31 de desembre 2008

Neil Sedaka

De nou em trobo amb la decisió de narrar fil parranda las virtuts i currículum d’aquest monstre de la composició (sobretot) i de la cançó; passaré molt pel damunt de tremenda figura del que es va anomenar Brill Building Pop, o sigui, música feta des de l’edifici i discogràfica que portava aquest nom i que amb el temps va esdevenir estil musical, per les seves melodies suaus, dolces i pop en general.

En Neil va ser un dels creadors i precursors, son incomptables els artistes que han tocat peces composades per ell (Elvis inclòs), ingents les col•laboracions amb artistes de renom (Elton John, Abba, The Carpenters, com no Carole King, The Monkeeys, Tom Jones, Pattsy Cline, i un llarguíssim etc) i també el reguitzell d’actuacions d’en Neil per escenaris d’arreu durant els últims cinquanta i els primers anys seixanta, sobretot.

És de nou la seva música la que em transporta, una música d’aquella que s’associa a records, a moments, a etapes de la vida; i òbviament no podia deixar de banda el comentar quelcom d’aquest petit geni.

Neil Sedaka és, amés a més, un d’aquells compositors plens d’èxits reconeguts i utilitzats a discoteques, versionat fins la sacietat i vehicle de banda sonora tan d’anuncis publicitaris com de pel•lícules on la seva música sona de fons. Temes com el “Breaking up is hard to you”, el “Oh Carol” -potser no cal dir que està dedicat a Carole King, però no estarà de més recordar que els farsants del Duo Dinàmico hi tenen una versió (versió????) que és exactament igual ( ni tan sols es van preocupar de treure o canviar alguna nota !!!! )-, “Stupid Cupid” o el molt repetit“One Way Ticket”, totes elles cançons fàcils, meloses i agradables que també et fan moure el peuet.
En Neil era, també, dels que quant es posa a fer una balada no deixa indiferent, un “I must be dreaming” suau com la carona d’un nou nat, que em fa respirar fons, és clar exemple.

Amb la ona anomenada Beatles (als que Neil Sedaka admirava profundíssimament), que va començar a assolar les costes americanes sobre mitjans i finals dels seixanta, Neil, no va desaparèixer del mapa sonor, però va tenir que readaptar el seu format i la seva música, ho va fer amb encert i gracia dons la llista d’èxits a partir de llavors no va minvar, tot i que és la seva primera música la que a mi em va captivar.

Coses que passen després de festes.....eh?

5 comentaris:

Striper ha dit...

Aquest geni crec que li sona a thothom. Bon any.

ddriver ha dit...

aquet es genial,m encanta

Lula ha dit...

El nom em sonava una mica, però com vostè diu, les cançons són absolutament versionades i conegudíssimes.


Bentrobat Sr. Orbison!!

Besotes versió original.....

Mr Towers ha dit...

Oooooh! L'Oh Carol era per la Carol King! vaya-vaya... Cançó de vells records hehe.

No fa gaire vaig enxampar el biopic encobert de la Carol King "Grace of my heart" (aquella peli de la BSO de la colaboració Bacharach-Elvis Costrello "good give me strength"), i retratava tot l'ambient del Brill Building.

Gloria i respecte als industrials de la cançó!

Orbison ha dit...

STRIPER
Si, jo també ho crec, si més no les seves cançons.

DDRIVER
Hi ha moltes de les seves cançons que han estat versionades per a discoteca...

LULA
És un dels clàssics del que tenia que parlar, dels coneguts més per les seves cançons que no pas pel nom, com vostè diu...
Agafo els besotes....

MR. TOWERS
sembla ser que ara aquell edifici ha desaperagut com a factoria musical, visita d'obligada verificació en el proper vol a NY, sens dubte !