31 d’octubre 2008

The Cookies

De nou embarcat en el meu propòsit de no abandonar a la seva sort els també innumerables grups femenins de l’època, he volgut rescatar d’aquest semi oblit a les estimades i dolces The Cookies.
De igual forma que en altres grups penjats per un servidor en aquest blog, no les busqueu a les llistes de més escoltades als Top Ten dels més venuts i ni tan sols a les posicions més altes d’èxits del moment, d’aquell moment, es clar.
Margie Hendrix, Pat Lyles i Ethel “Earl-Jean” McCrea varen crear definitivament las primeres The Cookies ( abans varen passar per un parell de noms diferents i després per unes “noves” Cookies amb membres i temari nous) als primers anys 50 i va ser sobre el 1954 quan editen el seu primer treball com a tals. Dons fins llavors eren nombroses les seves actuacions formant part dels cors de cantants i bandes més famoses com el gran Ray Charles o el peculiar Neil Sedaka.

Els seguidors més acèrrims del blog potser recorden que fa un temps ja vaig deixar anar aquest nom i aquesta formació tot parlant de la entranyable Little Eva, doncs va ser una d’elles (Ethel, concretament) la que va suggerir a la petita Eva com a minyona per la casa dels Carole King and Gerry Goffin i, desenvolupant la seva feina, anava cantant alegrement la que desprès va ser, en la seva pròpia veu, la famosa “Locomotion”, l’amistat que unia a aquestes dos cantants, va produir d’igual forma que fossin The Cookies, les veus de fons que s’escolten a les gravacions de Little Eva, coses !.

La música de The Cookies és melosa i simpàtica, com elles mateixes. Previstes d’una tècnica superba (per altre part denominador comú del molts artistes de llavors) i unes textures més pròpies en alguns casos de veus masculines, guaiteu sinó la tessitura a “Don’t Say Nothin’ (Bad about my Baby)” una de les cançons que va arribar més alt a les maleïdes llistes d’èxits. Ni interpretant obres de compositors consagrats com Goffin, King, Leiber i Stoller varen assolir, inexplicablement, l’èxit que mereixien.

Seleccionar les cançons a penjar per a l’ocasió ha estat tremendament complexa doncs la seva audició és pur vici. Per no deixar descansar els vostres peus, no sigui que s’acomodin, adjunto a la present “The Old Crow” amena on les hi hagi, un “Softly In the night” que us farà esbrinar un petit somriure i una “Foolish Little Girl” que us sonarà molt, molt i molt doncs han estat moltes cantants i bandes que l’han interpretat.

Música per gaudir, que invita al somriure i, com no, al ball. Com és que si les discoteques estan per ballar, mai sona música d’aquesta ?...temps era temps...

7 comentaris:

Striper ha dit...

Records d'aquelles discos..

danichan ha dit...

estava llegint la presentació que vas fer quan vas iniciar aquest blog. I també m'he entretingut en veure tots els músics que han passat pel teu blog. Si aquest és un blog sobre música, la meva pregunta és... per què et concentres tant en música tan antiga? Veig que gairebé sempre comentes al meu blog, i la meva música és molt més moderna. Per tant, dedueixo que també escoltes molta música dels 80, 90, h2000... però per què et limites tant en relíquies de l'any de la picó? Ei, em sembla molt bé el que fas, ja ho saps, simplement tinc certa curiositat per saber aquesta preferència en parlar-nos i ensenyar-nos sobre molts grups que, estic segur, molts de nosaltres no n'havíem sentit mai a parlar. Vet aquí els meus dubtes ;-)

fidelon ha dit...

Hola Sr.Orbison. Un grup molt interessant aquestes Cookies. És veritat que no tingueren molta sort si les comparem amb altres conjunts femenins com Shirelles, Ronettes, etc. I això que bones cançons no faltaven. De fet, a més de les que vosté comenta, al primer LP dels Beatles s'inclou una versió de Chains, una de les cançons que Goffin/King van fer per les Cookies i que va arribar al top-10 de les llistes de pop.

¡¡Podríem estar setmanes parlant d'aquests grups de noies que ompliren el buit entre el rock'n'roll i els Beatles!!

¡Un abraç!

Orbison ha dit...

STRIPER
i quin tio més alt !!!, collons !!!

DANICHAN
Buf !!! sóc un malalt d'escoltar música des de fa anys, n'escolto de tots tipus i estils des de sempre, però el que em va marcar va ser aquest ritme diabòlic i mai he deixat d'escoltar-lo, parlo d'ells perque es una llàstima que no tinguin el ressó que tenen altres , quant aquests, en molts casos, varen ser els pares de la música moderna d'avui i em sap greu que ara ningú en parli i ni tan sols s'en recordin de que varen existir. Apart em gasto molts dinerons (quant en tinc) en música d'aquesta, cara i difícil de trobar per aquí. els 70 i els 80 també em varen marcar, llavors tampoc parava d'escoltar molta música de llavors, peró sempre hi ha un forat per a rememorar els vells èxits,,,,....coses !!!

FIDELON
Si senyor !!!!!!, els Beatles tambè varen versionar The Cookies. Aquest britànics sempre varen tenir en consideració als monstres de la Motown, Sun, Stax i altres, mai ho varen negar i, és més, ho deien i repetien constantment, que sense ells potser The Beatles haguessin estat uns altres. The Beatles son moooolt grans i importants en el mon de la música amb tot el que aixó significa. Com Elvis , hi ha una abans i un després d'ells. Molt grans Tio !!!!

Brian Syrup ha dit...

Vaja, observo que no sóc pas l´únic que demana un canvi de dècada. Vostè a la seva bola senyor Orbison, continui, continui...

Lula ha dit...

MMmmmmm tots sou uns entesos... em deprimiu!

Vostè no Sr. Orbison, vostè m'ilustra.
Jo les cookies, només les de l'ordenata, que cal anar netejant... però sonen força bé. Com tot el que proposa d'altra banda.

Besoootes de color!! (en un dia com avui, és obligat)

Mr Towers ha dit...

pos no em sonene de res. A mi em mola molt també els grups de noies. De fet penso que els inventors del pop modern tal com el coneixem van ser Barry Gordy, Holland Dozier & Holland i tota la maquinaria de la Motown. Les meves preferides són les Supremes , Martha Reeves & the Vandellas o Mary Welles. (encara que totes aquestes deuen ser un pèl posteriors a les cuquis). En definitiva em sorpren com van fabricar caramelus pop tan preciosos que ni a data d'avui ha caducat el seu gustirrinin.