10 d’octubre 2008

PAINT YOUR WAGON: Les Cançons

He estat temptat aquí, de narrar, explicar, detallar i escenificar totes les cançons que figuren en el film, si totes !, però no ho faré. Com que no soc persona de passar fàcilment del blanc al negre, d’un pol al seu oposat sense gaudir de les meravelloses tonalitats de grisos en aquesta comparació, si que en vull comentar algunes, no per ser especials en si, doncs ja podeu suposar a aquestes alçades que absolutament totes son més que sensacionals per, entre moltes altres raons, els records de tot tipus i bons que em porten, sinó més aviat per haver vist en elles algun que altre missatge amb segones soterrat en tant perfectes veus i melodies, o be la simpatia que desprèn quant s’assaboreix amb les imatges simultàniament.
Com “There’s a Coach comin in”, l’avís de que la caravana de dones desviades del seu destí a la força per un Ben Rumson amb uniforme i petaca en ma, arriba a No Name City, que fan, amb la frenètica construcció de la ciutat a ritme, un rècord del mon en construcció de ciutats. El “Whoop-Ti-Ay”, simpàtica cançó plena de sarcàstics i irònics comentaris per part dels miners, retocant les lletres de les cançons més populars dels USA, per riure-se’n cínicament d’en Ben mentre aquest dirigeix ( completament begut...) a la seva cabana després de la cerimònia nupcial amb una encara desconcertada Elisabeth, que no sap ben be on s’ha fotut....
“I Talk to the Trees” cantada excepcionalment per un Pardner ja fetillat per Elisabeth, al igual que “Still see Elisa” (ambdues cantades per el mateix Clint Eastwood cal remarcar-ho, que no va voler ser doblat , al contrari que les cantades per Elisabeth (Jean Seberg), que en realitat les canta una tal Rita Gordon o com la nena de la inauguració de les últimes Olimpíades...No) .
La etílica “Hand me down that Can o’Beans” amb un Ben Rumson perdent el pas (petaca en ma , de nou) i acompanyat per una dissimulada però real Nitty Gritty Dirt Band a damunt d’aquell improvisat escenari, aquell ball, aquella festa, aquella actitud, aquella anarquia si que em porten grandíssims records....
The Best Things”...(in live are dirty)....quina gran veritat, una frase rodona que no penso analitzar fil parranda, però de les que fan pensar; en aquest cas ells estan parlant de l’or, certament, s’estan posant perduts de fang, brutícia i suor però la recompensa es això, “The Best Thing”...el diàleg inicial d’aquesta cançó entre Ben i Pardner és memorable....totes elles cançons mítiques del meu cor, que les meves orelles han escoltat milions de cops sense cansar-se un xic, però entre totes me’n quedo amb dues,
El “Wand’rin’ Star” on la carajillera veu de Ben Rumson fa posar els pels de punta per la personalitat que li treu, per la trista situació que detalla, per el resultat final de les seves accions i per allò de: “Snow can burn your eyes but only people make you cry”....filosofia pura, senyores i senyors....expressar i detallar aquí els records i imatges que aquesta melodia em porta seria èpicament tediós per la majoria de vostès i inici d’una prometedora tertúlia etílico-cultural per dos o tres que jo em se...em callo millor.
El “The call the wind Maria” cantada per en “Rotten Luck” Willie ( Harve Presney, un cantant coral d’òpera de segona fila en realitat, repescat per a tal escomesa ), que també em fa posar els pels de punta, i es que quant Maria esbufega i Tess cau, no hi ha res a fer, la soledat es converteix en cremades de tercer grau...poesia pura, senyores i senyors...., poesia pura!.
Aaaaah, com m’agraden les trilogies....!!!.Apa Doncs, descansat m'he quedat !

10 comentaris:

Striper ha dit...

He adquirit una bona dosis de cultura musical.

Brian Syrup ha dit...

Només dos coses, senyor cretí:

1. M´ha decebut MOOOOOOOOOOOOOLT que no hagi parlat de Gold Fever, punt culminant de la pel.lícula i la millor peça de l´obra.
2. Estic d´acord amb Hand Me Down That Can O´Beans. Fixi´s bé si estic d´acord que al brindis de la meva boda vam decidir (més la meva dona que no pas jo) posar aquesta cançó i un dels meus millors amics que es diu Enric i un dels padríns (perqué en vaig tenir dos) es van posar a ballar com a bojos a l´estil Runsom. I tot està gravat!

Reflexioni senyor Orb, encara no està a l´alçada del tal Enric.

Brian Syrup ha dit...

Preferia els posts els diumenges, tot veient la F1.

moi ha dit...

Una forta abraçada Orbi.

ddriver ha dit...

joder culturitzats ens has deixat,el cert es que m' estic acostumant a aquesta musica i m estas convertin

Orbison ha dit...

STRIPER
M'alegra saber-ho, però jo soc dels que penso que cultura musical en te tothom.

Sr. SYRUP
Evidanciarà, endivinarà i sosposarà vostè que és molt difícil explaiar-se en el tema sense caure en l'avorriment dels lectors.Jo, per altre part, no li sabria dir quina és la millor peça de l'obra....!!!!.
Caram, doncs miri vostè que jo vaig anar fa un temps a una boda d'un amic d'aquells de fa molt temps (quant encara ens feiem caca als calçotets), on tambè es va possar aquesta cançó i vaig saltar a la pista a ballar-la (estil Rumson) amb un dels padrins (n'hi havia dos ), i si, tambè estava gravat !!!....reflexionarè....
.....F1...."agua", H5..."Tocado y hundido"....es refereix a aixó oi?

MOI
Caram, Beneïts els ulls !!!!

DDRIVER
Parlo de la música que m'agrada i si ademés "enganxa" doncs millor, m'alegro tambè.hi ha moments per a totes les músiques.

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Aquest cop , he de dir que he trobat molt bons els primers compasos de moltes de les cançons d'aquesta tercera part i, sobre la resta ,soc prou ignorant del tema com per ... no res més al respecte !...

Mr Towers ha dit...

caram, i jo que només recordava la de Wanadering star!

és més, abans de llegir la teva magnífica trilogia no hauria recordat que era un musical!

Brian Syrup ha dit...

Anna, recordes que l´última vegada que l´administrador va parlar d´una peli del Clint Eastwood va haver-hi trifulca de la grossa? Jo,jo,jo.

Que sàpigues que molt sovint entro al teu blog però que, jo si sóc analfabet en art, no goso opinar.

kipryan ha dit...

Aquí el que hi ha és molta opinió dolça, ensucrada, que fa fàstic.
Oh, és la millor des de sempre, m'ha enriquit molt, gràcies per despertar-me al musical.....
Bé, tot un seguit d'opinions sense vàlua i per dorar la píldora, com si estiguessiu en la setena cervessa i el vostre vocabulari no anés més enllà de nens de P5, de la classe de les...(poseu nom vosaltres)
Amb excepció de l'escanyaocells que explica algun episodi que em fa saltar una llagrimeta, la resta són comentaris de prime time televisiu, del Disney Chanel.
Aaahh , direu i que penso jo , perquè escric això, perquè crec en Paint Your WaGON ( La leyenda de la ciudad sin nombre) com una película de culte i la seva BSO una
comercial manera molt adecuada de produir-la, una continuació de l'esperit americà del musical que tant és plena la gent la boca en anomenar Brodway o com coll... s'escrigui.
Com vos dieu Poesia en metratge
Com vos escriviu or en pentagrames
Com vos sentiu oasis en el desert que ens assedega l'ànima de la mediocritat del món en que vivim
Capítol V
Ver. 12-14 del llibre d'Orbison