaig veure amb el Sabina a una plaça de braus, em nego a escoltar discos de tots dos..però mai els destruiré.

A Cat Stevens continuo escoltant..em donen igual les seves creençes, i a més té música molt maca.

Una abraçada

fidelon ha dit...

Hola Sr.Orbison, m'ha agradat molt el record a Cat Stevens, per a mí un dels grans menyspreats dels darrers 60 i primers 70. Té un parell de LPs, com a mínim, impressionants ("Tea for the tilerman" y "Teaser and the firecat". Un gran cantant, que sempre m'ha semblat en terra de ningú: ni és un mite com Dylan (ho podria ser, llàstima de les seues cabòries filosòfiques), ni tampoc un artista de culte com Nick Drake, o Tim Buckley (perquè segueix viu, m'imagine). Alguna cosa semblant li passa a Donovan (¿Li agrada a vosté, Donovan?)

Ah, és clar, l'altre pecat capital comés per el Cat (i per altres) és que les seues cançons siguen tan conegudes i sonen tant en M80 i similars...

Salutacions,
Fidelón

Emili ha dit...

Orbi

te recomiendo el tema de Cat Stevens Wild World. Brutal.

En su dia los Pet Shop Boys cogieron el "sampling" de este tema para su archi-conocido

It´s a Sin.

Melodia altamente recomendable... te aconsejo vivamente este unplugged con este "Mundo Salvaje" del gran Cat Stevens,

que sin duda alguna, es todo un genio de la música...no tratado por la historia de la música con toda la justicia que merece.

Por cierto, yo no soy del año del gato, soy del año del micu. uuuhh uuuuh uuuhhh uuuhh

Emili ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=DHXpnZi9Hzs

aqui está el enlace

por cierto, la de lady...

y un montón más para gozar de sonido deluxe

mi hermano (epd) se compró un recopilata de lo mejor de este músico y conservo como oro en paño

un abrazo

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Senzillament , suprem !!! Les seves melodies i lletres travessen tota frontera i tot cor !!! ... Potser , per alguns, un fet certament perillós !!!

He deixat últimanent de navegar sovint pels vostres racons . La feina a vegades m'ocupa ara moltes hores d'ordinador ...

Com sempre, Moltes Felicitats per aquest gran racó de música , Orbi . ;-)

Lula ha dit...

PERDÓ, PERDÓ, PERDÓ!!!!!

Les setmanes segueixen estranyes, en fins, no he pogut passar abans.
De fet no huria d'estar per aquí ara.... Ssxxxxxhhhhhh!

Cat Stevens... bones cançons, potser massa pacífic pel meu gust, ja saps que jo prefereixo als 'chicos malos'

Pss, entre tu i jo, a mi el Bob Dylan... bé, millor ho comentem un altre dia


Pau i amor!!

Orbison ha dit...

MARTA
no crec que ninguna persona sigui una "inculta Musical", ho dic de veritat, cada un te les seves inquietuts i totes respectables.A més, jo no et veig tant "inculta"...

DDRIVER
veus, no sempre plou a gust de tothom

ANA
M'alegra que pensem igual, la veritat és que ho veig de sentit comú, simplement.
A mi en Cat literalment em xifla !!!....coses...

FIDELON
I tant que m'agrada Donovan, la veritat és que crec és un xic desconegut en mig de tots aquest, però exepcional sens dubte.
Be, per mi ( jo crec que per a vostè tambè ) JA és un mite.
molt em temo que Tim Buckley ja és mort i que el que segueix pululant és el seu fill Jeff, be, si no vaig errat !!!!.

EMILI
M'imagino la devoció que li deus tenir doncs i la de records que et deuuen venir escoltant-lo. No et podria citar quina cançó és millor que altre, el cert és que les trobo TOTES magnífiques !!

ANNA
Si no fos perque se que pintes diria que ets una poetissa consumade, grans i tendres paraules, sens dubte que tant Cat com jo agraim.
Jo tambè vaig de cul últimament i no "navego" tant com voldria.....cap problem !!!.

LULA
Be, lo del Dylan sempre es podar discutir, de totes formes compte no et sorprengui amb revelacions al respecte. te discs memorables (el seu últim treball "Modern Times" és IMPRESSIONANT !!! ) i d'altres soporifers. Malgrat penso que els genis ja ho tenen aixó....
Ja saps que discutim quant vulguis.
(et guardarè el secret de la teva visita furtiva, de veritat ).

Grass & love my Darling

El veí de dalt ha dit...

Als artistes, millor jutjar-los per la seva obra que pel que diuen o fan...Perquè mira que hi ha gilipolles rematats en aquest gremi!