23 d’octubre 2008

The Five Keys

Narrar detalladament el moviment musical del Doo-Wop seria etern i complicat, extens segur.
Estil heretat directament de l’evolució del Gospel més clàssic, el Blues i el Rhythm & Blues es va fornir i consolidar afegint a unes treballades veus més ritme, més energia i mes variacions vocals. Tot i la majoria de grups sempre retien homenatge als avantpassats musicals incorporant balades i midi-tempos, vocalment excelsos però sovintment soporífers.
Melòdicament ressalten les veus per sobre dels instruments, amb una veu principal i uns cors d’acompanyament fent que el pes principal de la peça es recolzi en les veus. Eps!!!, vaja rollo....eh?, val ja callo !!!.

Dels milers (si, milers !!) de grups que varen poblar els EUA pel voltants dels 50, es més que probable que surtin a la llum innumerables grups i bandes més famosos que aquest sensacionals The Five Keys; no discutiré la justícia de que uns ho fossin més que altres, en tot cas remarcar que èxit sovint no va lligat inexorablement a qualitat, a pena i desgracia dels propis interessats i de la meva pròpia.
Els germans Ingram i West ( els primers en crear la formació), malgrat el seu gran anonimat en les llistes més generalistes d’aquell país, encara em fan moure els peus tot escoltant-los, ara mateix amb “My Pigeon’s Gone”, i no em puc (o no vull) voler imaginar la raó del seu semi-anonimat..
Dins la comunitat de color que poblava els Estats Units d’Amèrica hi havia grandíssims compositors i, òbviament, va ser en el circuït de color on es varen començar a “guanyar la vida”, sense que de nou, els seus noms, passessin a llistes d’èxits.... Això ve com a prefaci per aclarir que els Five Keys no eren compositors sinó intèrprets i que cantaven peces de altres compositors... negres , per suposat.
Al igual que un dels referents dels Five Keys, els Ink Spots ( Un dels grups preferits d’Elvis...per cert), tampoc tenien una gran capacitat compositiva i al igual que ells, tampoc els hi era necessari, com a intèrprets ho bordaven. Escolteu sinó el clàssic i popular “Old McDonald” (algú no ha cantat aquesta cançó o no l’ha sentit cantar als fills a l’escola ?) que com a clar exemple de técnica vocal, falset, ritme i adaptació, executen.
Degusteu “Now Don’t that Prove I Love You ?” o la animada “It’s a Groove” si els vostres peus vos deixen, amb un xic d’imaginació observareu certs riffs o els “Du du duaa” dels cors que més tard es repetirien en mans (veus) dels més famosos. Sense voler-ho, ja anaven plantant la llavor del que seria el Rock & Roll...
Els Five Keys va ser un grup amb força desavinences internes que freqüentment canviaven de formació i components, cosa que tampoc afavorir una possible escalada a les llistes d’èxits, al igual que la “Normativa moral” que feia que aquests tipus de grups no podessin actuar a sales de blancs amb música de negres. Aquest trist, inexplicable i ridícul fet, feia que existissin circuits i llistes de música negre exclusius, produint-se divertides paradoxes en quant circuits, emissores i sales “blanques” mostraven predisposició per programar a algun d’aquest grups , com va ser el cas de The Orioles – amb el grandíssim Sonny Til al capdavant ( els originals que canten el famós “Crying in the Chapel” que Elvis va popularitzar) que es negaren a actuar en públic per audiència “blanca”.....coses de la vida.

8 comentaris:

Brian Syrup ha dit...

Els Orioles també és un equip de beisbol als Estats Units; de petit jo tenia cromos d´ells. Fins aqui la meva aportació.

Striper ha dit...

No esl coneixia els buscare.

Clint ha dit...

crying in the chapel...records!

lluiski ha dit...

guapo el post :)

fidelon ha dit...

Hola Sr.Orbison. Ja sap vosté que he estat enganxat aquest estiu a la música dels 50, especialment al doo-wop. Doncs resulta que no me sonen de res els Five Keys. Vosté és una veritable enciclopèdia de la música dels 50!!

¡¡Grans els Orioles i el seu Crying in the chapel!! ¡¡I Frankie Lymon!! ¡¡I The Skyliners i el seu Since I don't have you que vaig conéixer en la veu dels nostres anyorats Rocky Sharpe and The Replays!!

¡¡Gran el doo-wop!! ¡¡I el seu blog!!

Una abraçada i molta sort en això seu.

Fidelón

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Genials !!! És veritat que molts de nosaltres no hi entenem, però gaudim d'allò més en les teves classes magistrals de música...
Gràcies, :)

Orbison ha dit...

SR SYRUP
Cert lo del equip de beisbol i lo de la seva valiosa aportació.

STRIPER
poquet trobarà.....segurament...

CLINT
i dels bons, segur !!!

LLUISKi
eps gracies home, i benvingut, feia temps que no et veia per aquí, tot i que jo tampoc vaig molt per allà...!!!

FIDELON
es que en el mon aquest del Doo-wop, com en tot, tant sols hi figuren uns pocs privilegiats (com els grans noms que cita, certament).
Gracies....."estamos en ello"...

ANNA
Ah!!!, feia molt que no em feies posar vermell....gracies !!!

Lula ha dit...

Sr. Orbison... com pot vostè saber tot això??? És que sembla que ho hagi viscut, l'estiu passat, és increible.

Petons a-no-na-dats!