05 de setembre 2008

Bobby Helms

Aquest senyor, grandíssim desconegut, malgrat tenir un cognom de terrorífica pel•lícula o d’abisme maleït pels milers d’Orcs que poblaren la Terra Mitjana....allà per la tercera edat..., es un dels sers que es fan més entranyables (sobretot als EU) quant arriben les festes més desitjades i esperades per tothom, el Nadal.
A mi, però, també se’m fa entranyable, doncs recordo LA seva melodia perfectament i amb molt carinyo, melodia d’infància, melodia de Nadal, cançó de Nadal.

D’en Bobby ( Robert Lee Helms), ara tocaria comentar les seves excel•lències, les seves virtuts, la tirallonga d’èxits, de títols, o la seva afamada i dilatada vida musical, no; el bon jan d’en Bobby no es pas d’aquests. La seva vida és del més corrent que us podeu trobar, no cal ressaltar-hi res, més aviat estàndard i està absenta de grans i sonats èxits, de fet, sota el meu modest criteri...això si, d’èxit tan sols en te un; el “Jingle Bell Rock”, aquesta mítica cançó que algú de vosaltres vincularà a algun llunyà Nadal i algú a la primera cinta de la saga Letal Weapon”, doncs surt com a cançó de fons en els crèdits inicials, va ser el èxit més sonat i (bàsicament) l’únic allà pel 1957.
Es clar que en va escriure més i en va cantar més , però del tast que hi ha, el que us penjo bàsicament, tan sols heu de comparar el ritmes, la cadència, la melodia, per endevinar que, malgrat “Fräulien” i “My Special Angel” també varen ser números u, un encara no s’acaba d’explicar com un mateix cantant pot fer coses tant diferents, i és que el mon de la música també està ple de misteris sense resoldre.
Personalment aquest tipus d’èxits tant mediocres però tan massius i eterns el vinculo sempre a l’absència dels grans del moment ( diria més aviat EL gran del moment), a la carència de creativitat del moment i a l’oportunitat de saber aprofitar aquest moment.
Val a dir que “Jingle Bells Rock” és una cançó que enganxa, que es fa ràpidament familiar i simpàtica i que comparada amb els altres dos “hits” d’en Bobby, aconsegueix la catalogació de sublim, tot i que com he comentat abans no te o no es res de l’altre mon.

La peculiaritat del públic de cada país, una mica com aquí també, fa que en Bobby, després de passar a la posteritat ja sobre el 1963 (Elvis ja havia tornat de la “mili”) assolís un èxit sense precedents any rere any, no tan sols perquè “Jingle Bell Rock” era i és una de les melodies més escoltades per aquestes dates a molts magatzems dels USA com a música de fons...per exemple; sinó que en Bobby, amb la seva caravana anava de ciutat en ciutat interpretant les cançons d’èxit del moment i la seva, així es va guanyar la vida en els anys posteriors i casi fins la seva mort al 1997, de poble en poble que públic no en falta.... Aquesta tonteria (que ho pot semblar) fa que en Bobby mai passés gana i que en un extens país amb un extens circuit de velles glories, en Bobby fos el rei.
Prescindint, o no, de que estiguem en festes nadalenques, jo canto sovint aquesta cançó, que tinc més que memoritzada, no detallaré les qualitats anímiques que te en mi (del tot positives, això si) però estic segur que pot aixecar l’ànim en moments foscos, tipus Mordor....

Feia molt que volia parlar d’en Bobby Helms, un tipus normal i corrent que sempre m’ha caigut molt be, tinc clar, a més a més que seguiré parlant de tipus normals i corrents que, per norma general, son els que em cauen més be....un que és així...!!

10 comentaris:

Striper ha dit...

Tot un artista de la epoca del blanc i negre amb cancçons mitiques.

danichan ha dit...

quan sento aquesta cançó me'n recordo de la peli HOME ALONE... Són aquells temes que tant agraden en una tarda de cine entretinguda on la peli pot ser mediocre però on la banda sonora la fa especial d'alguna manera.
Que bé que hagis tornat per aquestes contrades, ja trigaves noi!

fidelon ha dit...

Hola Sr. Orbison!!

¡¡Quina alegria veure'l de nou per aquí!! Aprofito per donar-li les gràcies per allò que vostè ja sap, li vaig enviar un correu però li ho torne a agrair amb tot el meu cor.

I pel que fa al seu post...un mestre, com sempre. No sé quantes vegades que hauré sentit el "Jingle Bell Rock", doncs no tenia ni idea de l'existència d'aquest home. Una d'aquelles cançons que deixes de banda per molt conegudes, i que en realitat no coneixes gens ni miqueta.

Gràcies de nou,
Fidelón

Clint ha dit...

certament costa no somriure al sentir-la!
tot i que vols dir que no has tornat molt tolkenià tu?

ddriver ha dit...

si que es cert que aixo sonava de petits per nadal jaja

Anna,la Fdez.O. ha dit...

No el coneixia a aquest music i potser mai recordaré el seu nom , però la seva nadala la recordo molt be !!!...

Espero que tots els seus projectes estiguin ja "en marxa".

Una tornada molt particular! ...

Benvingut , de nou, "Orbi" !!! :-)

Lula ha dit...

Bentornat Sr Orbison...

Està força animat oi? Beeeee!!!

Qui no coneix aquesta cançó? Encara que se'm fa força estrany sentir-la amb aquestes calors... a mi la veritat, em recorda l'Ally McBeal, encara que ja sé que allí cantaven la de 'Santa Claus is coming to town', però mira, eso es lo que hay.


Jingle kisses!

Emili ha dit...

Jingle Bell Rock, en mi opinión uno de los tres mejores temas navideños de todos los tiempos. Fantástico el inicio de Arma Letal (I), con la musiquilla, los créditos y el trozo de pájara rubia que se tiraba desde el balcón de aquel hotel. Incluso Billy Idol hizo su versión del tema.

Excelente post. Un saluduuuu.

Orbison ha dit...

STRIPER
Cert, d'aquells que n'hi ha tants

DANICHAN
Vostè maai falla !!!!, m'alegro de tornar-lo a llegir per aquestes contrades, a més, de nou concrepo amb vostè.

FIDELON
Ja sap que no és cap problema, petites casualitats que te la vida...oi?.
És la típica cançó que pasa semi-desaperçabuda...

CLINT
Cert, es que aquest home ho te tot, bon llibre, bones pelis i excel·lent banda sonora....Gran !!!.

DDRIVER
Avui l'he fet escoltar a un client i m'ha dit que el su fill de 8 anys , per festes,al cole, sempre li posen aquesta cançó , imagina`t....cert com la vida mateixa !!!

ANNA
uf, els projectes !!!!!!, tela marinera, vent en popa de moment....molta feina !!!.

LULA
Caram !!!, miri vostè, amb seguidores com vostè qualsevol artista mundial es sentiria més que privilegiat, per aixó em sento especial, de veritat !!!

EMILI
De fet de versions d'aquesta se'n van fer a patades, jo tambè en tinc al cap una de Chubby Checker, per exemple. A mi, després del "Fairtale of New York" del Pogues, es sens dubte la millor cançó de Nadal.....coses !!!

Maria Jesús ha dit...

M'ha encantat tornar al teu blog on recordes a artistes de velles èpoques però que tu revius a través de les teves paraules. Petonets