20 de març 2009

The Matrix

Parlar d’aquesta majestuosa, espectacular, sensacional i grandiosa banda sonora no és gens fàcil (òbviament tals atributs valen igual per la trilogia plegada), analitzar ara en poques línies tal immens treball de composició és una tasca complicada.

Començaré dient que malgrat la B.S.O de la primera i segona part està plegada de peces d’artistes més que desconeguts ( Properllerheads, Meat Beat Manifesto, Rob Zombie, Monster Magnet, P.O.D, Duke... i tants altres) i uns ja no tant tipus Ministry, Deftones, Marilyn Manson –genial- , Rage Against The Machine ó Hive; el conjunt de la composició recau en un senyor anomenat Don Davis i en menor part a Juno Reactor; ambdós provinents eminentment de la música Electrónica i de fusió o com es digui. En conjunt, però, val a dir que no desmereix en absolut i augmenten, sinó exageren, les escenes de tensió, lluita i persecucions que ens trobem a la cinta.

Continuaré explicant que la creació de tal banda sonora és producte d’un treball cansí i espectacular tant dels germans Watchowski com de Don Davis, doncs està feta escena a escena, o sigui; els germans en qüestió porten a Don l’escena que volen els hi musiqui i així, anant fent. Aquest procés, tremendament creatiu però submís, fa que el compositor mai sàpiga per on ha de tirar ni quina serà la propera escena a treballar, quin esperit posar-hi o quina cadència executar, el resultat és exultant.

Tres temes vull destacar de tota la parafernàlia musical del film, la persecució a l’autopista de la segona part (Mona Lisa Overdrive Juno Reactor) que et fa bullir la sang amb un ritme frenètic que accelera encara més les imatges i la sensació de perill; la batalla dels mil agents Smith ( Burly Brawl), també a la segona part, que és una autèntica obra d’art compositiva feta tall a tall, hòstia a hòstia, multiplicació a multiplicació “Smithiana”, on el ritme i les pauses de la tremenda baralla concorden fil parranda amb la música que sona; i la última lluita, tipus Son Goku, del final de la trilogia (Navras)una extensa i multicolor peça de 11 minuts, de nou sublim coreografia d’hòsties i ritmes a l’hora.

He escoltat milers de cops aquesta sensacional B.S.O i sempre hi he trobat referències clàssiques, Bethoovianas, Magrebies, Mediterrànies, Veus femenines en els cors, en format sintetitzador, que donada la seva magna execució, realització i creativitat trobo extremadament sensacional.

La B.S.O de Matrix, no ha estat mai el suficientment valorada, probablement perquè s’allunya dels clàssics, de la metodologia i de tot; és precisament per això que la trobo tremendament original, sublim i brutalment espectacular.

Senzillament.....allibereu la vostra ment......

3 comentaris:

Striper ha dit...

Ara l'escoltare crec que sera una bona manera de començar la primavera.

Eva ha dit...

No m´he parat mai a escoltar-la... però ho faré...
Salut!!!

Lula ha dit...

No tenia idea de tot això que expliques, però segurament és degut a aquesta manera de treballar que funciona tan i tan bé la cosa.

A part, en general trobo que les BSO de les pelis no són gaire valorades, i això que influeixen i molt en que el flim sigui un èxit, crec fermament que una música mal encaixada pot ser tan nefasta com una mala interpretació o bé com una mala tria en el repartiment.

Free your kisses!!