06 de març 2009

INXS

És ben probable que d’aquesta magnífica banda tothom en sàpiga més que jo, lo meu no va per aquest camí, però com a ferm defensor dels sentiments que desprèn una melodia qualsevol, vinculats a vivències personal que tots i cada un hem tingut i tindrem al llarg de la nostra vida, em veig semi obligat a parlar del mític Michael Hutchence i els seus INXS.

Precisament per això, pel viatge emocional que la seva reproducció, la del seu memorable “Kick”, amb suposa. Un petit viatge astral i emocional pels anys 90, un recorregut per les sales més golfes d’aquella Barcelona post olímpica ja desapareguda, que no els meus records, es clar... Poc a dir, llavors de la banda en qüestió i molt de la meva golferia del llavors, un xic minvada pel pas del temps i modificada en consonància, però sempre existent.

Juntament amb uns altres mítics Midnight Oil, una memorable banda australiana, també plena de records, els INXS dominaren les pistes de ball del llavors, amb uns ritmes gens pesats i alegres , la esgarrada veu de Michael exercia de contrapunt a unes guitarres més aviat senzilles, un baix peculiar i aquell “tic” repetitiu i igual de la bateria que tant ens havia fet ballar....eh?.

Fons enteses en la matèria afirmen i proclamen que en Michael Hutchence era un autèntic compositor de cap a peus, al·leguen el coneixement de memorables treballs desconeguts en format acústic on és veu ràpidament qui és un “Mili Vanilli” qualsevol o una joia en brut, aquí, diuen, en Michael era un crack amb tota regla, sensual i acurat en les seves composicions. Coses.

Aquella veu que em xiuxiuejava el “Devil Inside”, com podeu imaginar, no me la espolso del damunt de cap manera, ni ganes que en tinc. Òbviament va ser un dels temes estrelles dels INXS i una de les cançons que més em va marcar en el seu moment. Seria fàcil ara deixar-ho aquí i llestos, però com que de senzill jo no en sóc ni un pel, vull comentar la que és per a mi una de les millors cançons del Lp, i no em pararé a “Never Tear apart” , la que li va donar la fama , sinó més aviat al “Wild Life”, en la que sempre li vaig veure un to desafiant com si d’un Sex Pistol és tractés, on la combinació semi recitada de la lletra com el qui no vol la cosa amb els acords guitarrístics em segueix captivant-me estranyament... xiulet final inclòs !.

I és que tot son coses !!!....

5 comentaris:

òscar ha dit...

a mi m'ha quedat gravada una de gairebé hímnica, que posaria al mateix sac amb el dont you forget abut me dels simple minds, que es deia "baby dont cry".

Brian Syrup ha dit...

Per què no has posat la "s" final al nom? Em passa igual que a tu amb aquest, una mica entranyables més que res per la "coyuntura".

Lula ha dit...

Uauuu.... INXS, i enganxat a ACDC... jajajajaaa
Aquesta setmana vas fort, eh??

Donx em sembla perfecte

A mi tb em molaven molt... encara ara és clar.
La meva és el Devil inside...


Besoootes!

ddriver ha dit...

que facil era començar a omplir la pista amb el need you tonight i la de wild life era d'after..Do you remember the end of the 80's??

Orbison ha dit...

ÒSCAR
M'agrada la paraula "hímnica" i mai tan ben utilitzada

BRYAN SYRUP
I la raó que te vostè !!!!!---corretgit----. AixSSSSSS la cuyuntura !!!

LULA
Si comencem forts , a veure com acabem, sabia que la teva era "Devil Inside".....no falla

devil's kisses

DDRIVER
Correcte, i vostè que ho sap be !