12 de desembre 2008

Transvision Vamp

Dimecres per la nit, atansat a un bar del barri de gràcia, en un bar pirata d’entranyables records, xerrava amb un bon amic en funcions de barman ell i de consumidor jo, sobre la música que a l’escola, ja fa uns anyets, vàrem compartir. Les cerveses anaven caient tot enaltint a Alan Parson Project, Supertramp, Dire Straits, Otis Reeding, la Spaghetti Disco, Phil Phearon and the Galaxy, Kool & the Gang, Aretha Franklin i mooolts d’altres.
Recordàvem trapelleries mútues de la nostra època i enyoràvem musicalment aquells anys, coincidíem al afirmar que en la música ja està tot inventat, que la creativitat s’ha venut al marketing i del que sona avui dia. L’amic pirata i jo ja fa casi 40 anys que ens coneixem ( be, 37 concretament) i sempre es més que agradable xerrar amb ell, tot recordant aquells temps....

No m’esplaiaré gaire amb aquesta enorme banda de Rock , doncs de nou abordaríem temes i record sentimentals que vull deixar a l’adob de la bella taberna. Que serveixi per anotar que no tan sols de la música dels 50 es nodreix la meva discografia, malgrat molts ja ho suposaven i altres ja ho saben...

Transvision Vamp em porta suor, energia, tendresa i recull, recull a un bar nocturn del carrer tallers anomenat Urbe, al Magic o les Enfants, on la seva música sonava per allà els 80. Ni que dir que em sentia molt atret per aquesta noia, la Wendy James, que en aquella època em tenia més que el cor robat, una dona explosiva liderant una banda de Rock a ritma d’aquest tremend “The Only One”, del trepidant “Trash city” o una enganyosament melosa “Sister Moon” amb aquells monòlegs casi parlats que deixar anar com el qui no vol la cosa.....aix!
La estimada Wendy i els seus Transvision es varen muntar al carro del dolar durant un parell d’anys , i be que van fer,que és el que va durar la posada en escena dels seus tres àlbums, uns sublims “Pop Art” i “Velveteen” i un tercer “Little Magnets Verses The Bubble Of Babble” que va pasar bastant més desapercebut comparat amb els altres, tot i ser una petita joia...per a mi.
Val a dir que la dolça Wendy no tant sols era la cantant i cara més visible, òbviament,del grup, era, a més a més, la compositora oficial de la banda; aquí on la veieu, era una mestra de la partitura, formava parella amb el bateria de la banda, que, com podeu imaginar em queia bastant malament, immadur que era un....era ?.

Trencant la dinàmica del blog, on penjava les cançons més aviat no comercials del que comentava, avui us vull deixar amb aquest petit i molt personal recull. Dos temes plens de simbolisme per a mi.

També aprofito per dir-vos que fins el 2 de gener, no tornaré a postejar, em prenc uns dies de luxuriosa dedicació als amics, familiars i a la nit, la meva aliada...

Bones Festes a tots

15 comentaris:

Clint ha dit...

Feia anys que no hi pensava en ells!..val en ella! jajaja ostres i els locals, també, tot i que Psicodromo i el Garatge més que no el Magic...

Lula ha dit...

AAAAAAAAGGGGGGGGGGGGGGGHHHHHHHHHHHHH


M'encantava aquest grup!!!
I tb tinc el vinil!!!


No tinc temps, un altre dia llegeixo i escolto i comento...

De moment... petons vamp!!

Striper ha dit...

Alguns d'aquests m'han sonat pero d'altres no.

Brian Syrup ha dit...

Ja ha pintat les parets de la seva habitació juvenil? O netejat els llençols?Quins records i pòsters de Tramsmission Vamp, eh?

danichan ha dit...

ostressssssssssssssss, un dels grans dels 80! ja era hora k escrivissis sobre akesta època, hehehehe. Doncs jo sóc dels molts k també tenia a la Wendy com a un ídol i no precisament musical, sinó més aviat eròtic, pq la noia sabia com posar-nos... En fi, musicalment parlant també jo he gaudit molt amb el VELVETEEN. A part de les cançons que menciones, m'encanta la que porta el nom de l'àlbum i també LANDSLIDE OF LOVE. A la dècada dels 90 hi ha hagut un grup que em fa pensar molt en ells, guardant les distàncies, els NO DOUBT. Aprofito per dessitjar-te bones festes i bon Any Nou company!

Lula ha dit...

Ufff, les enfants... encara existeix???
Anda que no he tancat vegades allí!!
El Màgic el tinc més catalogat com a heviata
Urbe.... coi, em sona, pero no el situo.


De les cançons, la meva preferida Velveteen, for sure.
I concrepo amb en Danichan, tb em molaban molt i molt els No Doubt.


Besoootes vamp again!

òscar ha dit...

el magic, els enfants o el new york eren locals "tremendus". uns veritables cementiris d'elefants en els que anar a fer l'avantpenúltima. recordo perfectament la wendy com a icona hormònica del moment, en dura competència amb la cantants de les bangles que era una altra de les top

ddriver ha dit...

aquestes si les conec e inclus havia punxat algo,be avui be

fidelon ha dit...

Que passe vosté bones festes, Sr.Orbison, a gaudir de la família, els amics i la nit, no necessàriament per l'ordre que ho he escrit.

Salut i fins 2009!!
fidelón

Eli ha dit...

Transivsion Vamp... quins records, mare meva!!!!!

Orbison ha dit...

CLINT
Ah bon amic !!!, jo era més del Magic & company que no pas d'aquests, tot i que si que m'hi vaig deixar caure tambè per aquest, de tan en quan.....eh?

LULA
Home el Magic era de Rock dur més que de Heaviatas, tot i que allà hi pululava de tot.
petons Vampírics

STRIPER
Això va com va , a èpoques, a sons, a estils...coses...

SYRUP
Sobretot els posters, jejejeje...

DANICHAN
Veig que t'agradat el canvi d'època, eh?. Peazo "Idol" la Wendy, cert....no estaven gens malament els No Doubt....gens...

ÒSCAR
Uffffff, la cantant de las Bangles era T R E M E N D A !!!!, pura sensualitat al micrófon.....ara em fa dubtar....

DDRIVER
segur que havies punxat alguna coseta, segur....

ELI
És una de les funcions bàsiques d'aquest blog, els records. que d'alguna cosa em de viure.....tambe, oi?

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Baby ....I don't care ... !!! Em sembla que tots els que passegem per casa d'en Roy tancavem tots els locals per a on passavem!!! Quins anys... !!! ... I la música , que marevellosa !!! ... que ens hi transporta en un no res !!!

A tots Molt Bones Festes i..., en aquest racó bloquero en particular, per a en Roy !!! Un petonàs i fins ben aviat !!! :)

Mr Towers ha dit...

ohh, sí, a les enfants, l'urbe em sona, l'altre no. A mi els Transvision em molaven però pel mateix preu em quedava els Darling Buds, que la tia estava també molt bona.

ddriver ha dit...

feliç 2009

Zero Kelvin ha dit...

Tinc els tres CDs a casa... Tot i que com diuen per aqui, jo també sóc molt més de Susanna Hoffman, la Bangle cantant...

No begui massa aquesta nit y cardi tot el que pugui

ZK/Copde