19 de setembre 2008

The Vogues

La setmana passada el meu estimat blogaire Fidelon ens exposava en el seu més que didàctic blog tot un seguit de cançons més que entranyables per a mi dels Rocky Sharpe & The Replayers, doncs malgrat ser un grup que feia exclusivament versions d’altres afegint-t’hi uns retocs molt seus , els Rocky Sharpe m’han fet ballar i recordar el que no està en els escrits i és quelcom més que simple devoció que els hi tinc a aquelles melodies, que una cosa no està renyida amb l’altre....eh?.

Casualitats de la vida ara amb el anomenat blog i abans, amb una malaltissa mania que tenia jo de arreplegar, comprar, escoltar, investigar, cercar i llegir tot el que amb el bo d’en Roy Orbison estigués relacionat han fet que vingués a la meva ment aquest preuat grup (molt desconegut de nom...) que va pul•lular pels USA allà pels 1965. The Vogues era (és) un grup eminentment vocal, un molt bon grup vocal amb unes qualitats per el bel canto que varen saber guiar cap el pop-rock més suau; els senyors Burkette, Miller, Blasco i Geyer és varen aprofitar magníficament de la tirada que els grups més pops britànics ( Monkees, Turtlesgrans aquests , per cert-, Searchers, Zombies, etc...) estaven aconseguint amb aquelles melodies pop, pop, pop on les hi hagui. Aquest fet és molt important doncs quant escoltem per primer cop el “Five O’clock World” ràpidament es vincula a un d’aquests grups britànics pel seu so o a qualsevol de les nombroses pel•lícules en las que surt com a música induïda, i difícilment a The Vogues. No vull parlar ara de lo perfectament executada, de lo màgica que és, d’aquesta perfecta veu tenora i d’una composició que Allen Reynolds va fer expressament per ells simplement.... perfecte.
You’re The One” una cançó de Petula Clark que potser a l’amic Fidelon i molts d’altres (a mi mateix fins que ho vaig descobrir....naturalment!!!) li sonarà més a Rocky Sharpe que a The Vogues, va arribar a número u al 1965 amb una facilitat tremenda.

No va ser cap d’aquestes casualitats, però, la que va fer que em gastés una important quantitat de “dinerets” en el seu moment, ja en fa uns anyets, per a aconseguir aquest sensacional Lp (que no deixa de ser un simple “Greatests Hits”, però els que ho venen això no ho entenen...) sinó més aviat el consell que a través d’una entrevista a Roy Orbison (que també va caure a les meves mans en format sonor a les primeres edicions de la Fira de Col•leccionistes, las bones, las del Born...), en la que el bo d’en Roy comentava lo molt que li agradava aquest grup i l’amistat que hi tenia.
Escoltant totes les cançons no tant sols s’endevina la classe que Roy tenia per a la música, sinó que es certifica la tremenda qualitat del total de les cançons, qualitat coral, qualitat rítmica, qualitat pop, perquè avui m’he desmarcat i he parlat de pop.... coses !!.

A més de les mencionades us penjo un “That's The Tune” a veure a que o qui us sonen els tres primers compassos....aaaaiiiiiiixxxxx !!!!!

12 comentaris:

ddriver ha dit...

si que es un so mes brittish d l epoca

Striper ha dit...

Es fantastic coneixer i apendre tot lo que explicas de grups que coneixes el nom alguna canço i poca cosa mes.

Lula ha dit...

Per variar mai havia sentit aquest nom.. per sort el Sr. Orbison és aquí i ens ilustra.

Molt bons noi, de veritat, m'encanta aquest tipus de música, ideal per qualsevol moment.

Besoooootes!

PENELOPE ha dit...

a mi aquests compassos em recorden al principi del black is black de Los Bravos...no?

fidelon ha dit...

Ja no tinc paraules per agrair-li el que fa des d'aquest bloc. Tinc dos llibres que parlen dels seixanta, un quasi de manera exclusiva, i en cap dels dos apareixen The Vogues. Ni tan sols el nom. M'han agradat molt les cançons que hi ha penjat.

Moltes gràcies. També per anomenar-me en el seu text. Coses així fan que això de mantenir un blog no siga una tasca ni una feina sinó un gran plaer.

Una forta abraçada!
Fidelón

Brian Syrup ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Brian Syrup ha dit...

No es deien The Pogues? Bah! viu vostè en un món paral.lel.

Orbison ha dit...

DDRIVER
Molt British, com dius tu, totalment !!!

STRIPPER
Tots coneixem alguna cosa que altres desconèixen, mestres i professors de la vida som tots plegats !!!

LULA
A mi se'm ocurreixen 2 ó 3 moments, per exemple...
Pop Kisses

PENELOPE
AAAAAaaaaaaaaa Si !!!!, veus com si que hi entens de música ?, veus com es comença a veure la samarreta de sota a algunes bandas idolatritzades ?, veus com no tot el mont és Orégano ?....l'has encertat de ple !!!

SYRUP
Home !!!, vostè per aquí !!! benvingut germanet !!!!!, ja sap vostè PERFECTÍSSIMAMENT que visc en MOLTS mons paral·lels d'aquests que diu vostè....oi ?, oi?,oi?....eh !!!!, valeeeeeeeeee

Orbison ha dit...

FIDELON
Be lo de les enciclopedies o llibres va com va, soposso que surt el que l'autor considera que ha de sortir, a l'emule famós tampoc hi surt gaire cosa, l'època que els hi va tocar de viure musicalment parlant tampoc hi va ajudar, amb tot aquell so fresc que venia de les illes amb els totpoderosos Beatles al capdavantt, però miri: per en Roy Orbison i per a mi no han passat desaperçabuts.....coses !!!

Emili ha dit...

Rocky Sharp!

Dempeus.

Anna,la Fdez.O. ha dit...

aiiixxxx !! He escoltat un munt de vegades les primeres notes de "That's the tune" i sííííí que en són d econegudes xo nooooooo , snifff , no m'enrecordo !!! :(

Sort que tenim el nostre "Roy" què ens desvetllarà el misteri , oi ??? ;)

PENELOPE ha dit...

jajajaj ..he encertat!

mira ja sé que no es gaire de la teva corda...però ahir vaig anar a sentir a La Sucursal S.A. uns salseros ( la majoria colombians) creat a Barna....que grans i que bé que sonen en directe

"tic emossionà"