12 de setembre 2008

Johnny Preston

Sovint, donant-li voltes a com poder escenificar i sonoritzar el que es el Rock & Roll, quines son les pautes bàsiques per a entendre tot escoltant una cançó, quina es i era la diferencia amb altres estils musicals de l’època, em canso de posar-me exemples de tal o qual artista, canviant contínuament d’artista o de cançó pel fet que sempre entenc ha d’anar acompanyat d’una explicació narrada més o menys gràfica i oral del que s’està escoltant, situar-la en un context, i mil coses més.
Tonto de mi, doncs es escoltant a Johnny Preston quan un s’adona de lo senzill de l’explicació, simplement no cal. Aquest Texà s’ha convertit (per a mi) amb l’eina bàsica per a explicar i definir el Rock & Roll (la meva nebodeta petita JA ho té claríssim !!!), aquell de mitjans dels 50 que va assolar, qual tifó, els EUd’A llavors. És fàcil deduir que dels milers de musics que pul•lulaven per aquelles dates aquell país, n’hi havia de tots colors, formes i categories, uns de més coneguts , uns de menys, i així anar fent....
El “Feel So Fine” i el “Charming Billy” son dos exemples, que tan sols d’escoltar-los serveixen per fer-se idea del que es Rock & Roll, a la vegada serveix també per adonar-nos del que es pot arribar a fer amb una veu, una guitarra, una percussió senzilleta, (Puntualment acompanyament de vent; saxo, en aquest cas ....) quatre compassos ben marcats, un tempo definit i apa, a corre !!!, no cal que us hi esmereu gaire a l’hora de intentar traduir el que diu, sempre he pensat que la veu és un instrument musical més (sinó el més difícil de fer anar amb precisió...), amb tot, si ho feu, no hi trobareu missatges profunds ni proclames ideològiques, més aviat histories juvenils d’aficions, arts i oficis d’un tal Billy Boy, per exemple....res de l’altre mon; divertiment senzillament. Afegiu a més, aquest to irònic i jocós que denota la modulació de la seva veu, utilitzant un recent inaugurat estil ; el Novelty, que és bàsicament la teatralització de la cançó, un “rap” de l’època.....
Al mateix temps, els que tingueu a ma ( o a cervell, en aquest cas ) les melodies més famoses del moment, us adonareu que entre els diversos musics que varen poblar d’univers R & R les diferències en alguns casos podien arribar a ser abissals, tot i estar dins del mateix circuit musical, en quant a les traduccions de les lletres,... bajh !!!, tampoc us hi preocupeu gaire, la veritat...
En Johnny tampoc era (és) d’aquells personatges que destaqués per el seu caràcter histriònic, agosarat o polèmic , de nou ens trobem davant un ser de lo més senzillet, probablement ( es que no tinc el plaer....encara....) de lo més humil i popular, una vida sense gaires estridències ( al menys públiques i que jo sàpiga), una gran amistat que el va unir al enorme J.P. Richardson; “Big Booper” i que va fer que cantés un tema seu post-mortem, el “Running Bear” que va arribar a número u.
Estar, també, més que clar que en Johnny te moltes altres cançons fora d’aquestes, com la curiosa “Chief Heartbreak”, producte de la seva dilatada carrera, però no us la presentaré i ni tan sols en parlaré, no fos que escoltant-les us adonéssiu de la seva mediocritat......simpàtic si, però mediocre, i que consti que m’agrada força, però normalet...vamos !!!, no us poseu a comparar si vos plau....

7 comentaris:

ddriver ha dit...

aquet m`agrada,mica mica em vas convertint

Striper ha dit...

Jo ctrc que aquest es tot un monstre de la musica.

fidelon ha dit...

Un altre artista desconegut per mi.

Amic Orbison, el teu bloc és un veritable Viatge a Itaca: gairebé sense fi, i ple de coneixences.

Salut!!
Fidelón

Lula ha dit...

No acabo d'entendre el post.
Ussigui, que et mola el pavo aquest però que no és res de l'altre món.
I???
Com tants oi?
Ussigui... no entiendo

Però t'envio petons, com sempre, avui una mica desconcertats...

Orbison ha dit...

DDRIVER
I espera, i espera....reconversió total !!

STRIPER
Com sempre estas en lo cert, però petit, afegiria.

FIDELON
Caram, farà vostè que em posi vewrmell, tots som mestres i alumnes a la vegada en tot cas, bon amic...

LULA
Crec que m'has entés perfectament, si, m'agrada, però no es res comparat amb els grans , normalet si però tambè és mereix un reconeixament...oi?
m'agraden els teus petons !

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Està be això de presentar-nos aquests músics " normalets!?", com dius tu, perquè són per ,quasi bé, tots nosaltres uns perfectes desconeguts !!!

Seguirem igualment atents a les teves novetats "normaletes" o genials" !!! Well done, Roy !!! :-)

Marta ha dit...

Doncs ara vaig al youtube a mirar!!!! A mí m'agrada ballar el rock.