24 de gener 2009

The Mavericks

M’ha vingut en gana avui xerrar sobre aquest grup, més modern que els habituals, donat que durant la meva tornada de Madrid, on vaig anar per negocis, en el tren de musica de fons , al bar i durant una estoneta mentre gaudia d’una Mahou ben fresca, sonava el “All you ever do is bring me down”, cançó amena, divertida i sensacional per deixar volar els peus al seu ritme, amb un acompanyament de luxe com és el de Flaco Jiménez al acordió, que la fa encara més especial. El tema en qüestió és de Al Anderson i Raul Malo, el cantant i alma mater de The Mavericks....coses.

The Mavericks son d’aquells grups que sempre marcaran una etapa de la meva vida, un xic fosca, però en qualsevol cas meva. Jo vaig tenir el plaer, entre Bourbon i Bourbon, de veure’ls en directe sobre l’any 95 a una sala de Travessera de Gracia que no recordo...al igual que les paraules que en el backstage li vaig fer arribar a Raul Malo i l’acompanyant femenina a les veus...més coses...

Fora de comparacions irreals i fictícies amb una recent pel•lícula de llavors del mateix nom ( una revisió actualitzada, bàsicament ), els Mavericks em van captivar des de el primer moment doncs en ells se sent el so de les arrels del Rock and Roll, influenciats directament pels clàssics més clàssics d’aquest estil, en la seva música hi predomina un cert aire de nostàlgia i melangia amagat entre acords suaus, ballables i propers. El fet de que el cantant i compositor de la banda, Raul Malo, es declares un fan incondicional del gran Roy Orbison estic segur hi te molt a veure.

La música de The Mavericks és de la que he escoltat un cop darrera l’altre, sovint com a complement d’un estat anímic i en molts casos per passar pàgina, Bourbon en ma, d’episodis d’aquests foscos que tots tenim.

Here Comes the rain” és potser la cançó més comercial i, en el seu moment, més emesa per ràdios i emissores varies, però com és costum en mi, va ser el seu “Missing You” al que més em va captivar.
Sons senzills i casi austers per una balada íntima i propera, que no amaga, en tot cas, un “Temazo” com la copa d’un pi.

Grans !.

7 comentaris:

Striper ha dit...

Aquest ja em sonem mes i alguna canço conec.

ddriver ha dit...

travesera casanova canto montanya potser?? ostres em sona una sala alla ja desapereguda com tantes

Lula ha dit...

Tu els coneixes i els has vist a tots eh??
Jopeta!

Tens tota la raó, els peus se'n van sols, els barrets de cowboy volen i les camperes salten sobre el terra de fusta, esquitxat de bourbon....

JD Kisses Orbi!

Il Cavaliere ha dit...

Descubrimiento total. Menudo blog!. Perdona que escriba en castellano.
The Mavericks eran una gran banda al servicio de Raul Malo. De toda su carrera me quedo con el último que grabaron, Trampoline.

Saludos amigo, a sus pies igualmente.

Orbison ha dit...

STRIPER
Son més actuals i jo no tant retorçat.....de vegades.

DDRIVER
Si, senyor !!!!, la mateixa., i si, desaperaguda com tantes.....pais !

LULA
Jo anava amb barret de Cowboy aquell dia, mira per on !

IL CAVALIERE
Sobran las disculpas, caballero.
si era una gran banda, trampoline no està nada nada mal, peró a mi me llegó más su primer trabajo 2Mavericks" cosas de sentimientos y recuerdos del alma....nada más.

Cristina ha dit...

Són boníssims. Feia temps que no els escoltava. Aquesta música em fa recordar coses...
Bona elecció!

Mr Towers ha dit...

Pos no els tenia sentits, no. Havia sentit algo del Flaco jimenez i d'aquest altre rotllo em molaven Los Lobos.

¿que eres dels de line dancer també? :) :) :)