26 de setembre 2008

PAINT YOUR WAGON: Anecdotari variat.(i comença la Trilogia...)

Molt s’ha parlat sobre l’anecdotari divers d’aquesta pel•lícula, molt s’ha dit i poc s’ha escrit....poc però no res...
Un dia de Sant Jordi gloriós va caure d’unes més que preuades mans femenines un regal en senyal d’amor anomenat “!Este rodaje es la guerra!, Lo que el viento se llevó y otras batallas campales.”. Juan Tejero, T&cB Editores. Una sisena edició de 515 pàgines amb relats de rodatges i curiosíssimes fotografies dels “Moby Dick”, “Apocalyse Now”, “Espartaco”, "La Reina de África”, “Gigante”, “Juana de Arco”, “El planeta de los simios”, “Con faldas y a lo loco”,”César y Cleopatra”, “55 días en Pekín”, òbviament “Lo que el viento se llevó” i, per suposat “PAINT YOUR WAGON”. S’expliquen les mil i unes condicions, anècdotes, problemes de contractació, d’alcoholisme, de drogues, de gravació, simpaties i antipaties, baralles, seduccions, edició, muntatge, etc... de les pel•lícules abans esmentades (i unes quantes més), de directors, actors, bandes sonores, secundaris, attrezzo, tot....sens cap mena de dubte un llibre sensacional que casi em fa plorar d’alegria al rebre’l i mentre l’anava llegint.

Clint Eastwood comenta, per exemple, que va ser la desorganització i els problemes de rodatge d’aquesta pel•lícula el fet que el va fer decidir a muntar la seva pròpia productora (ara Malpaso Productions), també comenta la por que va passar quant el marit de Jean Seberg (Elisabeth), el novel•lista francès Romain Gary, va amenaçar de presentar-se al rodatge i matar-lo si no deixava en pau a la seva xicota, quant en realitat no era ell el problema sinó ella....

Pel paper de Ben Rumson es va pensar amb Mickey Rooney i James Cagney abans que amb Lee Marvin, però el fet de que aparegués a la llista de les deu estrelles més taquilleres dels últims tres anys, els va fer canviar d’opinió (malgrat no tenia cap experiència com a cantant). El rodatge íntegre del film es va fer a East Eagle Creek en el Parc Nacional de Wallowa-Whitman de Oregon i la ciutat és va construir des de cero, això va provocar que als pocs dies d’iniciat el rodatge apareguessin uns 150 Hippies que vivien molt a prop, reclamant un pagament per permetre el rodatge amb el propòsit de boicotejar-lo si no es complia la demanda, Joshua Logan, el director, va quedar tant fascinat amb les seves barbes i indumentària que els va contractar com a extres ( la majoria surten ballant a l’escena de la festa , la que sona el “Hand me down That can o’beans”, i contínuament com a habitants anònims de No Name City), els xavals van quedar contentíssims, es clar, paga, drogues i quelcom semblant a feina....

Un orgullós Lee Marvin s’enfrontava contínuament amb el director Joshua Logan ( ell hagués preferit al seu director i amic Richard Brooks per dirigir-lo), amb detalls com deixant-lo plantat en mig d’una escena amb un “Així és impossible rodar, me’n vaig a beure o a pescar”, abandonant el rodatge per a dirigir-se a Baker (el poble més proper) a consumir grandíssimes quantitats d’alcohol , despotricar i insultar públicament al director. Això feia, naturalment, que l’endemà es presentés amb una ressaca immensa (sinó begut) al rodatge i en més d’una ocasió li vomités als peus al mateix director.
Joshua Logan, un cop acabat el film, va comentar sobre ell: “Des de que Atila va assolar Europa deixant 500 anys de terror i foscor, no hi ha hagut un home com Lee”.... geni i figura.

Jean Seberg, mentrestant, és va anar apropant (i de quina manera...) a la filosofia Hippie i a tots als seus components, física i al•lucinógenament, li agradaven els homes i va començar a flirtejar amb les drogues que, òbviament, poblaven el “campament”; trist, doncs Jean es suïcidava l’any 1979 després de passar per uns quants psiquiàtrics, mil amants i moltes drogues. El seu marit Romain, sentint-se culpable per haver-li deixat fer aquell “maleït film”, es pegava un tiro l’any següent.

Tal era la problemàtica del rodatge i les interminables pauses que Clint Eastwood es va comprar una caseta prop de Baker, on entre tall i tall de film, es passava hores cuinant carn a la brasa amb el seu amic Lee Marvin i petant la xerradeta...

A taquilla “Paint Your Wagon” va ser un fracàs i mai va recuperar tot el que es va invertir ni de lluny, paradoxalment les cançons cantades per Lee Marvin amb aquella hilarant i sovint desafinada veu, el van portar a una popularitat inaudita i “Wand’ring Star” va arribar a les llistes d’èxits més escoltats del moment. Joshua Logan No va tornar a dirigir una pel•lícula mai més. Del jovenet i llavors novell Clint Eastwood poc a dir que no es sàpiga ja....o no?.

12 comentaris:

Striper ha dit...

Desconexia la majoria de coses que ens expliques al post.

ddriver ha dit...

joder quin kaos no?

PENELOPE ha dit...

home! paint your wagon?

si haguessis dit: "La leyenda de la ciudad sin nombre" jajaja

només recordo la sensació de fred i brutícia en tota la peli...i com no! la cançó amb aquella veu

Brian Syrup ha dit...

Ha valgut la pena l´espera; i a sobre en trilogia!!!

No tan jovenet, eh? ja n´havia fet unes quantes.

Lula ha dit...

Ufff
I quantes vegades les coses que surten pitjor són les que més disfrutem i les que més ens agrada recordar... No ens enganyem, el món no valdria la pena sense històries així.

Ni havia sentit el nom aquest però encara que sigui infumable, des de ja, és un must.

Besotes & whisky!!

Morgana ha dit...

Me pasa como a striper... deconocía la mayoría de datos.

Siempre es un lujazo pasearse por aquí...

Mr Towers ha dit...

Ostia gran película, sí, com Pe ni flouers d paint your wagon, com a LLDLCSN sí. Recordo que la vaig veure de crio a la plaça del poble en un cinema d'estiu. Un descollone de peli. I ara que ho dius sí que tenia un aire hipiosillo lo del poble de miners i lo de compartir dona.

El llibre també fa bona pinta, sí.

Orbison ha dit...

STRIPER
Doncs m'alegra que t'hagi il·lustrat

DDRIVER
Buffff, no ho saps be, pensa que jo tant sols he posat el meés interesant, en temes dd'edició, producció i més tècniscs "ni te cuento" !!!

PENELOPE
Si, és la mateixa, però em resisteixo canviar-l'hi el nom original....coses meves

BRYANT
si, unes quantes, però poquetes comparat amb el tsunami que vindria

LULA
No, si ja dic jo que amb lectores com tu, un ja pot morir feliç.....

MORGANA
Más lo es para mi el recibirte en mi casa, vecinita....

TOWERS
Personalment crec que aquell aire Hipiosillo és l'equivalent ara de les famoses "raves" de la juventud d'avui en dia, creguim que a mi SI que m'hi veuria fent el canalla per allà, un cop al menys, no més.....és clar...

Brian Syrup ha dit...

Escolti jo em dic Brian. Bryant és aquell jugador company de Gasol a Estats Units i del que vostè és fan.

Orbison ha dit...

BRIANTTTTTTTTTTTTTT
....Vaja !!! ja està el "tiquis Miquis", amb lo maco que és el Basket.
I si es refereix a en Kobe Briant, si en soc un admirador, ja sap que en tinc l'habitació plena de posters seus des de que era petitet i jugava al pati amb el petit Scootie Pippen...!

kipryan ha dit...

No si ja sabia que eras mar...
Tants anys amagant-ho.
Perquè ?

Ah, perque en Brian està lluny i esperes que torni per viure amb ell , i te la syrupi oi ?? Vaja parella de m...Surtiu del p..armari , trobeu a faltar les dutxes desprès dels partits ???

Per cert cada vegada que treballo de nits i miro cap a la inmensitat del cel (on treballo es veuen molts estels i galaxies no com a Can Pixapins)ronronejo una cançò , endevines quina puteta meva ? sí si , la mateixa i fa molts anys que forma part de mi.

Aquesta pel.licula és com la vida mateixa.

Desde el meu racó de món us continuo seguint en candeletes , no us despisteu , i si us fa falta quelcom truqueu i farem el que podrem (accepto pagaments en espècies)

Dr. J ha dit...

Troç de peli, amic Orbison... Troç de peli... i troç de blog!

Als seus peus!