27 de març 2009

Cançó de Comiat

Varis factors fan que aquest post sigui una mica de comiat, o més ben dit de relaxament i dedicació preferencial a altres tasques laborals del tot desitjables, això si, que em retallaran el temps que per postejar i visitar-vos tenia. Ja fa temps que vaig decidir que a casa no hi tindria ordinador de cap tipus, doncs és a plaers de la vida que vull dedicar els meus caps de setmana, malgrat que indirectament me’ls passo “treballant” en format d’assistència a concerts de tota índole i matèria que, per la meva feina però per plaer també, he de fer acte de presencia:

Ring My Bell Anita Ward-

El fet de que m’hagi tocat la loteria en format de feina, producte d’incomptables gestions que jo em se, farà que el meu temps lliure sigui menys i el que tinc destinat a la meva feina més atapeït, dedicació exclusiva a un tema que els propers vuit mesos em portarà molta més feina de gestió sense deixar de fer la feina habitual que desenvolupo; es podria dir que m’ha sonat la campana....

Rock & Roll High School Ramones-

Un projecte en format de llibre m’han ofert; una futura editorial vol que em dediqui a escriure sobre música, el temari que sigui, quant sigui i com sigui. La proposta en si, entre Guinnes, ja va ser prou engrescadora, la metodologia: sense preses ni pressions ( tampoc pretensions)és molt meva, i va amb la meva manera de ser. Naturalment que tinc intenció d’escriure del Rock & Roll dels 50 -60...principalment i si que em demanen que no hi tingui res publicat en cap format del que escrigui. Així que els innumerables mestres que d’aquest estil que encara hi ha i m’havia reservat me’ls guardo a la butxaca per aquest futur projecte.

Can’t Stop Rockin’ ZZ Top-

La cosa no acaba aquí ,una col•laboració amb una revista digital literària, Barcelona Review, que pretén ampliar continguts, m’ha ofert el mateix amb les idèntiques premisses, i es clar, que no pari el Rock & Roll....

Red River Rock Johnny & The Hurricanes-

Perquè tal com diu la tonada cantada d’aquesta famosa cançó, no és un adeu per sempre, tant sols per un instant; tinc intenció de seguir postejant, però en quant pugui i amb molt de filtre, cosa que no estic molt acostumat. Òbviament que seguiré navegant i tafanejant per els vostres blogs, opinant i llegint com a mi m’agrada, però sense mètode ni exactitud, simplement en quant li pugui dedicar unes horetes, i ara per ara no se quant això serà....

Rock & Roll is King-ELO-

Certament el Rock & Roll i tots vosaltres sou els meus Reis... Fins sempre!

12 comentaris:

Striper ha dit...

Coi em sap greru espero que de tant en tant poguem llegir-te. una abraçada.

fidelon ha dit...

Sr.Orbison, vosté ja sap qui soc, on soc, la meua adreça i el meu telèfon. Si necessita cap cosa, o simplement si ve per València i vol fer un parell de Guiness amb un amic, ja ho sap.

Moltíssima sort,
Fidel

danichan ha dit...

ostres tu m'has deixat parat... bé, ha estat un plaer compartir comentaris amb tu. L'únic blog de música ke seguia sempre va i plega... doncs vaja. En tot cas ens has deixat un bon arxiu i almenys jo he après molt gràcies a tu. Que vagi molt bé i... qui sap, fins aviat!!!!

61 y 49 ha dit...

Una pena que no puedas seguir con esto, realmente me hacías reconciliarme con la música y era un espacio que me hacía esbozar una sonrisilla cada vez que entraba y veía que aún queda gente que siente la música con corazón y no con politono.

Desde garajeland te deseamos la mayor suerte del mundo Mr. Orbison. Un abrazo.

PD: Me reitero, una pena.

òscar ha dit...

moltíssima sort i no cal ànims per engrescar-te perquè ja se t'hi nota.

una abraçada!

Orbison ha dit...

MOLTÍSIMES GRACIES A TOOOOOTS !!!!

Cristina ha dit...

Molta sort en tots aquests nous projectes. Al menys de tant en tant ni que sigui ens pots fer cinc cèntims de com va tot. Fins aviat!

kipryan ha dit...

Molta sort.
Fins sempre.

Brian Syrup ha dit...

Bé, doncs, això, dallonses i dallonses, buenu, guts i a la màbia... Petongs.

I a vostè també, kipryan.

Lula ha dit...

Orbiiiiiiii carinyuuuuuuuuuu


Què dir-te? Que estic súper feliç per tu, saps que ho dic de cor.
Feia dies que entrava al blog, i, només llegir la capçalera, el comiat i tal, uffff, pensava, ja ho miraré un altre dia que estigui més animadilla.
Avui finalment l'he llegit tot, i wenu, veig que, ES PER UN BON MOTIUUUUU (la meva primera sensació era més pessimista, suposo que és la meva actitud vital ara per ara...) així que m'has donat un subidón!

Uau noi, sé que t'ho has currat i que això tard o d'hora havia de passar.
Et desitjo molta sort (o s'ha de dir molta merda?) xq sempre es necessita.

Avisa a tots quan surti el llibre, que ja saps que jo sóc una mica malalta.... me'l dedicaràs wapu???

Molts petons!!

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Feia temps que, malgrat no comentar, sí que llegia i ,sobretot, escoltava les teves suggerències musicals ... i ara dius que ens deixes , per un instant , oi ? ...

Bé, només puc desitjar-te que tot et vagi de cara i fins aviat !!! :)

Mr Towers ha dit...

ostrasss

molta sort, segur que hores d'ara ja tens algun d'aquests projectes tan engrescadors ben engegats! moltes felicitats!

i yo con esos pelos... un parell de mesos llargs sense entrar per aquí. En fi, fantàstic que sigui a fi de bé...

Molta sort!