30 de gener 2009

The Kentucky Headhunters

I ara que estem posats en aquells anys mozos, on un anar i venir de sensacions de tot tipus abarrotaven el meu cop, cos i ànima; rodejat de música sempre particular que m’acompanyava, no he volgut moure’m d’aquí i m’he tornat a instal•lar en aquells meravellosos anys 90 (be, com casi totes les dècades) i seguin, igualment, tirant una mica d’aquest estil musical.

Tot i que The Kentucky Headhunters tenen un grapat de Cd’s, tot i que la seva és una sana barreja de Southern Rock, Country, Bluegrass, Honky Tonk certament inconcret però que tant m’agrada, és un tipus de música que m’alegra l’oïda cada cop que es deixa passar per el reproductor. Òbviament em transporta a mil llocs i moments que en el seu temps vaig gaudir com un animal.

Una colla d’amics golfos i trapelles, enormement aficionats al Country de Merle Haggard i Don Gibson ( recordeu que ja en vaig parlar d’aquest xavalot ?), al Bluegrass de Bill Monroe, al Southern Rock dels Lynyrd Skynyrd es reuneixen, molt probablement en un bar de carretera, i decideixen muntar una banda, així de fàcil.

Aixó va ser al 1989 i aquell mateix any ja treuen el entusiasta i divertit treball Pickin’ on Nashville”, considerat el millor àlbum per la crítica dels Estats Units, curiós quant han tret un Cd cada dos anys fins el 2005 que jo recordi.
Sons de l’Amèrica profunda amb reconeixements als mestres amb una interpretació del “Walk Softly On this heart of mine” de Bill Monroe més actual i modernitzat que el clàssic i un trepidant “Oh, Lonesome me” del gran Don Gibson que fa despentinar-se tot escoltant-lo.

No son simples intèrprets de música ja facturada, doncs son varis els membres de la banda que composen, Ricky Lee Phelps, Richard i Fred Young, Greg Martin, per exemple, que els hi dona un plus afegit de mèrit.

La presa i la feina m’envaeix, així que us deixo amb un “Dumas Walker” signat per tota la banda com a compositors, el “Rag Top” de Phelps i el clàssic de Don Gibson Oh, Lonesome me” perquè el compareu amb el clàssic si el flato us ho permet, i es que sempre us imagino davant l’ordinador saltant i ballant com petits dimoniets...bons amics !

2 comentaris:

ddriver ha dit...

jajaja amb el barret de cowboy i les mans a la cintura

Striper ha dit...

Realment crec que d'aquests es el primer cop que sento parlar.