12 de juliol 2008

Mary Wells

Ara, escoltant las veus femenines que tant de moda ens estan posant per boca de unes JA il·lustres, Amy Winehouse i Duffy (principalment), em fa goig de contemplar, escoltar i llegir cròniques al respecte de veus tan ben treballades, perfectament modulades, sonores, potents i agònicament trencades amb les que, aquestes dos dives ens delecten , certament encertades i merescudes, sens dubte.
Jo,com “puretilla”(musical) que soc, recordo el primer cop que vaig sentir a la gran Amy, doncs va ser ràpid la vinculació i relació que vaig fer de la seva música amb els clàssics del Soul i el R & B, escoltant aquelles cançons em vaig transportar immediatament a les tonades dels Sam Cooke, Otis Redding, Marvin Gaye ( però que gran en Marvin !) i s’endevinava casi “ipso-facto” les arrels de les que Amy havia begut, enormes arrels...

De veus femenines en aquella època (sublims veus i sublim època ) també n’hi havia i, malgrat de ben segur no reberen mai el reconeixement i les critiques favorables d’aquestes dos, de qualitat, textura, potencia, sensualitat i tècnica vocal no els hi faltava ni un xic.
Mary Wells, per a mi, es una d’aquelles ( desconeguda, es clar ) que escoltant-la em transporta, em donen ganes d’abraçar-la intensament i amb tot el meu cor, doncs és sensualitat el que sona.
Berry Gordi, amo i senyor llavors de la Motown, va ser el primer en creure en ella, era el 1960 i el seu primer tema “Bye, Bye, Baby” ja va ser top ten i rebentar les llistes d’èxits, escoltant aquest tema o d’altres de la gran fàbrica Motown, es mostren clarament els sons i melodies que les grans figures del moment ( Smockey Robinson, Jackie Wilson, The Miracles, Temptations, Supremes etcc) entonaven i per on girava tota la factoria, èxit.
Mary, com el bon vi, va anar madurant i sota els savis consells dels seus mentors ( Smockey Robinson i el gran Marvin Gaye sobretot ) ens deixa anar temes hipnòtics i de “gallina de piel” com el “Hellow Stranger” ( brutal on els hi hagi )o les sublims “The One Who Really Loves You” o “My Guy”.
Personalment sempre he fet un curiós paral·lelisme amb Elvis, doncs ambdós eren intèrprets , ambdós amb una tècnica vocal exquisida i per a ambdós els millors compositors del moment es “barallaven” literalment per a que fos unes de les seves obres les que cantessin. Jo ho entenc perfectament.

Quatre senyor de Liverpool, allà pels voltants dels 64, varen proclamar a tort i a dret que Mary Wells era sense cap mena de dubte , una de les millor veus del moment. Mary(enamorada dels quatre xavals) va acceptar, encantadíssima, la invitació que li varen fer per a compartir gira sobre el 1965. Ja mig desvinculada de la Motown, va aconseguir molts i sonors triomfs a les llistes britàniques, de les que a partir del 1970 va anar desapareixent, de entre moltes altres raons, per una salut fràgil que arrossegar durant tota la seva vida i que la va a portar a morir de càncer el 1992. Una diva, la diva del meu cor....

12 comentaris:

Striper ha dit...

Besties sagradesde la Nmusica en mayuscules mira aquest mati em mirava videos de aquest:

http://es.youtube.com/watch?v=8yRdDnrB5kM

Il Cavaliere ha dit...

Bonito homenaje a Mary Wells. Me cuesta un poco entender el Catalá pero a pesar de ello me gusta tu blog.

Saludos!.

Lula ha dit...

Genial com sempre Orbi.

El nom no em sonaba totalment desconegut però és clar, després de la teva classe magistral i de sentir l'audio... ara ja en sé una mica més.

No tanquis per vacances, plis!!!

PENELOPE ha dit...

quina veu...no la coneixia però és que no estic gaire assabentada d'artistes tant antics ( una miqueta inculta,jo...jeje)

m'encanta aquest "my guy "( aquesta cançó si la coneixia eh!)

ddriver ha dit...

aquesta la tinc en un dels molts recopilatoris de la motown que tinc,bona

fidelon ha dit...

Hola Sr.Orbison, molt interessant l'entrada sobre Mary Wells, una gran cantant una miqueta tapada per les Ronnie Spector, Diana Ross i d'altres més conegudes. "My guy" és la seua cançó més famosa, però com vosté bé ha dit la cosa no acaba ahí. De totes maneres no sabia que hagués tingut tant d'èxit en Anglaterra.

Parlant de cantants amb nom Mary i amb cognom que comença per W, a veure quan dedica vostè una entrada a les meues volgudíssimes Shangri-Las. Si no ho fa vostè, ho hauré de fer jo aviat, però no voldria xafar-li un missatge que, atès els seus coneixements de l'època, podria ser fantàstic.

Salut!!

Pam lópez ha dit...

hola Orbison! un plaer coneixet. Venia a donar-te les gràcies per la teva visita al meu blog... pero ara et dono les gràcies per ensenyar-me (o millor dit ensenyar-nos) aquesta veu tan increible!

una abraçada! I tornaré aviat!

Pam

Orbison ha dit...

STRIPER
AAAAAAAAaaaaah. si noi ! i mira que sembla fàcil tres sers tocant música d'aquelles que et fa moure el peu frenèticament....energia pura, gracies Striper, bon video !!!!

Il CAVALLIERI
Para homenajes buenos los de tu blogg sin duda, gracias por la visita !!!

LULA
Uf!, doncs si que tinc previst tancar per vacances, la veritat és que estic fins allà de projectes nous que necessiten de temps i relax, a més va be desconectar de tant en quant.

PENELOPE
El "my Guy" la ha cantat molta gent, però aquesta veu (com be dius tu) és ÚNICA.
De inculta res !!!!

DDRIVER
Els de la Motown son els millors recopilatoris de Mary Wells, be, és que la Motown és molta Motown...

FIDELON
Uf !!, miri, l'altre dia les escoltava a les Shangri-Las, doncs no era un post que (ara per ara) tenia en ment, em fa gracia que em cedeixi la iniciativa, gracies de tot cor, faci, faci l'espero en "candeletes" aquest post que segur serà fantàstic....com no !

PAM LÓPEZ
Home, és que hi tens molt bona ma, tenia que visitar-te la sensibilitat crida a la sensibilitat, lo de la pintura i el dibuix és un do que jo envejo i admiro profundament.....coses.

Maria Jesús ha dit...

Espero que estiguis passant un bon estiu, Roy

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Hooo,... quina veu !! Com la modula , "la punyetera" !!!

Sempre m'ha agradat cantar ... però aquesta veu és inimitable !!!

Ja coneixia "my guy" i m'ha agradat molt "hello stranger" !!!

A veure si aviat trobo un moment per actualitzar el meu blog !! Ultimament són moltes les coses que fan que estigui una mica "out" i... hooo, per acabar-ho d'arreglar, diumenge se'n va morir la gateta de manera quasi be fulminant !!! Sort que em queda el gat o , com alguns diuen, el "tigre" ... sí, es un "bon tros de gat"

Fins aviat, "Orbi" ... :-)

Brian Syrup ha dit...

L´Amy Winehouse simplement infumable. No em vingui ara d´erudit!

Anònim ha dit...

Gràcies per descobrir-me a Mary Wells; cercarè material d' ella.
I gràcies tambè per la feina feta.