20 de febrer 2009

The Cadillacs

New York és, va ser i serà una autèntica fàbrica de somnis, no relataré ara excel•lències d’aquesta mítica ciutat, creadora de noticies en tots els àmbits i base de moviments soci – culturals de tota índole...no !.
Entre els seus carrers, els seus gratacels, els seus mítics barris ni ha un que musicalment va ser clau del naixement del Doo –wop i el R & B més bo. Els cantants del Harlem ( amb dura pugna amb els del Bronx), negres en la seva majoria, es varen caracteritzar per una tècnica vocal i expressivitat fora del comú, com a escola el carrer, van sortir incomptables grups i bandes que consolidaren el que s’anomena doo-wop, alumnes avantatjats d’altres artistes de carrer que dominaven el ritme com pocs.

Entre la 131st St., la Seventh i Eighth Avenues van néixer sobre els primers anys 50 The Cadillacs, amb Earl Caroll al capdavant, van passar per innumerables noms i bateigs, però sempre va quedar una veu cantant i una tècnica vocal que romandrà sempre dins el quartet.

Sempre que escolto aquest tipus de grups ( al que sóc tremendament aficionat ) em ve el cap en Phil Spector i la seva “fàbrica de so” o “Wall sound” o el que sigui, és paradoxal en aquest ser que mitigués, anul•lés i apartés progressivament de les seves produccions el domini vocal dels cantants en les seves peces i donés preferència als diferents instruments de la banda en qüestió, em fa ràbia com un tio amb uns coneixements musicals enormes es decantés més per el so dels instruments que non pas per la veu....coses.
Paradoxal, doncs totes les bandes que es refugiaren sota la seva capa provenien del doo-wop ( i em ve ara al cap unes fabuloses Chantells, però ja sabeu que n’hi ha mil més....); és cert, però, que el què va aportar a la industria discogràfica i musical no te preu, que algunes de les seves “noies” (preferent i casualment) es signifiquessin com les millors veu i bandes de l’esfera musical del moment ( ja podeu començar a fer la llista, jo no vull ni començar), que tingués una ment privilegiada per crear èxits i sons inoblidables, si cert; és la meva ànima la que es resisteix a donar-li es vist i plau a tota la seva obra per aquest, potser per altres no pas per mi, insignificant detall: No puc.....cosetes.

Com diu l’encapçalament del disc “The Great Group series”, perquè The Cadillacs és un dels grups més bons i grans del estil a debat. Va ser el “Speedoo” certament, un dels temes més sonats (i vocalment sonor...Phil) que aquesta banda va tenir, no us vull avorrir amb balades sensacionals que és divendres, i us deixo un “Zoom” i un “I Wonder Why”, dos petites joies.

No patiu, si algun dia en un futur espero molt llunyà, allà on sigui, em trobo a en Phil, llimarem aquestes petites diferencies copa en ma, ....largo y tendido.....

7 comentaris:

Striper ha dit...

A mi aquesta semppre m'ha semblat una`passada.

http://www.youtube.com/watch?v=jnADRZwsB4A

ddriver ha dit...

no m'extranya pas que sigui una fabrica de exits la ciutat,hi han dos o tres dies a la setmana que al Apollo per exemple fan la nit amateur i aixi molts llocs

ddriver ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mr Towers ha dit...

Pos mira, parlant del Phil i de vocalistes, la setmana passada es va morir la solista de les Ronettes.

A mi el que em xoca d'aquesta penya rotllo Spector, Leiber & Stoller, Barry Gordy JR, Bacharach... és la seva vocació industrial, o comercial, quisir, paranada en el papelon d'artista maldito sufridor, minoritari i tal.

Quisir, ¿avui en dia no seria equivalent als productors d'OT?

61 y 49 ha dit...

Nunca dejaré de sorprenderme cada vez que entro por aquí y veo que todos los grupos son a cada cual más maravillosos y encantadores.

Antes con Dick Dale (es el de Pulp Fiction?) y ahora con los Cadillacs. Además nombrando a PS, ese interesante hombre...de cuánto menos pelo indescriptible.

Saludos.

Lula ha dit...

Osti.... no em rula l'audio.. :-(

Bé, Sant Google ho sap tot i ja he escoltat alguna coseta

No siguis tan dur amb el pobre Phil, que ara ja deu ser un senyor molt gran!


Besootes

Orbison ha dit...

STRIPPER
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAra t'escolto !!!!!, a que es mouen els peus sense voler ?

DDRIVER
New York és la ciutat dels sommnis, tu segur que ho saps be, m'imagino que no pots parar de tenir els ulls oberts en quant a garitos musicals ......com aquí...oi?

TOWERS
Doncs l'has clavat, jo també ho pennso una mica així, amb una brutal diferencia de qualitat, profesionalitat i saber escollir.... però

61 y 49

y usted que lo diga, personaje misterioso, ruin, genial, raro y enigmático donde los haya, da para 20 mil post por lo menos !

LULA
Bajh !!!, ja saps que tot son sentiments raros que m'inunden al parlar d'aquest senyor, he d'aclarir-me !!!

mystery kisses