12 de febrer 2009

Dick Dale & The Del-Tones

I ara que he repassat les vivències i la música d’aquella, també, daurada època (més daurada en lo sentimental que no pas en lo musical) ens aboquem de nou a l’època daurada de veritat, la que a mi més m’agrada, i valgui la redundància...!!!.

Califòrnia sempre va ser i és una autentica fàbrica de bona música i bons musics, suposo que el mar, les ones i aquelles meravelloses platges hi tenen molt a dir.
Tot i que quan es parla de música Surf a tothom li passa pel cap els famosos Beach Boys o, potser a algú altre, els ja no tan il•lustres Jean & Dean, la música Surf no va néixer amb ells, ni molt menys. Van ser ells, això si, els que li varen posar la veu, doncs aquest tipus de música era únicament instrumental, pensada més aviat per acompanyar als esports aquàtics –sobretot- però també a qualsevol activitat que és desenvolupés a les platges de Califòrnia i rodalies.
Dintre de l’amplíssim ventall de grups i bandes que sobre finals dels 60 poblaren aquelles platges ( i us asseguro que la llista és interminable)va destacar, per damunt de tot, aquest senyor, en Dick Dale i els seus Del-Tones.
Dick Dale, en realitat Richard Monsour, era un enamorat de la música Folk i Country dels autors americans més clàssics del llavors, destacant entre les seves preferències a un bateria anomenat Gene Kupra famós pel seu art a la bateria...raret el xaval.... Això va fer, però, que quan en Dick es va aficionar a practicar el surf i molt desprès d’haver adquirit un domini més que important a la guitarra, entre ensopegada i ensopegada de tan brava ona es posés a composar. Poc va trigar a trobar al seus per sempre més inseparables Del–Tones i a publicar el que seria el seu primer disc, èxit i carta de presentació el “Surfer’ s Choice” on destacaven temes com el “Surf Beat” o el “Jungle Fever” on el virtuosisme de la guitarra de Dick va captivar a un jovenet i desconegut Jimmi Hendrix.

La música Surf pot ser pesada d’escoltar , instrumental i guitarrera com ninguna però us asseguro que la majoria de bandes de Rock Dur i Heavy s’han fet un fart d’escoltar-la i traslladar molts dels riffs a la seves partitures, pocs son els autors d’aquests estils que no considerin la música Surf com a referència per les seves creacions.

Desprès van venir els Beach Boys que, en molts casos, simplement interpretaven les obres d’en Dick posant-l’hi veu, això si, magníficament.
Dick Dale & The Del-Tones us sonen absolutament a TOTS, tant sols heu d’engegar i escoltar el “Miserlou” a veure a que i qui us recorda.

7 comentaris:

òscar ha dit...

tarantino m'ha descobert música que segurament mai no hagués escoltat.
tu vas pel seu camí!

bon cap de setmana!!!

Striper ha dit...

Aquest va acabant sent mol conegut Jimmi Hendrix.Pero es clar tothom comença.

Lula ha dit...

Uix... l'Òscar se m'ha avançat!!

Jo si que havia sentit cançonetes d'aquestes, però poca idea la veritat, fins que el mai prou valorat Tarantino les va posar en una banda sonora.
Amb el sol solet que fa avui, el cafè que m'acabo de prendre i aquesta música sonant.... SOC EL REI DEL MON!


Surfing kisses!!

P.S. Tens un mail??

ddriver ha dit...

pulp....esta be aquet,ni idea que fos d'ell la song

Brian Syrup ha dit...

Us oblideu de "Black Eyed Peas", també.

Il Cavaliere ha dit...

Grande, muy grande. Y que decir del disco al que está enganchado últimamente. Sin palabras.


Saludos.

Orbison ha dit...

ÒSCAR
Sense cap mena de dubte és un gran descobridor de melodies del passat....i sigue...

STRIPPER
Ah si !, un altre dels grans que va anar sempre de la ma d'altres no menys grans.

LULA
No entenc qui no pot valorar en Tarantino, però en qualsevol cas no és el meu problema....

Kisses' wave

DDRIVER
Sempre s'aprenen cosetes !!

SR.SYRUP
Home !! quina alegria de veure'l. Si, si, em deixo moltes altres, es que m'agrada ser breu i concís, coses !!!!.

IL CAVALIERI
Si, siempre me engancho al mismo, rotativamente, cual medicina crónica para el alma !!!