17 d’octubre 2008

Chan Romero

És curiós observar com la mixtura entre cultures a nivell musical tampoc està exempta de reciprocitat, es a dir, de com les cultures s’alimenten mútuament de les influències de cada una, en aquest cas de la Mexicana i la Nord-Americana. Així varem tenir, sobre els anys 50, a un Ritchie Valens que amb la seva famosa “La Bamba” es va alimentar de la música i cultura Americana per a introduir-hi connotacions mexicanes, el primer cas de mestissatge musical envers les dues cultures, per l’altre banda tenim al memorable i ja comentat Flaco Jiménez, que acordió en ma, va introduir i barrejar música texana (o sigui Americana) a la seva extensa discografia musical, creant el denominat Tex-Mex i essent un dels principals precursors.

De nou l’historia ens enganya, o més aviat ens “ninguneixa”, exhibint els noms i els treballs dels més famosos, populars o amb el ranking d’audiències i popularitat més alts; a altres que també varen estar allà, en aquella línea fent i dibuixant una història en la que mai ha estat nombrats i de la TAMBÈ van participar.
Chan Romero és d’aquets, humilment i segurament sense els recursos econòmics, de marketing, i de seguidors que si tenia per exemple el gran Ritchie Valens, va poblar durant la dècada dels 50 de música Rock & Roll les orelles de molts Americans.

Al repassar la discografia de Chan, s’endevina ràpidament que no te la sortida, el ritme inclòs la creativitat d’un Valens, un Nelson , o succedanis.....esta clar !. To i així sobre el 1957 va aconseguir situar al Top Ten al seu “Hippy, Hippy, Shake” entre els grans Holly, Presley, Orbison i , evidentment, Valens.

Altres temes més que mediocres com el “Baby Doll” o un soporífer “ I Don’t Care You” donen fe del perquè uns estan allà dalt de les llistes i altres no. Aquest fet, però, no treu que a Chan se li degui aquest reconeixement, el de , a la seva manera, precursor també del Tex-Mex i seguidor d’una cultura musical menyspreada en molts moments.
Que aquest paràgraf, ara, no confongui als lectors, certament en general no estava a l’alçada dels grans, temes com “I Want Some More” molt “BuddyHollydià”, o el midi- tempo “My Little Ruby” en son mostra i botó.

Chan Romero sentia devoció pel gran Ritchie Valens i era rar que en els seus concerts no interpretés la seva versió de “La Bamba” ( També n’hi va haver-hi molts que varen interpretar la seva “Hippy, Hippy, Shake”, però com va dir el grandíssim Paul MaCartney: “Res a veure amb l’original”); era un enorme admirador de Buddy Holly (escoltant-lo ho endevinareu), però segons va reconèixer ell mateix: “Res em va marcar tant a la meva vida en general com escoltar Elvis”, la clàssica “Houng Dog” el tornava boig.

I és que alguna cosa ha de tenir Elvis per provocar això......eh?

11 comentaris:

kipryan ha dit...

Segur que en Tarantino el posaria de moda amb alguna de les seves movies.
Ara, això de cultura mexicana i nordamericana retroalimentant-se no fa per vostè.
Els seus pares eren de tot arreu menys mexicans purs i per tant li discuteixo la frase.
Perquè el sentit de la seva frase ha sonat a tòpics mariachis enfront d'una cultura ianqui innovadora plenament rokera, tuf tuf, revisi el que volia dir. ( i pensi que no dic que és nascut a Montana perquè el lloc no fa el que)
Em sembla que vosté té un negre escrivint-li el blog, no fa per una persona culta aquesta frase tan, tan ......
I per cert podria afegir que és el considerat " primer latino" segons acepció americana dels neocons en entrar al RHOF, ja sap el Rockabilly Hall Of Fame, en el qual a vostè.
"Elvis", si home , si. Però per posar alguna excusa, ja que ha de parlar del rei no s'estigui, podria dir que estava cagant i que se li va deslligar una almorrana amb els acords de Let's be friends

Que si, que si , que jo tambè l'enyoro a vostè i a l'escanyaocells.

Brian Syrup ha dit...

Bé, ja tenim un nom convidat a la festeta, el senyor kipryan. No he entès res del que ha explicat. Potser en un altre món paral.lel dels que fa la pinta de visitar tot sovint...

Senyor Orb, aquest post em sona molt a un de la temporada passada. Això del mestissatge TexMex...

Chan de quin nom vé?

Striper ha dit...

Desconexia aquest autor ara ja no.

danichan ha dit...

parles molt de les llistes... i segons el lloc ocupat a les llistes, es podia considerar a XXX més bo que a YYY. Anava així la cosa fa un temps? Segurament que aquests TOP-10, o TOP-50 o el número que fos, tenia més credibilitat que els d'ara dels 40 Principales i altres emisores tan o més dolentes que aquesta citada. Jo crec en el meu top-50 que potser tinc a la meva ment, però mai no creuré en les llistes d'avui en dia, els diners ho han emmerdat tot massa, no? Ens volen fer creure que el que més ven és el més bo... i va a ser que no. Almenys ara... abans no sé com s'ho muntaven... Tu m'ho podràs aclarir molt millor això, mestre Orbison.

ddriver ha dit...

jo flipo,mai hauria penat que hi hagues tanta penya d aquet tipus de music,es mes tenia l'impressio com si es copiesin unas als altres tots els temes.Com fan els seus conteporanis d aqui,que uns feien una canço i tots la cantaven sirex,brincos,formula V...sorpres un cop mes

Cristina ha dit...

No coneixia aquest músic.Sóc un pou d´ignorància musical. Feliç diumenge!

kipryan ha dit...

Syrup com sempre , jo en un univers paral.lel , però vostè sense posar els peus a la terra, en un núvol fent trio amb Berlusconi i Bush.

Danichan pensa que ets un subproducte comercial-musical , perquè serà ?? Diu que et mous per llistes.
Danichan deu éser un psicoanalista ensabonador , un teu alter ego

Els altres són rumors en la nit de la complaença aliena, potser els agrades Orbison, intelectualment és clar, faltaria més.

Brian Syrup ha dit...

Ho veu com li falta volta i volta? Li puc proporcionar substàncies i/o professionals que poden minimitzar el seu problema, senyor kipryan.

Lula ha dit...

Jo com sempre, nidea d'aquest bon home.

Una pregunta Sr. Orbison, xq té uns comentaristes amb noms tan estranys???

Anyway, pau i amor,

I petons amb tequila plis!!!

Orbison ha dit...

Caram mai hagués dit que en Chan provoqués tanta admiració....

KIPRYAN
M’encanten els seus comentaris anàrquics, sensacional, em ric i molt llegint-lo....debatria algunes de les afirmacions que fa vostè peró li perdono, ara si, desconec quina quantitat de música d’Elvis ha escoltat a la seva al•lucinògena vida, poca diria....per a mi es INDISCUTIBLE, per aixó no contestaré. No he contraposat res a res 8Mariachi a rock & Roll ) he dit que es complementen i retroalimenten mútuament, i la “cultura yanqui” que diu vostè no era totalment Rockera, hi havia de tot com intento demostrar en aquest blog.
AAAAaaahhh si !!!, com l’enyorava jo també, tenim pendent una o mil guinnes, ja sap, a disposar !!!.

SR. SYRUP
Oh !!!, veig que recorda tots i cada un dels meus escrits, si, diguem que era una figura menor d’aquest estil (Tex-Mex). No se d’on ve Chan, peró sempre m’ha fet gracia aquest nom.

STRIPER i CRISTINA
Certament no era del més famosos, ja li hagués agradat !

DANICHAN
Gran reflexió-pregunta la teva: Penso que anava abans igual que ara, si t’hi fixes no vas m molt desencaminat comparant-ho amb el que passa avui dia per aquí, Si ocupes les primeres llistes d’èxits sones més, si sones més et compren i vens més, per lo tant tornes a estar a les llistes de més venuts, més escoltats.....després venen els gustos personals de cada un, que sovint no tenen res a veure amb les llistes famoses, sobretot, i tal com tu dius perquè els diners ho han emmerdat tot, als USA va haver-hi varius escàndols de radios que emetien la música dels que millor pagaven per fer-ho, aquí passa tres quarts del mateix però ara amb el temps les coses es modernitzen i es tira més dels “contactes” i les pressions que no pas del diner en ma....Jo no podria tenir una llista de tops o deu principals, hi ha coses molt bones (començant per casa nostra) que no seran mai a cap llista d’aquesta. Per a mi el que més ven és el que te una industria més potent al darrera (Marketing, vendes, comercial, Representants, managers, etc...) no pas el millor.....ni molt menys !!!!. O sigui que tens i et dono tota la raó !.

DDRIVER
Bufffff !!!!, i més que n’hi ha, el que passa (com aquí) que arriben els de més amunt o els més famosos, músics desconeguts (com alguns dels que presento) que pul•lulaven per els escenaris compartint cartell amb els grans (Elvis, Berry, Richard, Lewis, Holly...) n’hi havia un fotimer, millors o pitjors i amb millor o pitjor sort. També hi havia molts casos com els que comentes, Elvis per exemple no era un compositor però seleccionava amb molta cura el que interpretava i generalment de compositors o cantants molt desconeguts de l’època (amb molts temes de cantants negres que li va comportar moltes crítiques dels blancs i que els negres li diguessin “Germà”, doncs l’escoltaven per la radio però no sabien qui era –no tenien televisió- i associaven la seva veu a la veu d’un germà, el germà Elvis), peró es clar quant ho cantava ell éxit segur.
Es que sempre m’ha fet una mica de ràbia que es “ninguneixi” a tots aquests artistes, de fet, en tinc un grapat de posts preparats en aquest sentit.....

LULA
Es que tinc uns amics molt peculiars i particulars, cosa que fa que me’ls estimi molt i es clar, de tant en tant es passen per aquí com a comentaristes . He de dir que per a mi son noms molt familiars producte d’una amistat (i totes les cosetes que aixó implica....) de més de 30 anys en alguns casos. Uf, Tequila, mítica beguda, si senyora !!!!
Sempre m’alegra veure’t per aquí.

Petons i “Churramacos”

Mr Towers ha dit...

bah, veig que arribo quan ja s'han repartit totes les osties.

Buenu en lo del tex-mex potser lo més important és el guió, ("-") quisir si és d'unió o de separació. Aquells paios fa anys que tenen un debat del copón de que si assimilació cultural, melitng pot, integració, o multiculturalitat. Lo que sí queda clar és la capacitat que tenen per de fer pasta a partir de qualsevol producte, quisir no els hi cauen els anells etiquetar lo que convingui.

Vist lo qualo, el que hom lamenta és que en aquells feliços 50's no hi hagués a California una nombrosa minoria de la nostra santa -i espina- terra, per tal d'aportar el refilar de la tenora, o el retunyir sec del tamborí.

Collons, ¿i lo que fardaria ara una "sarda-rock", una R&BS (rithem & Bluesardana)?

PD, Orbi, avui (güeno, en directa va ser el divendres a la nit passat) el cito a ca meva.