07 de novembre 2008

O'Brother

Si, certament em centro casi única i exclusivament en una certa època musical de l’extensa i dilatadíssima producció mundial, i malgrat que seguiré fen-t’ho, sempre és bo escoltar i analitzar les opinions dels estimats contertulians (molt especial i carinyosament la del nom de xarop dolç abreviat, amb icona de joc futbolístic, a qui dedico molt especialment aquest post d’avui), així que, fent cas d’aquesta recomanació, em disposo a canviar diametralment d’època i comentar aquesta immensa pel•lícula en versió musical.
Ens dirigim a l’Amèrica profunda (profundíssima) de principis de segle XX de ma dels germans Cohen (Joel i Ethan) a la que aquesta cinta ens transporta, entre altres, també musicalment..
O’Brother és, juntament amb American Graffitti (del amic George Lucas), una d’aquelles pel•lícules en la que la música hi juga un paper molt important acompanyant la narració i ens situa d’una manera exacte, també, en el context d’una Amèrica classista, extremadament religiosa i racista, on tan sols importa la terra, Deu i la Pàtria.

El recorregut musical és excels en tots els sentits, és bàsicament de Country del que parlem, però d’aquell Country arrelat a les costums i a les tradicions, amb lletres que ens relaten mil histories vinculades a aquests 3 fets.
Però no es queda aquí, la cinta fa un repàs musical a les arrels més profundes amb guinyo al Blues més ancestral en forma de lament, de llàstima i condol que ens ofereix casi al final de la cinta amb un sermó cantat a la futura tomba dels personatges amb una “Lonesome Valley” cantada a trio que casi fa plorar, i al principi amb l’escena dels presoners picant la terra a al son de “Po Lazarus”, Blues bàsic, senzill i llastimós, essència dels orígens del Blues, així va néixer, mai tant ben explicat.

Les tradicions i la família estan representades per els concerts que en el poble es desenvolupen amb unes dolces nenes cantant una “In the Highways” excel•lentment executada, de igual forma que una “I am Weary, Let me rest” o una “Keep on the sunny side”, típiques cançons de família en el típic festival Country de l’època en qüestió.
Temptació del mal seria la paraula per a definir “Didn’t Leave Nobody but the baby” cantada amb mestria per una Allison Krauss , Gillian Welch i companyia que fa posar els pels de gallina i que repeteixen altre cop més tard amb “I’ll fly Away”i una brutal, brutal, brutal “Down to the river to pray”....Amen!!!.

No oblidem, però, que és de Country en general del que està esquitxat tot el film, Country del bo, del que ja no és fa, sense trampa ni electrònica de cap tipus “Angel Band” amb la típica veu nasal al igual que una sensacional (cantada i representada) “In the Jailhouse Now” una sensacional i irònica historia d’un pres amb el Yodel del cantant com a tonada (Tècnica vocal heretada dels cantants Tirolesos gracies a l’inmigració...ves per on!). És en aquest apartat on s’ha d’incloure la famosa i enorme “Man of constant sorrow” que salva la vida dels protagonistes i,segons el meu punt de vista, es converteix en el primer cas de rebuig al racisme d’una societat purament blanca, per el fet de poder escoltar en directa als Soggy Bottoms Boys !!!...sensacional.

Deixo a la vostra saviesa el visionar la pel•lícula i gaudir de la seva música, no em pregunteu si us la recomano, jo me las conec ambdues de memòria......un que és així !.

8 comentaris:

Striper ha dit...

Intentare aconseguir-la m'agraden els musicals.

Lula ha dit...

Grandíssima película.
Els Cohen son brillants. No se'm acuden altres adjectius.

O'brother és una passada. I si, la BSO és country del que ja no es fa, del que m'agrada certament, més que no pas el més modern...

Petons intensos!

lluiski ha dit...

la peli es un trunyo.. pero la bso es bruutal

http://es.youtube.com/watch?v=hfTUvFj6kvc
http://es.youtube.com/watch?v=VoIebIKNS4s
http://es.youtube.com/watch?v=dY5v9tt62IY
http://es.youtube.com/watch?v=NXFmccYme2g
http://es.youtube.com/watch?v=krwywj_gIjk

mm van actuar en el festival de Crossroads Festival 2004 :)

http://es.youtube.com/watch?v=p8LCYS_85Dk

@lula que es Bluegrass el que canten aquests :)

http://es.wikipedia.org/wiki/Bluegrass

danichan ha dit...

hi ha moltes cançons que m'han agradat i que desconeixia que pertanyen a la bso d'aquesta peli que per molts cinèfils és genial (jo no hi entenc res de cinema i no vaig acabar-la de lo avorrida que em va semblar... però això és una altra història). Sí que m'ha extranyat és que ni hagis mencionat la cançó que és la que més em recorda a la peli, la de "big rock candy mountain"... o una cosa així. Em sembla boníssima!

Orbison ha dit...

STRIPER
home, en principi no crec que hauries de tenir problemes per aconseguir-la, crec que encara és prou fàcil de trobar-la.

LULA
Si, Lula, d'aquell que no es fa, i que a mi, casualment, és el que més m'agrada. ves per on !

LLUISKI
Home, trunyo,trunyo no tant (sota el meu gust ) i Bluegrass, Bluegrass diguem que sona molt a bluegrass perque el Country no deixa de ser una barreja d'entre molts altres estils el Bluegrass. El blueggrass autèntic el pots trobar a la pel·lícula "Deliverance" amb el famós "Dueling Banjos". El bon Country sempre sonarà a bon Bluegrass de totes formes !!!

DANICHAN
No et pots ni imaginar la de problemes que tinc per escollir les cançons, si, certament a mi també és una de les que més m'agrada, m'he deixat un grapat que no he volgut posar per no agobiar al estimat lector, pero que consti que et donc tota la raó, és de les millors, pero a l'hora d'escollir.....noi!!!!, quins problemas !!!

Lula ha dit...

Lluiski.... luquesigui!!

lluiski ha dit...

moltes gracies ;)
apuntades

Red Pèrill ha dit...

La peli és brutal, i la bso també... és més, la tinc i m'encanta!

Sobretot aquell blues solitari... (la 6?)